EconomiaEls fons voltors amplien la seva presència en els sectors que més disparen els preus: banca, totxo i energia

Els fons voltors estan augmentant la seva presència a la banca, l'energia i el totxo coincidint amb l'escalada dels preus de venda dels seus productes i serveis, la tendència alcista dels quals porta mesos castigant les butxaques de les famílies al tractar-se d'articles de primera necessitat al consum dels quals, com passa amb els aliments, una branca en el qual també estan ampliant les seves posicions, resulta pràcticament impossible renunciar.

Que està passant amb l'energia?

Els registres de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) mostren com els fons i els bancs estrangers han augmentat la seva participació en les dues principals empreses espanyoles del sector del gas: Enagás i Repsol. A la primera, en la qual ja controlen el 19%, l'entitat financera francesa Credit Agricole va superar a finals de juliol el 3%, mentre que en la segona, on la seva presència arriba al 16,5%, Amundi, el principal fons europeu amb 1,7 bilions d'euros en actius, va aconseguir al febrer el 4,5, mentre el nord-americà Black Rock, que mou inversions per més de cinc bilions de dòlars arreu del món i està present en bona part de les principals firmes espanyoles, va arribar a l'agost al 5,2%.

També hi ha hagut moviments en el sector elèctric: Fidelity, un dels principals fons de pensions del món, es feia al febrer amb una mica més de l'1% d'Endesa, mentre Norges Bank, el banc central de Noruega, arribava a l'abril a l'1,4 % de Naturgy, empresa que ja té gairebé dos terços de les seves accions en mans de grups inversors estrangers com CVC, el líder mundial en capital risc; el luxemburguès Dada Capital, en aquest cas a través de la seva filial Gip III Canary, o Global Infraestructure Management, amb un 20% cadascun. La presència arriba al 17% a Iberdrola.

Aquests moviments, que també s'han donat a Solaria, la principal firma elèctrica espanyola que només opera en el sector de les renovables, en què sis fons ostenten una mica més de la sisena part de l'capital social després d'haver ampliat les seves posicions aquest any, coincideixen en el temps amb un històric encariment de l'electricitat i del gas que es mantindrà durant diversos mesos i, també, amb una millora dels resultats de les empreses que operen en aquests sectors.

Què passa en el totxo?

Una cosa similar, segons la mateixa font oficial. En aquest cas els moviments d'ampliació de les participacions s'han produït en la immobiliària Colonial, on els fons copen la meitat de l'accionariat i on han avançat posicions en el que va d'any Black Rock, PGM i Qatar Investment Autorithy, el fons sobirà d'aquest petroestat, i també a ACS, on la primera d'aquestes entitats ja controla més del 5%, i Ferrovial, on a més d'aquesta, que ja supera el 3%, han realitzat moviments Fidelity (2%), l'inversor nord-americà Christopher Hohn (5,6%) i el fons Children.

Aquestes operacions coincideixen amb un escalfament del mercat immobiliari, diversos dels seus indicadors apunten que comença a encaminar-se cap a una nova bombolla, i es produeixen en vigílies de l'arribada del gruix dels fons europeus, una de les línies es dirigeix a la construcció i la millora d'infraestructures de transport.

Què passa a la banca?

Tres quarts del mateix: Black Rock s'ha mogut a CaixaBank (3,6%) i al Sabadell (3,4%) mentre a Bankinter ho feien Fidelity (1,06%) i l'alemany DWS (3,4%). Això passa en vigílies que els fons de la UE provoquin una mobilització de 40.000 milions en crèdits bancaris fins 2023 i la de 80.000 més en els tres següents, segons les estimacions del banc català, i mentre el continu augment de les comissions encareix l'accés als serveis financers al mateix temps que es consolida com una de les potes fonamentals del negoci.

Els fons miren els preus o les expectatives de negoci?

No està clar: passa com en el dilema de l'ou i la gallina, encara que sí que resulta cridanera la coincidència de les dues possibilitats amb el moment i l'escenari de la seva actual expansió, que es veu afavorida per l'abundància de liquiditat que estan generant les polítiques monetàries de la UE, que els facilita la captació de fons com també ho fan les baixes rendibilitats dels productes bancaris.

"La liquiditat és brutal, els està venint molt bé la política monetària del BCE, i el que busquen és rendibilitat; el que els interessa és una rendibilitat financera", explica l'economista Carlos Sánchez-Mato, que destaca com "l'enorme liquiditat que hi empeny aquesta operativa", al que se suma la possibilitat de "captar més recursos d'inversors per la baixa rendibilitat dels productes financers".

Hi ha moviments en altres sectors?

