Les 'factures impagades' que reclamen Junts i ERC als socialistes per aprovar els pressupostos

Un cop acabats els processos congressuals que han mantingut en el focus polític i informatiu a partits com Junts, els Comuns, el PSOE, i especialment a ERC, la negociació pressupostària demana pas com la gran fita de la política catalana i espanyola per als pròxims mesos. Tant pel que fa als pressupostos de la Generalitat com als de l'Estat. Però la relació dels socialistes amb els partits independentistes catalans, decisius per aprovar els comptes tant al Parlament com al Congrés dels Diputats, no passa pel millor moment.

En el cas de Junts, es dóna per fet que com a principal partit de l’oposició al Parlament no participarà de la negociació pressupostària a Catalunya, però és clau en els de Madrid. Quant a ERC, els seus vots són imprescindibles a totes dues cambres parlamentàries, la catalana per negociar amb el PSC, i al Congrés amb el PSOE. Mentre Junts escenifica el malestar promovent i exigint la qüestió de confiança contra Pedro Sánchez, ERC apuja el to i es mostra escèptica i bel·ligerant respecte a nous acords amb el PSC i el PSOE, després que Oriol Junqueras hagi estat elegit per tornar a presidir el partit.

Les consignes són contundents: "Pedro Sánchez i el PSOE no són de fiar", clama el president de Junts, Carles Puigdemont. Mentre el d'ERC, Oriol Junqueras, ho deixa clar: "No pot haver cap més acord amb els socialistes si abans no compleixen els compromisos ja establerts". La nova secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, és encara més explicita a la pregunta de qui conforma la delegació negociadora dels republicans: "Ningú, perquè no hi ha negociació de pressupostos, i no n'hi haurà mentre no es compleixin els acords pactats".

En aquest escenari, la pregunta que plana sobre la negociació pressupostària és: Què ha de fer el Govern de Salvador Illa, i el de Pedro Sánchez, per aconseguir els suports independentistes per aprovar els pressupostos? Les fonts consultades a Junts i ERC situen, d'entrada, un element formal: "cal recuperar la confiança i legitimar els actors polítics". Respecte a la "confiança" tant des d'ERC com des de Junts admeten que està molt esquerdada i que la manera de recuperar-la és que "els pactes es compleixin". I des de tots dos partits es fixa un termini "d'uns dos mesos o poc més" per poder comprovar "si el PSOE té voluntat política de complir".

La pregunta que plana sobre la negociació pressupostària és: Què ha de fer el Govern de Salvador Illa, i el de Pedro Sánchez, per aconseguir els suports independentistes per aprovar els pressupostos?

Quant a la legitimació dels actors polítics, hi ha la convicció entre els dos partits independentistes que el PSOE "rebutja normalitzar" la relació amb els seus dos líders, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I l'exemple que posen és que Pedro Sánchez ha evitat fins ara tot contacte amb ells dos. Tant des de l'entorn de Puigdemont, com del de Junqueras, deixen clar que "no es tracta de fer-se una foto i prou", però exigeixen que Sánchez admeti i legitimi la interlocució amb tots dos dirigents. En el cas de Puigdemont també ha provocat un fort malestar que el president de la Generalitat, Salvador Illa, rebutges una trobada amb l'expresident en la seva recent visita a Brussel·les.

Amb tot, més enllà de les qüestions formals, aquests són els punts que fonamentals que els independentistes exigeixen al PSC i al PSOE per aprovar els pressupostos, allò que des de Junts s'anomena "factures impagades" o des d'ERC de "molta feina per fer":

Resolució del conflicte i actuació contra els jutges de l'amnistia

El tema de més calat polític és el que fa referència al conflicte entre Catalunya i l'Estat. Tant des de Junts com des d'ERC es critica que el PSOE no planteja una proposta per a la resolució, mentre ells aposten pel referèndum d'autodeterminació acordat. Admeten que aquest no és un tema que es resoldrà de forma immediata per negociar els pressupostos, però ambdós partits exigeixen un canvi urgent en el discurs dels socialistes.

Des de Junts, les fonts consultades assenyalen que "els socialistes no poden mantenir un discurs profundament incoherent, negociant a Ginebra la resolució del conflicte polític i mantenint -per part d'Illa a Catalunya i per part de Sánchez i els seus ministres a Espanya- que hem recuperat la normalitat, i que per tant no hi ha conflicte". Per part d'ERC la tesi és similar i el propi president del partit, Oriol Junqueras, acusa al Govern espanyol de tenir "un escàs interès en negociar la resolució del conflicte". I des de tots dos partits emplacen a Pedro Sánchez a què expliciti el reconeixement de l'existència del conflicte polític entre Catalunya i Espanya sense matisos i arreu.

