Barcelona amplia l'atenció a les dones víctimes de violència masclista, amb el dubte de si resoldrà la saturació de les professionals del servei

Fa menys d'un mes, l'Ajuntament de Barcelona va comunicar la propera obertura d'un segon centre d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) per a víctimes de violència masclista. S'ubicarà a l'Eixample i s'unirà al que ja existeix a Nou Barris. L'anunci sembla que ha generat una resposta positiva, però tot i això, deixa dubtes sobre la viabilitat per resoldre els problemes que denuncien les treballadores del servei des de fa anys.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va publicar un informe el 2025 titulat Els serveis d'atenció a les violències sexuals a la ciutat de Barcelona que concloïa que tot i l'increment anual de casos atesos en tots els serveis, no es registrava un increment equivalent de personal. El resultat d'aquesta situació era saturació i burnout per a les persones treballadores.

Tant és així, que el 2023 les treballadores municipals del SARA de Nou Barris, que va obrir el 2014, van convocar una vaga denunciant "manca de personal" i estar sotmeses a "nivells d'estrès i burnout molt elevats" repercutint això "en els processos de recuperació de les dones".

Relacionat amb aquest tema

"Tot i l'auge actual del feixisme, no podem oblidar les conquestes feministes assolides"

Ona Falcó

També apuntaven que tot i que el centre està especialitzat en situacions de risc, és a dir, de molt alta vulnerabilitat, les usuàries no rebien l'atenció a temps per culpa de la saturació. Com a conseqüència, l'espera mitjana per tenir una primera visita amb la psicòloga era de dos mesos. La preocupació pels temps d'espera quedava reflectida també a l'estudi de la Sindicatura de Greuges on més de la meitat dels professionals valorava que el temps d'espera era excessiu.

L'ampliació de plantilla soluciona els problemes de rotació?

Després d'unes negociacions in extremis amb l'Ajuntament, la vaga es va desconvocar i es va ampliar la plantilla amb cinc persones noves, el que el comitè de vaga va considerar "suficient però millorable". En el manifest en què cridaven a la vaga, afirmaven que el SARA patia una "sobrecàrrega assistencial estructural" i que sense ampliació de plantilla no era possible afrontar l'ampliació del servei ja prevista.

Una ampliació que es tradueix, entre altres, en l'obertura del nou SARA a l'Eixample. L'Ajuntament ha acompanyat la mesura amb un increment de 14 professionals l'equip de treballadors del SARA entre els quals hi ha treballadors socials, psicòlegs, educadors, juristes i administratius, una mesura anunciada el maig de 2026.

La tinent d'alcaldia de l'àrea de Drets Socials, Raquel Gil, ha declarat que "l'ampliació no només reforça la capacitat de resposta del servei, sinó que també permet avançar en la consolidació estructural dels equips, reduint la dependència d'interinatges no estructurals i garantint una major estabilitat professional". Actualment, al servei hi treballen 36 professionals en estructura i set professionals més en interinatge.

Relacionat amb aquest tema

Les possibilitats que obre la justícia restaurativa davant d'un sistema judicial que no repara les víctimes

María Martínez Collado

Des de la Sindicatura de Greuges declaren a Públic que els serveis d'atenció a víctimes de violència masclista "són serveis molt saturats i amb molta demanda i que, a més, hi ha molta rotació i manca de formació". És a dir, "no es requereix una formació específica prèvia, i un cop es formen els professionals en el servei, marxen". Aquesta és, precisament, una de les conclusions que extreu l'estudi i una de les qüestions que encara queda a l'aire. Realment l'ampliació de personal serà suficient per a un nombre de casos que incrementa any rere any? Més personal, però en constant rotació, és la solució?

Distribució territorial i xarxes de treball

Fonts de la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Barcelona asseguren a Públic que "aquesta nova estructura permetrà una distribució territorial equilibrada en dos punts diferents de la ciutat per tal de fer més accessible el servei a les persones ateses". Afegeix que "el nou model d'atenció té com a eix vertebrador el funcionament amb equips interdisciplinaris per tal d'oferir una atenció integral a les dones, infants i adolescents, d'aquí l'ampliació de les professionals per garantir un bon funcionament del nou model."

Relacionat amb aquest tema

Cada vegada més dones practiquen futbol, però encara s'està lluny de la paritat

Mar Bermúdez i Jiménez

Es preveu que el SARA actual doni cobertura als districtes de Nou Barris, Sant Martí i Horta-Guinardó, atès que les dones i menors que procedeixen d'aquestes zones suposen el percentatge més alt del total de casos, i que el nou de l'Eixample cobreixi la resta de districtes. A més, estarà situat a prop de l'Hospital Clínic, referent en atenció a víctimes de violències sexuals, i permetrà establir xarxes de treball per facilitar i millorar l'atenció.

El 2025 el SARA va atendre 1.280 persones, de les quals 903 eren dones i 342 infants i adolescents, entre els 0 i els 17 anys.  D'aquestes, 256 dones amb els seus 207 infants van ser atesos a dispositius d'acollida.  El consistori declara que "el SARA es troba en un moment de transformació del model per passar de servei d'atenció específica a servei especialitzat. Així s'equipararà als Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE) en atenció i recuperació de la violència masclista". El SIE és un servei que depèn de la Generalitat de Catalunya mentre que el SARA és un recurs municipal.

L'Ajuntament també ha fet "millores en el dispositiu d'acolliments de dones i infants amb un increment significatiu de places residencials especialitzades". El 2024 hi havia 41 places d'urgència i mitja estada i el 2025 aquesta xifra va augmentar fins a les 92. A més, hi ha d'un total de 71 places en pisos d'autonomia. El 2025 es va crear un segon Centre Municipal d'Urgències (CMAU) amb 20 places addicionals.

Totes aquestes ampliacions i millores s'engloben en la mesura Barcelona per a l'erradicació de violències masclistes (2025-2030) de l'Ajuntament, que vol ser una "estratègia integral que planteja polítiques amb l'objectiu de prevenir, detectar, atendre, reparar i erradicar la violència masclista en totes les seves formes, amb accions coordinades entre administració pública i entitats socials".