Entrevista a Marta Salicrú"Em sembla contradictori defensar el català com una eina de cohesió amb un discurs coercitiu"
Parlem amb la comissionada d'Ús Social del Català a l'Ajuntament de Barcelona, nomenada el juliol passat
Barcelona-
Vestida amb una samarreta que diu "No t'entenc, soc catalana", la comissionada d'Ús Social del Català a l'Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú (Barcelona, 1980), rep a Públic al seu despatx. Es nota que, des de la seva recent posició institucional, continua al dia de tot allò que ressona en el panorama cultural català. La frase pertany a la cançó Catalonian Girls, del grup jove mallorquí Fades.
Salicrú es va incorporar a l'Ajuntament al juliol. La seva figura, encarregada d'abordar el retrocés de l'ús social de la llengua a Barcelona, especialment entre els joves, depèn directament de l'alcalde Jaume Collboni. El seu nomenament dona compliment a l'acord de pressupostos amb ERC, tot i que la periodista assegura no tenir cap relació prèvia amb el Govern ni formar part de l’òrbita socialista o republicana.
La nova comissionada compta amb una dilatada trajectòria en el món de la música i de la comunicació digital en català. Ha estat directora de Ràdio Primavera Sound durant sis anys ―ha agafat una excedència per ocupar el nou càrrec― i va treballar en el passat per a Time Out Barcelona, a més d'impartir classes en diverses universitats i punxar en algunes de les sales més conegudes de la capital catalana. L'entrevistem per conèixer les propostes que té sobre la taula i per valorar algunes polèmiques recents, com la de l'espai residual del català al Piromusical de les Festes de la Mercè.
El juliol va ser nomenada comissionada d'Ús Social del Català a Barcelona i, en pocs mesos, se li ha girat feina. Com valora la seva tasca en aquests dos mesos i mig?
Tot i que ja fa temps que la qüestió del català hauria d'haver estat central, en els darrers mesos, coincidint amb el meu nomenament, la preocupació de la ciutadania ha augmentat. A més, s'han produït diversos casos de discriminació que han estat molt mediàtics. És necessari dur a terme accions de llarg termini, però és molt urgent que tirem endavant mesures visibles per a la gent. L'Ajuntament té una voluntat claríssima de revertir la situació i hem de combatre la sensació de pessimisme.
L'Ajuntament de Barcelona es va adherir fa poc al Pacte Nacional per la Llengua. Què implica exactament això?
Significa que cada ens municipal que s'hi adhereixi ha de tenir un pla municipal de suport i promoció del català i una figura de referència que lideri aquestes polítiques. En el cas de Barcelona, soc jo. L'alineació de l'Ajuntament era claríssima amb el Pacte Nacional per la Llengua, perquè ja estàvem treballant en diverses de les mesures proposades. La Generalitat i el Departament de Política Lingüística tenen molt clar que les polítiques de llengua s'han de liderar des del municipalisme, perquè els ajuntaments són les administracions més properes a la ciutadania.
Segons l'Enquesta d'Activitat del Sector de Restauració de Barcelona 2024, publicada aquest setembre, la meitat del personal dels bars amb menys de deu treballadors ―que són la majoria a la capital catalana― no parla català, i un 24% ni tan sols l'entén. Quines mesures pensen implementar en aquest sentit?
Fa dos mesos i mig que estic al càrrec, però ja he tingut moltes trobades. Necessitem que hi hagi un canvi de paisatge i un canvi d'usos en l'àrea del comerç i la restauració, de manera que es respecti la normativa. Cal que l'Ajuntament es comuniqui amb el sector perquè tingui clares les normes, perquè fins ara no s'havien comunicat bé. Es desconeix que, com a mínim, la retolació ha d'estar en català i que el personal ha de poder-se adreçar en català. Tenim la voluntat de fer entendre al comerç que potenciar la llengua és un avantatge per al seu negoci, perquè fidelitzaran la clientela catalanoparlant local, que tendeix a rebre molt bé que un establiment respecti els seus drets lingüístics.
Volem fer entendre al comerç que potenciar la llengua és un avantatge per al seu negoci
És una visió molt positivista. No considera que caldrien més sancions i un cos d'inspecció més robust?
