L'assetjament a Cristina Fallarás, Irene Montero i Rita Maestre evidencia l'escalada de violència contra activistes o polítiques d'esquerres
Les amenaces de mort, l'assenyalament de domicilis o les campanyes d'odi s'estan convertint en una realitat cada vegada més freqüent per a dones que participen en la vida política i en el debat públic
Madrid--Actualitzat a
Les denúncies d'assetjament i amenaces que en els últims dies han fet públiques la periodista i escriptora Cristina Fallarás, l'exministra i secretària política de Podem, Irene Montero, i la portaveu de Más Madrid a l'Ajuntament de la capital espanyola, Rita Maestre, han tornat a posar sobre avís la violència que pateixen moltes dones que participen activament en la vida política i en l'espai públic. Fallarás va denunciar aquest divendres a les xarxes socials l'assetjament que assegura estar patint al seu propi domicili. En un vídeo difós a Instagram, va relatar que durant la matinada diverses persones han acudit ja en diferents ocasions a casa seva per fustigar-la: "Aquesta matinada passada han tornat a arribar a les portes de casa meva. No sabem qui eren. Han estat trucant al timbre i molestant", va explicar.
Assetjament que es produeix en el marc de la campanya d'assenyalament impulsada per Vox després d'una comlumna d'opinió que va publicar en aquest mitjà, que utilitza la seva imatge al web del partit per incitar a actuar contra ella des de la tardor passada. Per aquest motiu, ha demanat a la Fiscalia que intervingui. La col·laboradora de Público ja ha hagut de mudar-se diverses vegades al llarg de la seva vida, víctima de l'assetjament, arribant a marxar-se de Madrid, sense aconseguir posar fi a la situació. "Em perseguien, m'assetjaven, em van tirar a terra", va relatar en recordar episodis anteriors.
"Companyes que ens dediquem al món de la informació o la comunicació estem corrent perill per informar i per parlar clar. No només ens afecta a nosaltres, ens afecta a totes. Demano si us plau que algú prengui mesures", insistia. Ho va fer un dia després que Rita Maestre, també a través d'un vídeo a xarxes socials, expliqués que existeix una investigació judicial en marxa per identificar els responsables de difondre l'adreça del seu domicili en pàgines d'Internet on s'ofereixen serveis sexuals.
Segons ha relatat la portaveu de Más Madrid, la situació va començar quan van començar a aparèixer homes trucant a la porta de casa seva. Els episodis es van repetir en diverses ocasions fins que, en una d'elles, un home va arribar a pujar des del portal fins a la porta del seu habitatge. En preguntar-li qui era l'individu li va respondre que havia estat parlant amb ella a través d'un canal de Telegram. Després d'això va decidir acudir a la Policia Municipal i presentar una denúncia. Setmanes després d'iniciar-se la investigació, segons ha detallat, els agents el van informar que algú que coneixia la seva adreça l'estava difonent en aquest tipus de portals sexuals.
"Tinc clar que l'objectiu dels qui utilitzen l'assetjament és que el cost de fer política sigui tan alt que les dones ens ho pensem dues vegades abans de participar en política, en les institucions, en les tertúlies o en qualsevol espai públic. No es tracta només d'alguna cosa contra mi, és el missatge que volen enviar quan ens fan això a moltes dones. És dir-los a totes: 'Això és el que t'espera si decideixes posicionar-te, aquest és el peatge per fer política'", ha expressa Maeste. "És una clara estratègia de control social. S'equivoquen d'estratègia. Volen que la por ens faci rendir-nos, però el que passa és que fa anys que no estem soles ni demanem permís per ocupar determinats espais. Amb tot el suport que he rebut tinc claríssim que som moltes i molts més a Espanya els qui diem: mira no, aquí estem moltes juntes i recolzant-nos quan ho denunciem i no estem disposades al fet que l'odi dictamini qui pot i qui no pot fer política en aquest país", afegeix.
Irene Montero, en paral·lel, ha denunciat davant la Policia Nacional haver rebut amenaces de mort procedents d'una organització neonazi, considerada terrorista per l'FBI, i ha sol·licitat protecció al Ministeri de l'Interior. L'eruodiputada de Podem ha explicat que les intimidacions s'han produït en els últims dies i inclouen referències al seu domicili, on resideixen els seus fills menors d'edat i la seva parella, l'exvicepresident del Govern, Pablo Iglesias. "Quan veus habitualment a esquadristes feixistes que persegueixen a Sarah Santaolalla, Inés Hernand, Laura Arroyo o Cristina Fallarás... en algun moment va escalant com en el cas d'aquesta amenaça que la pròpia Policia ha considerat una amenaça terrorista. És el resultat de la normalització de la violència política i que els mateixos polítics a Espanya diguin que la violència no té gènere o que el feminisme és un perill", ha reflexionat Montero durant una intervenció al programa Mañaneros aquest dilluns.
