Estat i Govern acorden impulsar el consorci d'inversions, més efectius de Mossos i més jutges

L’Estat i la Generalitat han abordat aquest dilluns qüestions com la seguretat, la justícia i el finançament durant la reunió de la Comissió Bilateral, on s'han pactat una vintena d'acords. En una roda de premsa conjunta amb el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha reivindicat "la política de la col·laboració" i una "dinàmica de treball colze a colze" amb el Govern espanyol. 

Torres i Dalmau ha escenificat la bona sintonia entre el Govern espanyol i català i han destacat que la celebració d'aquesta comissió "denota una nova etapa de relacions entre Espanya i Catalunya". "La política de col·laboració dona millors resultats que la política de confrontació", ha remarcat el conseller, que ha aprofitat la seva intervenció per agrair a ERC i als Comuns la seva "ajuda" i que hagin "posat sobre la taula acords per fer avançar el país".

Per la seva banda, el ministre ha lloat la capacitat del Govern i de l'executiu espanyol "d'arribar a acords més que a la confrontació; de diàleg més que d'enfrontament; i de la possibilitat d'explorar acords més que les discrepàncies permanents". En aquesta línia, ha dit que avui és "un bon dia" per al Govern espanyol però no ho és per qui "està permanentment en el catastrofisme". Torres també ha subratllat que "enfortir l'estat autonòmic és defensar la Constitució".

Entre els principals acords, destaca l'implus del consorci d'inversions, l'augment d'efectius dels Mossos d'Esquadra, més jutges o el traspàs d'algunes de les transferències com les beques. Sobre el finançament, Dalmau ha assegurat que "està sobre la taula, però pas a pas". Tot plegat, ha arribat el mateix dia que Junqueras ha anunciat un acord amb el Govern espanyol per a la condonació de 17.100 milions del FLA.

El consorci acordat gestionarà l’execució de les inversions pendents de l'Estat a Catalunya, un pacte segellat entre el PSC i ERC per a la investidura d’Illa, i estarà format per representants dels dos Governs. Per la part catalana hi haurà representació de Presidència, d'Economia i de Territori, mentre que el govern espanyol hi enviarà representants de Presidència, de Política Territorial, de Transports i d'Economia. Aquesta eina haurà de servir per aturar l’històric dèficit d’inversions i la baixa execució pressupostària que s’arrossega des de fa anys. La intenció és que el consorci ja estigui en marxa l'1 de gener del 2026.

Més jutges 

Una de les prioritats del Govern és aturar la multireincidència a Catalunya per acabar amb la percepció d’inseguretat de la ciutadania. En aquesta línia, l’Estat i la Generalitat han pactat incrementar el nombre de jutges amb 60 nous jutjats en els pròxims tres anys davant la falta crònica de jutges a Catalunya. L’objectiu és arribar a la ràtio d’una unitat judicial per cada 100.000 habitants, per apropar-se a la mitjana espanyola. 

Actualment, a Catalunya, la ràtio és de 10,9 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana espanyola és de 11,7 jutges.

La comissió bilateral també ha acordat que la Generalitat tingui plena competència per convocar, formar i nomenar els funcionaris de l'administració local. Es tracta en concret, dels secretaris, interventors i tresorers.

Relacionat amb aquest tema

El Govern i ERC acorden que l'empresa mixta per gestionar Rodalies es constituirà abans que acabi l'any

Judit Castaño

25.000 efectius dels Mossos

A la falta de jutges a Catalunya s’hi suma la manca d’efectius dels Mossos d’Esquadra. Aquest dilluns s'ha acordat incrementar les places de mossos fins als 25.000 en cinc anys, una xifra que no és nova, ja que també forma part de la bateria de mesures que s’emmarca en el pla de multireincidència. 

Més enllà d’aquestes tres qüestions, l’Estat i la Generalitat també han aprovat la transferència de diverses competències, la majoria pactades per l'anterior govern de Pere Aragonès. És el cas del programa pilot per instaurar una finestreta única que reculli tots els serveis que presten conjuntament l’Executiu central i el Govern; el traspàs formal d’assumptes com la titularitat catalana de les autovies B-23 i B-30; la gestió de les beques, així com el traspàs de la prestació de l’ingrés mínim vital a la Generalitat.

Relacionat amb aquest tema

Les 'factures impagades' que reclamen Junts i ERC als socialistes per aprovar els pressupostos

Ferran Espada

També es traspassa a la Generalitat el canal Xerta-Sénia, i fins a una desena d'obres hidràuliques arreu del país, com ara les estacions depuradores del Priorat, la Noguera i el Montsià.

A banda la Comissió Bilateral ha acordat ampliar les possibilitats d'usos d'un edifici cedit a la Generalitat l'any 1987 a la plaça Eusebi Güell perquè pugui cedir espai al Barcelona Supercomputing Center (BSC). També s'ha iniciat l'expedient per la cessió d'un pis a Ronda Sant Pere per ubicar-hi el futur CAP Casc Antic de Barcelona. A més, s'ha encarregat a un grup de treball identificar solars i immobles de l'Estat que puguin ser d'interès per a la Generalitat.