La fatiga d'un any polític intens amenaça amb fer baixar la participació i desdibuixa l'efecte dels canvis al Govern espanyol

Pocs canvis en les tendències i el repartiment de forces, però una notable fatiga política per part de la ciutadania a les portes de l'aturada vacacional. Aquesta és la imatge que llancen les enquestes, segons l'estudi del mes de juliol realitzat per l'observatori de Key Data per a Públic.

Segons aquesta anàlisi, el vertiginós i intens any polític que s'ha viscut, al costat d'altres factors, apunten cap a un descens destacat de la participació que estaria motivat per aquesta fatiga dels ciutadans cap al panorama polític. En concret, les estimacions apunten al fet que la participació s'enfonsaria fins a cinc punts respecte a les anteriors eleccions, passant d'un 69,2% que va haver-hi el 2019 a un 64,3%,segons recull l'estudi.

Segons Paz Álvarez, directora tècnica de Key Data, "l'absència d'eleccions generals a la vista, juntament amb l'estiu, els canvis en el Govern, la pandèmia i les seves onades, i la fatiga produïda per una primavera plagada d'informació política amb dues eleccions autonòmiques molt polaritzades (Catalunya i la Comunitat de Madrid), han provocat en l'electorat un cansament amb la política i els seus protagonistes, que té com a primera conseqüència la disminució de la participació".

Aquesta fatiga política sembla afectar també la imatge demoscòpica més actual que ofereixen les enquestes, una imatge que és pràcticament idèntica a la del mes passat, malgrat els canvis i successos que s'han produït al juliol. En aquest sentit, malgrat la profunda remodelació del Govern espanyol duta a terme per Pedro Sánchez i el relleu de bona part dels seus ministres i dels seus col·laboradors més propers, els resultats demoscòpics de juliol són molt semblants als de juny.

El principal efecte és que l'Executiu de coalició sembla haver frenat la caiguda que mantenia des de la victòria d'Isabel Díaz Ayuso i de les dretes en les eleccions madrilenyes, encara que la crisi de Govern no ha suposat un revulsiu per al PSOE.

En aquesta línia, el PP continuaria sent la primera força política amb una estimació de vot del 28,3% (només una dècima més que al juny), la qual cosa es traduiria en 122 escons. Els de Pablo Casado es mantenen forts i conserven l'avantatge demoscòpica que han anat aconseguint respecte al PSOE des de les eleccions madrilenyes.

Els socialistes es mantenen com a segona força i per primera vegada des del mes de maig frenen la seva caiguda en obtenir un 25,2% en estimació de vot, exactament el mateix resultat que li donaven les enquestes el mes passat; aquesta estimació els donaria al voltant de 102 escons (una xifra llunyana al resultat que van obtenir a les eleccions de novembre de 2019).

Vox també manté pràcticament el mateix resultat demoscòpic que al juny, i amb un 15,7% en estimació de vot obtindria uns 52 escons (els mateixos que té ara al Congrés). Unidas Podemos seria la quarta força amb una estimació de vot del 9,8% (una dècima més que al juny) i una projecció de 25 escons.

"El PP frena el creixement que s'observa des de la victòria d'Isabel Díaz Ayuso, però manté el lideratge amb el 28,3% dels vots i 122 escons, molt lluny de la majoria necessària per a governar. Podria formar govern amb el suport de Vox i d'alguna altra força regional com UPN, Coalición Canaria, PRC o Teruel Existe, que repetirien les seves posicions al Congrés", explica Álvarez.

Sobre el Govern de coalició, la directora tècnica de Key Data apunta que "tant el PSOE com Unidas Podemos mostraven des de la primavera una clara tendència descendent. Enquesta rere enquesta, tots dos partits baixaven de manera significativa, mentre que el PP superava al PSOE amb una tendència clarament a l'alça. De l'anàlisi de totes les dades publicades en l'últim mes podem concloure que aquesta tendència, almenys de moment, es frena. La foto de la intenció de vot és pràcticament idèntica a la del mes passat".

La resta de les projeccions i estimacions també es mantenen pràcticament iguals a les del passat mes, amb un Ciutadans fregant la seva extinció com a formació amb representació institucional que a penes seria capaç de conservar un escó per la Comunitat de Madrid. Destaca la frenada de la tendència creixent de Más País, una tendència que mantenia des de les eleccions de Madrid i que havia portat a la formació dirigida per Íñigo Errejón a tenir una estimació que duplicava els seus resultats actuals.

Després d'haver superat el 4% en estimació de vot, Más País retrocedeix fins al 3,9%, encara que es manté per sobre dels resultats que va obtenir el 2019 (quan van obtenir un 2,4% dels vots, la qual cosa els va valer dos seients al Congrés dels Diputats).