L'eurodiputada feia referència a altres dones que d'un temps ençà són el centre de la diana de tota mena d'atacs ultres. Fins i tot el Consell d'Administració de RTVE va lamentar "profundament" el passat mes de setembre els atacs rebuts per les col·laboradores Sarah Santaolalla i Laura Arroyo, participants en els programes Mañaneros i Malas lenguas. La direcció de la radiotelevisió pública va denunciar que totes dues havien estat "objecte d'una campanya d'insults, falsedats i atacs personals absolutament inadmissibles", motiu pel qual va decidir pronunciar-se públicament a través d'un comunicat.
És una constant. La senadora Carla Antonelli, de Más Madrid, escrivia dissabte passat a la xarxa social X: "On hem arribat i com hem arribat fins aquí? Com s'ha normalitzat i instaurat l'assetjament diari, les vexacions, l'odi i la transfòbia sobre les vides de les persones trans sense que tinguin cap conseqüència? És insuportable. Gràcies a tots/es que han mostrat el seu suport". El seu missatge responia a un comentari de l'agitador ultra Bertrand Ndongo, qui li va escriure a la mateixa plataforma: "No, @CarlaAntonelli, jo no sóc homòfob i tampoc em poso del costat de règims com l'iranià, que et penjaria d'una grua per tenir veu de camioner i dir que ets dona amb penis. Jo no faria mal a ningú per ser trans", després de perseguir-la pel carrer i gravar com la increpava.
Hi ha alguna cosa aïllada?
La politòloga Anna López Ortega, autora del llibre L'extrema dreta a Europa (Tirant lo Blanch), considera que existeix una estratègia d'assenyalament que s'ha anat consolidant en els últims anys. "Crec que sí que estem veient una recrudescència i no és casual. L'extrema dreta porta anys construint un clima d'hostilitat contra determinades dones que simbolitzen avanços feministes o posicions progressistes", explica a Público. Segons assenyala, el procés sol començar amb campanyes d'odi a xarxes socials, mitjans afins o espais ultres que converteixen a determinades figures en "enemigues públiques". "És un ecosistema bastant organitzat", afirma la politòloga. Aquest procés es produeix, a més, en un context de forta polarització política en què determinades figures femenines passen a simbolitzar el que alguns sectors presenten com una "batalla cultural".
Relacionat amb aquest tema
En aquest sentit, López Ortega adverteix que el llenguatge d'odi i la deshumanització juguen un paper clau en l'escalada de la violència: és llavors quan "les amenaces, l'assetjament o fins i tot la intimidació més directa comencen a semblar acceptables per a alguns", assenyala. Segons el seu parer, l'objectiu últim és clar: "Intimidar i llançar un missatge dissuasori a la resta de dones que participen en l'espai públic".
Un dels elements que preocupa especialment a les organitzacions de drets humans és la progressiva difuminació de la frontera entre la violència digital i la violència que afecta directament a la vida física d'aquestes persones. Durant anys, la major part de la fustigació contra dones amb perfils públics s'ha produït en l'àmbit online, a través de campanyes d'odi, insults massius o assetjament coordinat en xarxes socials. Però està començant a transcendir cap a un altre pla.
La politòloga recorda que el paper del llenguatge en els processos de radicalització ha estat analitzat en altres contextos històrics. "En altres moments de la història s'ha constatat el caràcter performatiu del llenguatge, com va analitzar Viktor Klemperer a La llengua del Tercer Reich", assenyala. En aquest marc, les amenaces de mort, l'assenyalament de domicilis o els intents d'agressió formarien part d'una possible escalada. "No significa que tota violència digital acabi en violència física, però sí que l'ecosistema d'odi online pot funcionar com a avantsala o legitimació de formes més greus d'intimidació", afegeix.
Virginia Álvarez, responsable de l'Àrea d'Investigació en Drets Humans, Justícia i Interior d'Amnistia Internacional, recorda que "la relatora especial contra la violència de gènere ja assenyalava el 2018 que no existeix una frontera clara entre la violència online i l'offline". La violència pot desplaçar-se en totes dues direccions.