Aquesta visió positivista no existia tampoc abans. En les guies de bons usos de la retolació que difonia l'Ajuntament, es posava èmfasi en els elements físics de la retolació i es donaven consells per a la comunicació, però no en la necessitat de complir la normativa. Abans de res, hem de comprovar que la comunicació és efectiva. No podem passar d'una política d'omissió de la informació a una política de sanció sense que hi hagi un procés intermedi. Els comerciants i el sector de la restauració han d'entendre que el català és una eina de convivència, que és la llengua pròpia de la ciutat que els permetrà fer millor la seva feina. En canvi, si ens enfrontem, dubto que aconseguim bons resultats.
No aconseguirem bons resultats si ens enfrontem amb el sector del comerç i restauració
D'acord, cal donar un marge per a la comunicació. Però, passat un temps, les sancions no serien necessàries? Estem parlant dels drets dels catalanoparlants.
S'hauria de treballar si ja s'ha incidit en el compliment de la normativa. Hauria de ser la fase final d'aquest procés que, insisteixo, tot just estem engegant ara.
Relacionat amb aquest tema
Per què no s'havia fet aquesta feina fins ara? La posició de comissionada del Català neix de la proposta d'ERC i del seu pacte amb el PSC.
Com a persona que ni estava al Govern ni formava part de cap partit ―ni de l'òrbita del Partit Socialista, ni d'Esquerra Republicana―, em faig la mateixa pregunta com a ciutadana. Però ara ja hi ha una figura amb força política i transversal, que incideix en les diverses àrees de l'Ajuntament. Les entitats en defensa de la llengua em diuen que, en aquests dos mesos i mig, s'ha fet més feina que en molts anys.
El retorn és positiu?
Com que vinc del món de la comunicació i de la creació de contingut digital, i no pas de la sociolingüística, em feia respecte saber com es veuria el meu nomenament. Però el feedback és molt positiu i estic en contacte constant amb les entitats.
En una entrevista recent, va dir que preferia el diàleg a la confrontació. Però com hem de respondre a les creixents actituds catalanòfobes?
Insisteixo en el discurs del diàleg. L'Ajuntament defensa el català com una eina de cohesió, i em semblaria una contradicció defensar-lo amb un discurs coercitiu. Davant de l'agressió i la discriminació, s'ha de denunciar, sigui per motius de llengua, gènere o el que sigui. Per aquest motiu, es va posar en marxa l'Oficina per a la No-discriminació. Davant de qüestions que tinguin a veure amb l'incompliment de la norma administrativa, posarem en marxa la Bústia del Català, on els ciutadans podran expressar les seves queixes en relació amb la llengua.
A la Bústia del Català els ciutadans podran expressar les seves queixes vinculades a l'incompliment de la norma administrativa
Parla de cohesió social. Sovint s'acusa els migrants amb menys recursos de no voler aprendre català, mentre que a l'expat no se li fan les mateixes exigències. Com interpreta aquesta diferència de tracte?
S'ha d'exigir de la mateixa manera. Malgrat les dades que constaten el retrocés en l'ús social del català, bona part de la població continua veient-lo com una eina d'integració i d'ascensor social. I, potser, els col·lectius expats que no tenen tanta necessitat d'integració o de créixer socialment perquè ja venen de situacions acomodades, veuen menys necessari el català.
Relacionat amb aquest tema
També pot ser que hi hagi persones que venen de països en què la seva llengua és el castellà, que és cooficial aquí, i puguin tenir certa reticència a fer l'exercici d'aprendre una altra llengua. Tot i això, insisteixo, el català és llengua d'integració i d'ascensor social, i a les escoles públiques es treballa perquè tota la població d'origen divers la incorpori. Una altra de les línies de treball que estic començant és la incidència en les escoles bressol.
Ha parlat del concepte de necessitat. Però no creu que la duplicació de llengües fa innecessari el català? A Barcelona he vist cartells de l'Ajuntament, del pla Endreça, per exemple, en anglès i castellà.
La cartelleria de l'Ajuntament és, per defecte, en català. Quan detecto, o algú em fa detectar, algun ús que sigui en una altra llengua, ho consulto i ho trasllado al departament corresponent. Algunes d'aquestes queixes ja han resultat en un compromís de correcció. Per exemple, també hi ha queixes sobre la llengua que fan servir les autoritats en els esdeveniments públics. Estic treballant una guia d'usos lingüístics sobre això. Quan es crea el meu càrrec, ja no es tracta només de sensibilitzar, sinó de posar-hi remei.
