El Govern compra mitjançant tempteig i retracte 743 habitatges al fons Divarian per destinar-los a lloguer social

El Govern ha exercit el dret de tempteig i retracte sobre 743 habitatges que eren propietat del fons Divarian per 72 milions. Ho ha anunciat aquest dimecres la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, que ha detallat que els immobles es destinaran a lloguer social i, per tant, serviran per ampliar el parc de pisos públics de Catalunya. Divarian pertany al fons voltor Cerberus, que és un dels principals grans tenidors privats de Catalunya, si bé en el seu moment també havia tingut com a accionista el BBVA. 

Segons ha detallat la consellera, es tracta d'habitatges repartits arreu de Catalunya, dels quals 487 es troben a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Els pisos aniran destinats a famílies procedents d'execucions hipotecàries i que actualment estan acollides al programa Reallotgem. Paneque ha destacat que és la compra "més gran" feta pel Departament mitjançant la modalitat del tempteig i retracte i ha afirmat que amb aquesta operació es cobreix la meitat de la demanda del programa Reallotgem.

Paneque ha celebrat que amb aquesta mesura es donarà "tranquil·litat" a les persones que viuen en aquests habitatges i ha comentat que amb aquesta operació la Generalitat s'estalviarà uns sis milions anuals. Fins ara, la Generalitat posava la diferència entre el lloguer del preu de mercat, ja que pagava l'import al fons però després cobrava el lloguer social al llogater, que venia determinat en funció dels seus ingressos. Ara, les famílies que viuen en aquests pisos pagaran un lloguer social directament a la Generalitat.

Els pisos aniran destinats a famílies procedents d'execucions hipotecàries

"L'habitatge vinculat a un dret"

Paneque ha detallat que la Generalitat ha exercit el dret de tempteig i retracte aquesta setmana després de fer-lo efectiu en saber que Divarian es disposava a vendre aquests pisos procedents d'execucions hipotecàries i on ara hi resideixen famílies acollides al programa Reallotgem. Aquesta operació s'afegeix als 450 pisos adquirits a Immocaixa -en aquest cas va ser fruit d'una negociació- i forma part del pla del Govern per arribar als 50.000 pisos socials fins al 2030.

Segons la consellera, el programa de l'Executiu està adreçat especialment a la construcció de nous habitatges, tot i que també hi ha una petita part del parc procedent del dret de tempteig i retracte o bé de la rehabilitació. A més, els municipis oferiran sols i solars per destinar-los a habitatge social. En aquest sentit, Paneque ha avançat que ja es podria cobrir la meitat de l'objectiu del pla mitjançant els solars municipals.

En el cas de la compra anunciada aquest dimecres, Paneque ha comentat que de no haver exercit aquest dret els habitatges haurien passat al mercat de venda lliure. "L'objectiu que perseguim és que l'habitatge vagi vinculat a un dret i no a treure un benefici econòmic", ha assenyalat la consellera. D'altra banda, ha comentat que d'haver construït aquests habitatges nous des de zero haurien costat 40 o 50 milions més a la Generalitat, a banda dels 72 milions que ha abonat.

La distribució dels pisos

Dels 743 habitatges adquirits en els darrers dies per la Generalitat, 487 es troben a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per comarques, al Vallès Occidental és on hi ha més habitatges, amb 192, al Barcelonès 187 i al Vallès Oriental (60) i, per municipis, on n'hi ha més és a Terrassa (77), Barcelona (66), Sabadell (54), l'Hospitalet de Llobregat (51) i Badalona i Santa Coloma de Gramenet, ambdós amb 34 pisos cadascú.

A Ponent, hi ha 59 d'aquests pisos, dels quals 43 són a Lleida i 10 a Mollerussa; al Camp de Tarragona, n'hi ha 55, dels quals 24 a Tarragona i 21 a Reus; a les comarques de Girona 54 més, dels quals 20 a Salt, 7 a Figueres i 6 a Girona. Pel que fa a la Catalunya Central, hi ha 43 habitatges, dels quals 24 estan a Manresa, 6 a Vic i 6 més a Manlleu i al Penedès 34, repartits entre Vilafranca del Penedès (6), Igualada (5) i el Vendrell (5), entre d'altres. Per últim, a les Terres de l'Ebre n'hi ha sis (4 a Deltebre, 1 a Tortosa i un a Móra d'Ebre ) i a l'Alt Pirineu cinc (4 a la Seu d'Urgell i 1 a Tremp).