Des de tots dos partits emplacen a Sánchez a què expliciti el reconeixement de l'existència del conflicte polític entre Catalunya i Espanya sense matisos i arreu

D'altra banda, també l’amnistia és una font de controvèrsia. Tant des de Junts com des d'ERC s'admet que el PSOE ha complert amb la tramitació de la llei, i que el problema de la paralització està en els jutges, però retreuen que el Govern espanyol no ha fet la gesticulació necessària per exigir-ne l'aplicació. Des de Junts, el propi Carles Puigdemont distingeix entre "amnistia judicial i amnistia política". I retreu que el PSOE no ha aplicat l'amnistia política, on els jutges no tenen incidència: "Quan rebutgen posar-me escolta, o el president Illa no es vol reunir amb mi com ha fet amb tothom, o Sánchez no negocia directament amb mi, és perquè no em veuen com un interlocutor amb tots els ets i uts i no m'apliquen l'amnistia política". Junts exigeix un canvi immediat en aquesta posició, i quant a ERC, caldrà estar pendents també de la petició d'indult que un particular ha presentat respecte a la inhabilitació dels dirigents independentistes sentenciats i que afecta de ple a Oriol Junqueras, entre d'altres.

L'oficialitat del català a la Unió Europea

Aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea és un dels principals punts de l'acord entre Junts i el PSOE, juntament amb la llei d'amnistia, per a la investidura de Pedro Sánchez. Però un any després el més calent és a l'aigüera. Des de Junts es reconeix que aquest és un tema "complex" que no depèn directament del Govern espanyol. El propi Carles Puigdemont ha avalat la tasca del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i les seves múltiples gestions. I fonts de Junts admeten que el tema s'ha treballat conjuntament entre el ministeri i un grup especialitzat de Junts. Però els resultats han estat infructuosos front a l'oposició de determinats països com Finlàndia, Romania o Polònia.

En aquest punt doncs, la crítica és que el Govern espanyol no hagi posat el català en el cistell dels principals temes a negociar a Europa. "Per aconseguir un càrrec per a una socialista –Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea- sí que s'han posat tots els esforços i fins i tot s'ha acceptat pactar amb l'extrema dreta", critiquen. I l'exigència és que Pedro Sánchez lideri personalment una negociació amb els països més reticents a l'oficialitat del català a la UE i doni els primers passos personalment en la primera visita que faci a Brussel·les. ERC també pressiona perquè el Govern espanyol desencalli la qüestió, però fonts republicanes expliquen que de moment se centren a aconseguir el reconeixement de l'ús del català als plens del Parlament Europeu, on es mostren convençuts d'estar avançant.

Delegació de les competències integrals d'immigració

La delegació de les competències d'immigració és el tema que semblava més madur en la controvèrsia entre Junts i el PSOE, però no s'acaba de desencallar. Prové de l'acord per a l'aprovació dels tres grans macrodecrets de l'inici de la legislatura. Segons expliquen des de Junts, el sistema ja està acordat i serà per delegació de competències i no per transferència de competències ni per encomana de gestió. Però la qüestió està encallada en la diversa interpretació que Junts i el PSOE fan de la paraula "integral". Segons Puigdemont, "integral vol dir que la Generalitat ha de ser la màxima responsable de tot el procés migratori, des de l'arribada d'una persona, i això afecta al control de fronteres, fins el segell final en els permisos pertinents".

Des de de Junts són contundents: "No acceptarem que la Generalitat sigui una simple gestoria per tramitar papers que necessiten la firma i autorització final del Govern espanyol". Junts reconeix que aquest és un tema fonamental, per a entrar en la negociació dels pressupostos, que "caldria tancar el més aviat possible".

El finançament de la Generalitat de Catalunya

El nou sistema de finançament "singular" per a Catalunya és el punt central de l'acord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Junts també va incloure condicions sobre el finançament en el seu acord amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. Fonts d'ERC deixen molt clar que aquest és un punt nuclear per negociar els pressupostos i exigeixen a curt termini "concrecions sobre el nou finançament, un calendari clar del desplegament, i passos efectius al respecte". I els republicans adverteixen als socialistes: "Sense concrecions en el finançament no hi haurà passos en res més; és la clau de volta, la prioritat i la columna vertebral de la legislatura".