Les polítiques no han avançat amb la realitat sociolingüística de Barcelona, que cada vegada és més complexa
Quan es recupera la democràcia, es posa molt d'èmfasi en una sèrie de polítiques que retornen el català a l'esfera pública. La meva sensació és que, per diversos motius, en els darrers anys, hi ha hagut un relaxament. No s'ha avançat, mentre que la nostra realitat sociolingüística és cada vegada més complexa. I no només la de Barcelona. Ens trobem en un context de multilingüisme molt diferent del d'abans. Ens hem de qüestionar coses que fa quaranta anys que no ens preguntem, perquè les dades són preocupants.
Per què aquest relaxament?
La realitat del retrocés va molt més enllà dels processos migratoris: també té molt a veure amb les xarxes culturals contemporànies i les xarxes socials. Quan jo era jove, la colonització cultural venia de l'anglès, però en les últimes dues dècades hi ha hagut una irrupció molt forta del castellà. En la creació de contingut i també musicalment, amb l'auge de les músiques llatinoamericanes.
Ara també hi ha persones que creen en català, no des d'una convicció política, sinó des de la normalitat. Ensenyen que la nostra llengua és tan útil per fer assaig acadèmic com per cantar reggaeton. L'ecosistema de creadors de contingut és cada vegada més potent pel volum de parlants que tenim, i la voluntat és incidir-hi.
Relacionat amb aquest tema
Com ho faran?
Ja hem ultimat la presentació de la Casa de la Creació Digital de Barcelona, que servirà per enfortir l'ecosistema de creadors de contingut en català. Les dades negatives sobre l'ús social van en paral·lel amb dades altíssimes de persones que coneixen la llengua. Hem d'incidir en el català que s'aprèn a l'escola, però la llengua també s'ha de fer servir al pati, a la discoteca, al carrer i a les xarxes.
Posarem en marxa la Casa de la Creació Digital de Barcelona per enfortir l'ecosistema de creadors de contingut en català
Què li sembla que 3Cat estigui incorporant creadors de contingut catalans que feien i continuen fent servir el castellà a les seves xarxes?
3Cat ha fet molt bona feina impulsant creadors i creadores de contingut amb Eva. Els ha ajudat a fer el salt a formes de contingut audiovisual molt sofisticades. Penso, per exemple, en el cas de la Cèlia Espanya i Lo repte. Actualment, està donant feina a creadors en català i, alhora, també fa servir una altra estratègia que caldrà veure si funciona.
Hi ha creadors catalans que, tot i fer servir la llengua en l'àmbit personal, no l'utilitzen a les xarxes. Però amb aquests nous programes, potser animen els joves que els segueixen —catalanoparlants que també fan servir el castellà— a considerar el català com una opció natural.
Ara bé, en cap cas això ha de servir per desatendre els creadors i creadores originalment en català, a qui cal donar molt de suport. I quan dic donar suport, vull dir permetre que monetitzin, que els seus projectes siguin viables. També hem de facilitar-los assessorament pràctic, com ara sobre com fer la declaració de l'IVA. Hem de cuidar aquest ecosistema.
El dia 28 es va celebrar el Piromusical de la Mercè i van sorgir crítiques al voltant del retrocés del català en els darrers dos anys. Creu que hauria de tenir un paper més central, tractant-se de la festa major de Barcelona?
Em vaig incorporar la segona setmana de juliol i una de les primeres coses que vaig fer va ser demanar el setlist d'Estopa. Volia informació sabent què havia passat amb el Piromusical de Rosalía. Òbviament, no hi havia possibilitat d'incidir-hi perquè la feina ja estava feta i a punt de comunicar-se. El que sí que voldria matisar és que en el de l'any passat només va sonar una cançó en català, mentre que enguany han estat sis.
A més, Estopa va estrenar una col·laboració amb The Tyets. És la tercera cançó que Estopa canta en català en la seva història, és a dir, que aquí, de nou, tenim un bon referent que transmet a la seva audiència que el català també és la llengua amb què s'expressen. Em sembla un bon missatge.
Dit això, era evident que, en la situació en què estem, el nombre de cançons en català no seria suficient. Ja vaig traslladar a l'equip de la Mercè que hi hauria una necessitat per part de la societat que demana que ens prenguem seriosament que el català creixi a Barcelona. Necessitem algunes mesures a curt termini. Ja he parlat amb l'ICUB per treballar de cara a l'any que ve aquest tema.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.