Desenes de milers de dones tornen a omplir els carrers de Catalunya en un 8-M marcat pel rebuig a l'"embat reaccionari"

El moviment feminista ha tornat a demostrar una gran capacitat de mobilització en un 8 de març, dia internacional de les dones, en què desenes de milers de persones han sortit als carrers arreu de Catalunya en un clam contra l'onada reaccionària global, el patriarcat i el "brutal intervencionisme" de Donald Trump. A Catalunya, la principal mobilització s'ha viscut a Barcelona, on almenys 22.000 persones -majoritàriament dones- han participat a la manifestació convocada per l'Assemblea 8M, però hi ha hagut marxes més o menys concorregudes en nombroses ciutats. 

La mobilització de l'Assemblea 8M ha començat als Jardinets de Gràcia minuts després de les 11.30 hores, ha baixat fins a la plaça Catalunya pel Passeig de Gràcia i ha continuat per la Ronda Sant Pere fins a Arc de Triomf, on ha finalitzat. Aquest any la protesta s'ha centrat a donar resposta a l'"embat reaccionari a nivell global" que va contra els drets polítics, socials i laborals de les dones, sota el lema "Davant l'imperialisme colonial i feixista: lluita transfeminista".

Less assistents han cridat lemes com "Així, així, ni un pas enrere, contra el patriarcat acció directa", "No ens maten, ens assassinen", "Visca, visca, visca la lluita feminista", "Fora rosaris dels nostres ovaris" i "La nit és nostra, cap agressió sense resposta", i han agitat banderes liles amb el símbol feminista. També han portat pancartes amb missatges com "No demanaré permís per ser lliure", "No em dic guapa", "Amb els pèls del cul estrangulo machirulos", "Ni el ChatGPT entén per què hem d'explicar que no hi ha igualtat" i "El futur és femení".

El manifest, llegit al final de la manifestació, s'ha posicionat en contra de la "persecució migratòria de Trump i el seu ICE criminal; el brutal intervencionisme contra Veneçuela, Cuba i Groenlàndia; l'escalada del conflicte bèl·lic a Ucraïna, el genocidi a Palestina, l'ofensiva militar a Rojava, la repressió a l'Iran i l'Afganistan i les guerres silenciades del Líban, Congo, Sudan o Nigèria".

"Cridem alt i clar ‘no' a les polítiques d'ultradreta, al racisme, als discursos d'odi, a l'antifeminisme i a la LGTBIQA+fòbia", han subratllat les activistes que han llegit el manifest, i que han cridat a organitzar-se davant el que consideren una crisi de reproducció de la vida, en l'àmbit de les cures, l'habitatge i a nivell ecosocial.

També han declarat el moviment feminista en alerta i mobilitzat "davant el major cicle de rearmament a Europa des de la Guerra Freda i arran de l'ecocidi global", i han defensat els feminismes com l'espai de resistència als pensaments més conservadors.

Destacada presència política  

Entre els polítics que hi han participat hi ha el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Eva Menor, i la presidenta de la Diputació de Barcelona i portaveu del PSC, Lluïsa Moret. També hi han assistit les dirigents Elisenda Alamany, Esther Capella, Diana Riba i Eva Baró (ERC), Jéssica Albiach, Aina Vidal i Gemma Tarafa (Comuns), Judith Toronjo (Junts) i Su Moreno (CUP), entre altres.

Més de 1.000 persones a la manifestació que reclama l'abolició de la protesta  

Com ja va succeir l'any passat, hi ha hagut una manifestació alternativa, convocada per la coordinadora 8M Moviment Feminista de Barcelona. En aquest cas, ha arrencat a les 12h de la plaça de Catalunya i ha acabat al passeig Isabel II, davant de l'Estació de França, i ha reunit unes 1.400 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Aquesta marxa es va escindir de la convocatòria unitària pel seu rebuig frontal a la prostitució -en demana l'abolició- i a la llei trans.

Relacionat amb aquest tema

"Hi ha una certa fatiga feminista, sobretot entre els més joves"

Judit Castaño

Sota el lema "Dones, en lluita! Prou violència i explotació!", la manifestació ha reivindicat una llei que serveixi per abolir la prostitució i reclamar que s'impedeixi "la participació dels homes en els esports de dones, derogant les lleis que falsegen el sexe", en referència a la llei trans.