"Sense concrecions en el finançament no hi haurà passos en res més; és la clau de volta, la prioritat i la columna vertebral de la legislatura"

L'acord signat per socialistes i republicans indica que "la Generalitat gestionarà, recaptarà, liquidarà i inspeccionarà tots els impostos", i assegura que "durant el primer semestre del 2025 s'haurà d'haver dissenyat el nou model en una comissió bilateral". ERC exigeix que, en el primer trimestre de l'any vinent, s'executin les mesures necessàries i el traspàs o contractació de personal per a què l'Agència Tributària de Catalunya pugui fer-se càrrec el 2026 de la liquidació de l'IRPF del 2025 a Catalunya. I que es comenci la negociació sobre l'aplicació del nou model, és a dir el repartiment dels diners en base a la quota de serveis de l'Estat i la quota de solidaritat previstes a l'acord. Des de Junts, tot i les discrepàncies amb ERC, estan d'acord amb aquestes demandes i exigeixen, a més, que el Govern espanyol "no busqui un altre cafè per a tothom en la qüestió del finançament".

El FLA i el repartiment del dèficit

En matèria econòmica hi ha també dos temes rellevants a desencallar, si el Govern espanyol vol obrir el camí de la negociació pressupostària amb Junts i ERC. Per part d'Esquerra, el compliment amb la condonació de part del deute que la Generalitat acumula amb el Fons de Liquidació Autonòmica de caràcter estatal. En concret, la condonació d'uns 15.000 milions d'euros dels 71.000 milions de deute acumulat. Aquest és un dels acords d'ERC per a la investidura de Sánchez i els republicans exigeixen que es materialitzi només començar l'any, ja que es preveu que suposi un estalvi per a la Generalitat de 250 milions d'euros en interessos, només pel 2025.

L'altre tema econòmic, en què és Junts qui ha posat més l'accent, és el repartiment del dèficit. Els de Puigdemont ja han tombat al Congrés l'aprovació del sostre de despesa sense el qual no es pot iniciar el camí dels pressupostos. Junts exigeix que es modifiqui el repartiment dels 40.000 milions de dèficit que la UE permet tenir a Espanya. El Govern espanyol pretén que l'Estat es quedi 35.000 milions i els 5.000 restants a repartir entre totes les comunitats autònomes i els ajuntaments. Junts exigeix una distribució equitativa a tres parts iguals d'uns 13.000 milions per a l'Estat, les comunitats i els ajuntaments. Aquest és un altre tema que caldria tenir aprovat el pròxim mes de gener, a molt tardar.

Traspàs de Rodalies i execució de les inversions

I finalment, queda tot un paquet molt rellevant de qüestions relacionades amb infraestructures. Tant Junts com ERC són molt crítics amb la baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya: "No té cap mena de sentit negociar uns pressupostos que saps que no es compliran", assegura un membre de la direcció republicana. Fonts dels dos partits exigeixen garanties de compliment de les inversions pressupostades, que el 2023 es van quedar en el 45% amb Catalunya a la cua de totes les comunitats. Aquestes mateixes fonts destaquen el fort dèficit que manté l'Estat en inversió d'infraestructures a Catalunya, que Foment –organització patronal gens sospitosa d'independentista- xifra en 42.500 milions acumulats entre el 2009 i el 2023. Les infraestructures no són una qüestió que es pugui materialitzar en dos mesos, però Junts exigeix al Govern espanyol que tot euro acordat als pressupostos i no executat sigui descomptat d'immediat del deute de la Generalitat amb el FLA.

Quant a ERC, el president del partit, Oriol Junqueras, comparteix la crítica i demanda sobre l'execució de les inversions estatals, reclama la finalització de la línia 9 de metro "essencial no només per a la connectivitat de Barcelona sinó del conjunt de l'àrea metropolitana", i que es posi calendari i fil a l'agulla en el traspàs de Rodalies acordat per a la investidura de Sánchez. ERC exigeix que abans d'entrar en noves negociacions de pressupostos s'executi el traspàs, amb la dotació pressupostària pertinent, de la primera línia de Rodalies. I es presenti un calendari clar d'execució del traspàs de tota la resta del sistema ferroviari.