La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona desencallen la construcció de 637 nous pisos públics

Nou pas per augmentar el parc d'habitatge social a Barcelona després de la decisió de Collboni de "reajustar" la mesura que reserva el 30% de les noves promocions per a habitatge assequible, impulsada pel Govern municipal d'Ada Colau el 2018. L'Ajuntament cedirà a l'Incasòl, empresa pública que depèn de la Generalitat, 11 solars municipals amb l'objectiu de construir-hi en el propers cinc anys 637 pisos de protecció oficial i de lloguer assequible. 

La cessió forma part de l'acord assolit a finals d'agost entre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per construir més habitatge social a la capital. Aquest divendres s'ha formalitzat definitivament en el marc de la reunió de la Comissió Mixta Ajuntament de Barcelona-Generalitat, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, i que suposarà una inversió de la Generalitat d'uns 210 milions.

Aquesta cessió, però, només la primera part de l'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat. En total, hi ha compromesa la construcció d'un mínim de 1.700 habitatges. El consistori va oferir fa unes setmanes 27 solars municipals a la Generalitat. 

Aquests primers solars que se cediran se situen als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc, en zones com el 22@ i la Verneda o la Marina del Prat Vermell, que són on es construirà més habitatge.  

Limitar els preus del lloguer

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat el "salt substancial" assolit en matèria d'habitatge, però ha avisat que "calen altres eines". En aquest sentit, ha afirmat que "cal desplegar" la llei estatal d'habitatge per a poder "limitar els preus del lloguer". Ho ha considerat "imprescindible" davant d'un creixement dels preus que és "una sagnia per a moltes famílies i joves". 

La renda mitjana d'un lloguer a Barcelona va situar-se en 1.123,56 euros mensuals durant el segon trimestre del 2023

Per la seva banda, Collboni ha qualificat els acords d'històrics" i ha celebrat que s'hagin pactat en un "temps rècord". També s'ha mostrat partidari de donar suport a "tot allò que faciliti l'aplicació immediata de la regulació de lloguers" i ha reconegut que la llei pot ser una mesura pal·liativa per frenar "l'escalada embogida" de preus que té Barcelona.

La setmana passada es va saber que la renda mitjana d'un lloguer a la capital catalana va situar-se en 1.123,56 euros mensuals durant el segon trimestre d'aquest 2023, el que suposa 36 euros més que en el primer trimestre. Si es compara amb un any enrere, l'increment és de 126 euros mensuals, és a dir, del 12,6%. 

Impuls d'11 ambulatoris

Les dues administracions també han pactat accelerar la construcció o ampliació d'11 Centres d'Atenció Primària (CAP), instal·lar ascensors a l'L1 i l'L5 del metro de Plaça de Sants i executar la sentència sobre la dissolució del Consell Comarcal del Barcelonès.

Els 11 ambulatoris -que es troben en diferents fases- són el CAP Besòs, La Pau, Raval Nord, Fort Pienc, Congrés dels Indians, Parc i Llacuna del Poblenou, La Sagrera, Horta/La Clota, Marina del Prat Vermell, la Barceloneta i Gòtic. La inversió de la Generalitat per a la construcció i per dotar d'equipament a aquests 11 CAP és de 100 milions.

D'altra banda, les dues institucions s'han compromès a trobar solucions per a cinc equipaments més que estan actualment en estudi: CAP Sardenya, Casc Antic, Casanovas i les ampliacions dels de Drassanes i Roquetes.