Un grup de catalans a l'estranger reactiva la demanda d'una llei electoral catalana

Un grup de catalans a l'exterior ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya una iniciativa legislativa popular (ILP) per a l'aprovació d'una llei electoral pròpia. La proposta planteja la implantació del vot electrònic i el vot delegat, així com la creació d'una circumscripció específica per als residents a l'estranger, que xifren en 321.250 votants potencials. També posa sobre la taula l'una organització territorial basada en les vegueries, en lloc de l'actual divisió provincial, fruit de la vigència de la LOREG.

El text ha estat registrat coincidint amb el Dia Internacional de la Democràcia, i reactiva una demanda històrica. De fet, Catalunya és l'única comunitat autònoma que no ha aprovat llei electoral i es regeix per la legislació electoral espanyola. La Comissió Promotora de la ILP està formada per 5 persones, que són catalans residents a l'exterior. Posen especialment el focus en el vot de la diàspora catalana, davant una situació que consideren "desastrosa", però assenyalen que també pot contribuir a corregir "l'anomalia" de no tenir normativa pròpia.

Els impulsors indiquen que, avui en dia, hi ha registrats més de 406.000 catalans residents a l'exterior, dels quals uns 321.000 són "votants potencials". En aquest sentit, en termes comparatius, sostenen que la diàspora catalana equivaldria a la segona ciutat de Catalunya, només per darrere de Barcelona. Però la participació dels residents a l'estranger en les últimes eleccions va situar-se en el 7%, el maig de l'any passat.

Antoni Montserrat, resident a Luxemburg des de fa 40 anys i membre de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), assegura a l'ACN que "no és una ILP que pretengui per als catalans a l'exterior una cosa original". En aquest sentit, assenyala que països de la UE com França, Portugal o Itàlia disposen de circumscripcions electorals específiques per a les seves diàspores.

Un cop registrada al Parlament, la Mesa té un termini de quinze dies hàbils per a examinar la documentació rebuda i pronunciar-se sobre la seva admissió a tràmit. Si tira endavant, la comissió promotora disposarà de 120 dies hàbils -uns quatre mesos- per a recollir les 50.000 signatures, prorrogable 10 dies més amb causes degudament justificades.

45 anys sense llei pròpia

"Quan [Jordi] Pujol va prendre possessió l'any 1980, una de les primeres coses que va prometre va ser una llei electoral. Fa 45 anys i Catalunya és l'única de les 17 comunitats autònomes que no té llei electoral pròpia", lamenta Montserrat. "Catalunya no pot passar 45 anys més sense llei electoral", rebla. L'últim intent que va debatre's un projecte de llei electoral al Parlament va ser el 2015, fa deu anys, i va coincidir amb l'inici dels moments àlgids del Procés.

Segons expliquen des de la Comissió Promotora de la ILP, han mantingut contactes amb tots els partits polítics, excepte l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana, així com amb entitats com Òmnium Cultural, l'ANC o Plataforma per la Llengua. Asseguren que no hi han trobat oposició a la iniciativa, almenys en aquestes converses.