Álvarez assenyala a Público que aquest fenomen té conseqüències concretes en la vida quotidiana de les víctimes. "Les dones acaben sentint-se amenaçades físicament i restringint la seva vida a l'espai físic, no només la seva participació a Internet", afirma. Segons explica, estudis realitzats per Amnistia Internacional han mostrat que moltes dones amb perfils públics modifiquen els seus hàbits diaris o la seva presència pública com a conseqüència de l'assetjament digital.
La responsable d'Amnistia subratlla a més que les dones que participen activament en la vida pública -polítiques, periodistes o activistes- són especialment vulnerables a aquest tipus de violències. Doncs l'objectiu no és únicament danyar a la persona concreta que rep les amenaces, sinó "desplaçar-les de l'espai públic", sosté Álvarez. "Es parla molt del chilling effect, aquest efecte dissuasiu que provoca que altres dones temin patir les mateixes conseqüències (...) Al final es genera un efecte desmobilitzador per a altres dones que poden plantejar-se no participar o reduir la seva exposició pública", afegeix.
L'informe Violència contra les dones en política a la UE, del Servei d'Estudis del Parlament Europeu ho confirma, en apuntar que la violència contra les dones que participen en la vida política continua sent una de les principals barreres per a la seva participació. Malgrat els avenços en representació, les dones segueixen estant clarament infrarepresentades en els espais de poder: a nivell global, tot just el 27,2% dels parlamentaris són dones i només 19 països tenen una dona com a cap d'Estat.
Entre les causes d'aquesta desigualtat, l'informe destaca precisament la violència dirigida contra les dones que ocupen càrrecs públics o participen en el debat públic. El 32% afirma haver patit algun tipus de violència relacionada amb la seva activitat política. Les formes més comunes són la violència psicològica, les campanyes de difamació o l'assetjament en xarxes socials, encara que també es registren casos de violència física o sexual. Malgrat tot, només el 29% va arribar a denunciar-ho i, d'aquestes denúncies, amb prou feines el 22% va acabar en algun tipus de conseqüència per als agressors.
"Aquesta dada és molt significativa perquè mostra que no estem davant de casos aïllats, sinó davant d'un fenomen estructural", insisteix López Ortega. "Quan participar en política implica assumir amenaces, assetjament o campanyes de fustigació, moltes dones opten per retirar-se, autocensurar-se o no fer el pas a càrrecs públics", adverteix. En aquest escenari, conclou, "la democràcia es torna menys plural i menys representativa".
Des d'Amnistia Internacional també s'insisteix en la necessitat de reforçar els mecanismes de protecció. Álvarez considera que és necessari revisar com s'estan aplicant les eines existents: "Quan una dona denuncia i passen els mesos sense que passi res, hi ha una desprotecció important", afirma. Segons la seva opinió, les autoritats han d'analitzar com activar mecanismes més ràpids per aturar aquestes dinàmiques i garantir la protecció de les víctimes. A més, subratlla que també és necessari exigir responsabilitats a les plataformes digitals que faciliten la difusió de continguts violents o amenaçadors. "Els intermediaris d'Internet també són actors que tenen responsabilitat", conclou.
Diferents col·lectius han alertat que aquest clima d'hostilitat també s'està traslladant a altres espais públics. Divendres passat, al voltant d'una trentena d'encaputxats van irrompre a les facultats de Ciències Polítiques i Sociologia i de Treball Social del campus de Somosaguas de la Universitat Complutense de Madrid per arrencar cartells del 8M, intimidar el personal i provocar destrosses, segons han denunciat organitzacions sindicals i feministes del centre, així com els degans de les facultats.
Relacionat amb aquest tema
En un comunicat signat per CNT, CGT, UGT, CCOO i el Punt Lila de la UCM, els col·lectius han qualificat el que ha passat com "una acció de violència feixista que busca sembrar la por, especialment entre les dones, persones racialitzades, dones trans i altres col·lectius que ja pateixen agressions i hostilitat per part de grups reaccionaris". L'atac es va produir en vigílies del dia Internacional de les dones, una jornada en què, de fet, també va estar present un grup d'ultres. Durant la manifestació feminista a Madrid, la Policia va detenir deu neonazis després de protagonitzar altercats a l'entorn de la marxa.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.