ERC i PSC encaren l'esprint final de la negociació amb el repte de desencallar el mètode i el calendari del nou finançament

Cap de setmana trepidant per a la política catalana, i per extensió per a l'espanyola, amb reunions maratonianes entre les delegacions negociadores del PSC i ERC. També hi ha negociació entre el PSC i els Comuns, però de menys intensitat hores d'ara. Socialistes i republicans han combinat les trobades presencials amb trucades, missatges al mòbil i intercanvi constant de propostes, centrats especialment en l'anomenat finançament "singular" que demana ERC. Per això, bona part d'aquest frenètic moviment negociador s'ha traslladat -via telemàtica- també a Madrid, amb consultes a responsables del PSOE i del Govern espanyol.

I és que la negociació per aconseguir tancar el preacord entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat entra a la recta final, abans que expiri el termini fixat per Esquerra d'aquí a tres dies. Segons fonts de la negociació, l'acord és pràcticament total a les carpetes del català, estat del benestar i infraestructures. Però està encallat en el del finançament, el més complex.

ERC activa els preparatius per a la possible consulta a les bases

ERC i PSC no acaben de trobar la fórmula per ajustar una proposta satisfactòria. Es discuteixen conceptes tècnics entorn de l'organisme de recaptació dels impostos i quins s'haurien de recaptar, sobre el mètode de repartiment dels fons recaptats entre la Generalitat i l'Estat i sobre el calendari d'aplicació del nou sistema de finançament. ERC també exigeix compromisos clars per escrit per a l'establiment d'un nou sistema de finançament que comporti "sobirania fiscal per a Catalunya", en paraules de la secretària general Marta Rovira, i que sigui inalterable sense l'acord de la Generalitat, perquè un futur nou Govern espanyol no el pugui desmantellar.

A tres dies del termini fixat per ERC per donar per acabades les negociacions, cap font dels dos partits s'atreveix a pronosticar de manera rotunda que hi hagi preacord

A tres dies del termini fixat per ERC per donar per acabades les negociacions, cap font dels dos partits s'atreveix a pronosticar de manera rotunda que hi hagi preacord. Amb tot, Esquerra manté de moment activat l'operatiu per informar primer, i consultar després, les bases, i l'Executiva d'aquest dilluns serà transcendental. Aquesta setmana hi ha convocada assemblees, per exemple, aquest dimarts amb la militància de la Federació del Camp de Tarragona al municipi de la Selva del Camp, entre d'altres. En cas de preacord, ERC planteja fer la consulta a finals d'aquesta setmana que comença o principis de la propera. I si fos avalat el preacord, la investidura de Salvador Illa es fixaria entre el 7 i el 15 d'agost, molt abans d'esgotar el termini per a la repetició electoral del 26 d'agost.

Encallats en conceptes clau per al finançament

El nus gordià del desacord en el nou sistema de finançament és que el PSC proposa, concretament, que es pari atenció a l'article 204 de l'Estatut, que permet que es creï un consorci tributari paritari amb participació de l'Estat i de la Generalitat. Segons el PSC, aquest és el mecanisme que permetria recaptar tots els impostos com exigeix ERC, però "conjuntament".

La cessió del 100% de l'IRPF suposaria més de 13.500 milions d'euros, el 46% del total de la recaptació via impostos a Catalunya

En canvi, ERC insisteix en què Catalunya ha de tenir "la clau de la caixa" i passar a recaptar la totalitat dels impostos i tributs, en un règim nou, fora del general de la resta d'autonomies de règim comú. Esquerra rebutja d'entrada el consorci plantejat pel PSC i la discussió també se centra en quins impostos hauria de recaptar la Generalitat, per exemple, al voltant de la cessió del 100% de l'IRPF, que suposaria més de 13.500 milions d'euros, el 46% del total de la recaptació via impostos a Catalunya. L'impost sobre la renda permet visualitzar, a més, la Generalitat com a principal gestora dels impostos, per la seva extensió i magnitud entre la població.

D'altra banda, la proposta impulsada per la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas Guix, planteja un repartiment dels fons recaptats amb una negociació bilateral en què Catalunya torni a l'Estat una part de la recaptació pels serveis prestats, així com un mecanisme de solidaritat entre territoris, per tal que el ministeri d'Hisenda pugui finançar altres autonomies deficitàries. Una mena de concert basc a la catalana que els socialistes rebutgen.

La pressió de Junts i els maximalismes d'ERC

Al PSC plana la idea que "l'acord hauria d'estar encarrilat", però reconeixen que "estem encallats en el tema del finançament i necessitarem més temps", assegura un dirigent del PSC. Encara que amb molta prudència i en privat, per no enrarir la relació amb ERC que ara mateix defineixen com a "cordial" i "fluida", alguns dirigents socialistes atribueixen el problema a "la manca de flexibilitat d'Esquerra en un tema molt complex política, però també tècnicament, per un maximalisme -la demanda d'un sistema similar al concert basc- que respon a la pressió exercida des de Junts i Puigdemont". Fonts socialistes també admeten preocupació perquè ERC "pugui sucumbir a la pressió", com l'efectuada aquest dissabte per Puigdemont en un acte de Junts.

