Cada vegada més dones practiquen futbol, però encara s'està lluny de la paritat

Les jugadores del Barça van guanyar diumenge la final de la Copa de la Reina de futbol en imposar-se per 3 a 1 a l'Atlètic de Madrid. Quatre setmanes enrere ja s'havien fet amb el títol de la lliga i aquest proper dissabte disputen a Oslo la final de la Lliga de Campions contra el Lió. Ara bé, ni tan sols un triomf en la competició continental els permetrà gaudir d'una rua pels carrers de Barcelona per celebrar l'èxit amb els aficionats, a diferència del que va succeir amb l'equip masculí, que va viure un bany de masses a la ciutat el passat dia 11, arran del títol de la lliga espanyola.

No és una novetat. De rues se n'han fet moltes al llarg de la història, això sí, només per a homes. Amb l'única excepció del 2023, en què el 15 de maig tant l'equip femení com el masculí la van compartir per celebrar els respectius títols de lliga assolits. En aquell moment, l'equip liderat per Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí ja acumulava una Lliga de Campions, vuit lligues espanyoles i nou copes de la Reina, entre d'altres títols, i l'any 2021 havia aconseguit un triplet històric, amb lliga, copa i Champions. El motiu d'aquesta diferència en les celebracions és la invisibilització de les dones en l'esport, especialment en els més masculinitzats, una tendència que comença a cultivar-se des de ben petits.

Quins esports practiquen els infants?

L'imaginari col·lectiu sobre el futbol es reflecteix als patis d'escola en què el centre de la pista és el camp de futbol ocupat per nois que hi juguen mentre les noies i persones a qui no els hi agradi el futbol estan als marges. Segons dades del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB), el futbol és la modalitat més practicada pels infants en edat escolar. En concret, la temporada 2024-2025 un total de 10.670 infants van jugar a futbol, dels quals un 13% eren noies i un 87% nois. Però aquesta dinàmica no es manté en totes les disciplines esportives.

L'estudi La paritat entre sexes en l'esport en edat escolar de Barcelona elaborat pel CEEB l'any 2023,  arriba a la conclusió que la participació femenina en esports incrementa any rere any: va passar de ser d'un 29% el 2008 a un 43% el 2019.  En general, les dades de participació esportiva escolar són prou paritàries: un 43,2% de noies i un 56,8% de nois practiquen esport a l'escola. Ara bé, si s'analitza la participació per franges d'edat, la més alta paritat és a les franges d'entre sis i nou anys i s'incrementa la diferència amb els anys en favor dels homes.

L'estudi apunta que, a Barcelona, hi ha molt poques activitats en què s'assoleixi la paritat. Per exemple, en competició de futbol, el 2019, el 93% eren nois i el 7% noies, en canvi en gimnàstica (rítmica, artística i trampolí) el 98% eren noies i el 2% nois.

Les dades exposen que amb l'increment d'edat es diferencien cada vegada més els esports amb més presència femenina dels de més presència masculina. Així, sumant totes les edats entre sis i 18 anys observem que de les 18 modalitats esportives analitzades només set són paritàries: bàsquet, hoquei sala, cros, atletisme, bàdminton i curses d'orientació. Pel que fa a les federacions, la paritat es redueix i només n'hi ha en l'hoquei sala, l'atletisme, les curses d'orientació i la natació.

La lluita pels drets de les jugadores de futbol

Tot i que el futbol és un esport que majoritàriament practiquen homes, les dones que han decidit dedicar-s'hi no han tingut les mateixes oportunitats ni condicions que els homes. La bretxa salarial i discriminació de la dona en el mon del futbol ha reflectit històricament el patriarcat més estructural. Fins l'any 2020 moltes jugadores professionals no tenien contractes com a tals i cobraven el salari mínim interprofessional. Els premis tampoc eren de les mateixes quanties, mentre la FIFA atorgava 400 milions de dòlars al mundial masculí l'any 2018, el 2019 el mundial femení només va comptar amb 30 milions. Les jugadores ni tan sols tenien drets bàsics com la conciliació, ni protocols contra l'assetjament sexual.

Després de que més de 80 futbolistes professionals se sumessin a una vaga per denunciar les agressions sexuals en l'esport i les condicions precàries i desprotegides de les jugadores, van aconseguir fer fora els agressors dels vestuaris i pactar un nou conveni col·lectiu, que va materialitzar-se el 2025. Les retribucions econòmiques, però, segueixen a anys llum que la dels seus homòlegs masculins.

On queden les persones LGTBI en els esports?

La discriminació per raó de sexe no és l'única que travessa la pràctica esportiva i, en especial, el futbol. Les persones transgènere, homosexuals i, en definitiva, dissidents de la dicotomia home-dona heterosexual, han quedat excloses del món masculinitzat del futbol. Per sort, existeixen a Barcelona cada vegada més projectes que aposten per una pràctica esportiva realment inclusiva. És el cas de l'equip de futbol Dracs de Barcelona.

Relacionat amb aquest tema

"La força del 'Se Acabó' és que assenyala discriminacions sistèmiques que estan absolutament normalitzades"

Judit Castaño

Chris Pergon, president en funcions de l'equip afirma a Públic que "el futbol és, clarament, l'esport més hostil per les dissidències" i assegura que això passa, "principalment, en el futbol masculí, perquè en el futbol femení tenen molt més obert el tema de la sexualitat, hi ha lesbianes declarades que són conegudes i no hi ha cap problema, en canvi, en el futbol masculí no". Pergon exposa que mentre "el percentatge d'homosexualitat global sempre és del 10%, en el futbol masculí això no ens ho trobem". Fins al punt, que encara avui pràcticament no hi ha hagut casos de jugadors homes que hagin declarat la seva homosexualitat.

Chris Pergon (Drags de Barcelona): "El futbol és, clarament, l'esport més hostil per les dissidències"

Dracs es va fundar farà gairebé vuit anys i "és un espai segur i tranquil on poder jugar entre nosaltres i on tota la gent LGTBI se senti bé, tranquil·la i no jutjada". Pergon narra que moltes persones de l'equip que havien jugat abans a futbol en equips masculins tradicionals no s'hi sentien segurs, estaven en "espais hostils pels comentaris que escoltaven i les actituds que veien". Pergon assegura que en el seu equip també hi ha homes cis heterosexuals que senten que l'ambient a Dracs és molt més acollidor i còmode que el que es poden trobar en altres equips.

Dracs de Barcelona és un dels equips que participa a la Queers League, una lliga creada per als equips de futbol LGTBI de Barcelona en què, lluny de competir, fan "pinya" per "tenir més força" i, sobretot, un espai de joc en què sí hi tenen cabuda.

També hi participa el club esportiu Panteres Grogues, el primer club LGTBIQ+ de Barcelona que es defineix com "una associació sense ànim de lucre oberta a totes les persones que vulguin practicar activitats esportives, culturals i de wellness en un ambient lliure de discriminació".

Al seu web assegura que "totes les seccions del club són mixtes per defecte, excepte aquelles que es defineixen com a FLINTA, un espai específicament creat per incloure a persones que es defineixen com a dones, lesbianes, intersexuals, no binàries, trans i agènere. Aquesta organització assegura la inclusió i el respecte a la diversitat, alhora que promou espais segurs per a tothom". Serà aquest el futur dels esports a tots els nivells?