La Fiscalia es querella contra Torrent i tres membres independentistes més de la mesa del Parlament per desobediència

La Fiscalia de Catalunya s'ha querellat per desobediència contra el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, i els membres de JxCat i ERC de la Mesa per tramitar resolucions a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació i per reprovar a la monarquia. 

En el seu escrit, la Fiscalia Superior de Catalunya demana a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que citi com investigats a Torrent i als seus companys independentistes en la Mesa en la passada legislatura -Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC)-, per un delicte de desobediència a l'autoritat judicial, en desoir suposadament els mandats del Tribunal Constitucional (TC). 

El ministeri públic ha presentat els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l'altra el 26 de novembre del 2019. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.

Segons la Fiscalia, Torrent i els seus companys independentistes en la Mesa van tramitar tres resolucions en la passada legislatura a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació i per a reprovar a la monarquia malgrat els advertiments de la seva il·legalitat per part del secretari general del Parlament i sabent que el TC els ho havia prohibit.

Torrent insisteix: "Al Parlament s'ha de poder parlar de tot"

Per la seva part, Torrent ha acusat la Fiscalia de "persistir en l'error" i continuar perseguint "la veu lliure" i els "debats" a la cambra catalana. Ha assegurat que al Parlament "s'ha de poder i es parlarà de tot" i ha insitit que tampoc és casual que la querella per desobediència arribi ara, "després d'unes eleccions" i quan han començat les negociacions per formar govern.  La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que la querella de la Fiscalia referma l'independentisme en una solució "política" al conflicte entre Catalunya i l'Estat. En roda de premsa, Vilalta ha dit que la nova querella forma part de la macrocausa contra l'independentisme i ha enviat suport als afectats.

La CUP ha acusat la fiscalia "d'atacar" una vegada més "la sobirania del Parlament" i la seva Mesa per "proposar i ordenar debats polítics". La formació s'ha expressat a través de Twitter, on també ha assegurat que està "al costat" dels membres afectats.  "El que cal perseguir i eradicar és que es persegueixi un Parlament perquè permet debats", ha assegurat la candidata de la CUP, Dolors Sabater.

En aquest sentit, la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, ha fet una crida a ERC i CUP per acordar un "marc d'actuació unitari" davant la repressió contra el Parlament i ha posat d'exemple la querella de la fiscalia contra membres de la Mesa de la cambra. En roda de premsa, ha defensat que cal un pacte previ perquè el Parlament deixi de ser "submís" i fer un front comú per "blindar-lo". 

Per la seva part, la viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, ha dit que els socialistes ja van advertir de les conseqüències d'admetre i portar a debat les propostes de resolució sobre autodeterminació i monarquia. "Està passant el que vam dir que passaria, i lamentem que la Mesa hagi estat un espai on no es tenien en compte els informes jurídics dels lletrats del Parlament", ha asseverat. 

El portaveu municipal del PPC a Barcelona, Óscar Ramírez, també ha reaccionat. "Com en totes les actuacions judicials o querelles, esperem que la justícia actuï i respongui al més aviat possible", s'ha limitat a dir el popular. El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha atribuït a Cs la denúncia que ha iniciat el procediment i ha assegurat que "l'estat de dret funciona" i s'ha alegrat de la decisió de la Fiscalia.