A Esquerra neguen la major i asseguren que la seva posició no té res a veure amb les pressions de Junts, sinó amb "aconseguir un bon acord per a Catalunya que solucioni els problemes de finançament que pateix la Generalitat, la injustícia fiscal que s'imposa als catalans i que sigui un acord fiable i perdurable en la seva aplicació", asseguren fonts properes a la secretària general, Marta Rovira. "No acceptarem qualsevol acord, no traslladarem a les bases un mal acord", assegura la mateixa Rovira. Des d'ERC afegeixen que, "si hi hagués preacord, hauria de ser prou ambiciós i potent perquè, en cas contrari, de ben poc servirà, ja que les bases no l'acceptaran". I és que per a ERC els termes "confiable" i "perdurable" són de gran rellevància.

Les bases d'Esquerra no confien en els socialistes

Sans (ERC): "Una de les coses que hem detectat als múltiples contactes amb la militància d'Esquerra és l'extensa i profunda desconfiança que hi ha cap al compliment dels acords per part dels socialistes"

Respecte al terme "confiable", ho explicita perfectament la portaveu dels republicans, Raquel Sans: "Una de les coses que hem detectat als múltiples contactes amb la militància d'Esquerra és l'extensa i profunda desconfiança que hi ha cap al compliment dels acords per part dels socialistes". En aquest sentit, posen en relleu la importància, per canviar aquesta percepció de desconfiança dels acords subscrits aquesta setmana entre la Generalitat i el Govern espanyol en temes com Rodalies o el traspàs de l'Ingrés Mínim Vital.

Pel que fa al "perdurable", ERC exigeix garanties que el nou sistema s'aplicarà en la línia de "dotar Catalunya de més sobirania fiscal" i que no es pugui retrocedir una vegada instaurat. Marta Rovira obre una opció de progressivitat i ambigüitat que pot facilitar l'acord: "Necessitem un finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basada en la relació bilateral amb l'Estat i la recaptació, la gestió i la liquidació de tots els impostos". L'expressió "avançar cap a" deixa portes entreobertes per a la negociació, però ERC no vol que això sigui un colador, i exigeix als socialistes un calendari clar d'implementació del nou finançament i compromisos explícits de la seva execució. Segons la portaveu, Raquel Sans: "Nosaltres volem garantir que hi hagi prou recursos per als serveis públics dels catalans governi qui governi".

"Necessitem un finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basada en la relació bilateral amb l'Estat i la recaptació, la gestió i la liquidació de tots els impostos"

Sans admet que "el preacord és possible", però torna als socialistes la pilota de les acusacions de submissió a Junts, i posa pressió al PSC. Sans apunta que els socialistes catalans se sotmeten a les directrius del PSOE, frenant el millor sistema de finançament possible per a Catalunya i anteposant els seus interessos als dels catalans.

"Qualsevol que vulgui ser president de la Generalitat -en referència a Salvador Illa- ha de ser conscient que hi ha 22.000 milions d'euros que cada any es generen a Catalunya, que se'n van i no tornen i que això va en detriment dels serveis públics dels catalans i les catalanes. No vull creure que algú és capaç de defensar més els interessos del seu partit a Madrid que no pas els interessos de la gent de Catalunya", remata Sans en una entrevista a TV3, en clara al·lusió al dirigent del PSC.

Catalunya és de les que més aporta i de les que menys rep

La discrepància entre el PSC i ERC rau en el sistema de finançament, però hi ha sintonia en la necessitat de corregir el greu desequilibri en l'ordinalitat financera de les comunitats autònomes. Les xifres són eloqüents i les darreres s'han fet públiques aquest divendres en plena negociació. Catalunya continua per tretzè any consecutiu a la cua de les comunitats de règim comú en ingressos rebuts de l'Estat per habitant, tot i estar entre les que més aporta. Així es desprèn de les dades de liquidació comunicades pel Ministeri d'Hisenda i que el Govern ha difós en una maniobra de pressió evident.

Segons aquestes xifres oficials del Govern espanyol, el 2022, Catalunya va ser el tercer territori que més va aportar a les arques estatals, però el desè en recursos rebuts. Així, cada català va aportar 3.565 euros, però va rebre 3.264 euros. A més, si es té en compte el cost de la vida, els recursos totals rebuts cauen fins als 3.043 euros per càpita, situant Catalunya com la catorzena comunitat, només davant de la capital, Madrid.

Caldrà estar atents a la decisió que prengui l'Executiva d'Esquerra aquest dilluns

Enmig dels números i de la complexitat política, econòmica i legislativa del finançament, la investidura de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat està en l'aire. Caldrà veure com es desenvolupen les properes hores de negociació, que seran tremendament tenses i intenses. I estar atents a la decisió que prengui l'Executiva d'Esquerra aquest dilluns, on estava previst estudiar i possiblement ratificar un possible preacord, formulant la pregunta per a les bases que també serà clau, però tot apunta a què això no serà possible i que l'Executiva d'ERC haurà de decidir si manté el termini de dimecres que ve com a data límit o si relaxa les exigències en temps i fons.