Sí, els fons d'inversió han augmentat les seves participacions en 20 de les 35 empreses de l'Íbex en el que va d'any, cosa que ha passat en sectors com la indústria (Acerinox i CIE), la mobilitat (Aena i Amadeus), la química (Grífols i Viscofán) i les tecnològiques (Cellnex, Indra i Telefónica).

Com funciona un fons?

Bàsicament, es dediquen a captar recursos d'inversors, ja siguin institucionals, bancs o particulars, amb l'objectiu d'obtenir rendiments en cicles que normalment se situen a l'entorn dels cinc anys. L'operativa consisteix a invertir en empreses, capitalitzar i llançar els seus negocis per, després, vendre aquestes participacions revalorades per obtenir uns beneficis que se sumen als dividends que puguin haver anat cobrant en aquests anys i que són els que, deduïda la seva banda, es reparteixen els inversors.

Sovint l'objectiu de rendibilitat arriba al 10% anual, cosa que, per la seva desmesura, està provocant la generalització del que s'ha anomenat "la financiarització de l'economia", un model en el qual no es busquen inversions estables i duradores sinó beneficis a curt i mitjà termini a força de reduir els costos i augmentar els guanys per la via dels marges, cosa que no sempre resulta sostenible per a les empreses. En ocasions els seus terminis de permanència en l'accionariat de les empreses estan limitats en les seves pròpies normes internes.

Com entren a les empreses?

Per dues vies: l'adquisició d'accions en la borsa en el cas de les cotitzades i negociacions bilaterals amb els propietaris quan es tracta de societats que no cotitzen. "La liquiditat els dona una enorme capacitat per prendre posicions quan hi ha correccions al mercat", anota l'economista, que es mostra crític amb l'ocupació d'aquests formats per la banca i les institucions monetàries per crear diners mitjançant la canalització del crèdit. "Per què no es fa a través de les pimes? Res ho impedeix", assenyala.

Quina és l'activitat dels fons a Espanya?

Les seves operacions d'inversió deixen un saldo positiu de 13.371 milions d'euros en els últims vuit anys, segons les dades d'ASCRI, la patronal del capital risc a Espanya, que també revelen una tendència ascendent fins al 2019 que es va interrompre amb la pandèmia, amb la que el creixement del 42% de 2019 (de 6.013 a 8.527 milions) es va convertir en un retrocés del 26% (6.275) tot i que amb una afecció menor (16%) al saldo entre inversions i desinversions.

Aquest patrimoni de 13.371 milions d'euros en participacions en empreses amb el qual van tancar l'exercici de 2020 equival a l'1,12% del PIB espanyol d'aquest any. L'activitat econòmica desplegada a partir d'aquestes posicions és pràcticament impossible de calcular.

La seva activitat inversora ha tornat a créixer aquest any en relació amb l'anterior, amb gairebé 400 operacions d'inversió que sumen una mica més de 2.000 milions d'euros entre gener i juny i 139 sortides per valor de 1.016, el que deixa un saldo de 1.041. No obstant això, els registres segueixen per sota dels de 2019. El gruix de l'activitat la desenvolupen les entitats amb seu a altres països, que en els últims vuit anys han vingut mobilitzant entre dos terços i tres quarts dels fons quan el volum de les operacions era d'entre la quarta i la sisena part del total.

La presència dels fons és nova?

No. La primera experiència es remunta a la irrupció del fons sobirà kuwaitià KIO a finals dels anys 80. "Els fons d'inversió i els fons sobirans porten dècades entrant en l'economia espanyola", assenyala Sánchez Mato. El que ha crescut és la seva presència, que no es redueix a les grans empreses de l'IBEX-35 sinó que s'estén a tota l'escala del teixit productiu. De fet, el gruix de les operacions (344 en el primer semestre d'aquest any, 334 en el de 2020) no arriba als deu milions d'euros i més de 300 no van arribar a el milió.

Quants tipus de fons hi ha i quins estan més a Espanya?

Bàsicament, tres: els estàndard que capten liquiditat privada i la canalitzen, els sobirans que inverteixen els recursos d'un Estat en altres territoris i els de pensions, als quals, per les similituds de l'operativa, es poden afegir als bancs d'inversió. El qualificatiu de fons voltor se li aplica a qualsevol d'ells quan es dedica a fer-se amb empreses en crisi o a intervenir en mercats de béns de primera necessitat com l'habitatge, l'energia o els aliments.

Sens dubte, Black Rock i Fidelity, els principals del planeta en els dos primers formats, als quals s'afegeix Norgest, que en la pràctica resulta ser un híbrid de fons sobirà i banc d'inversió, són els que tenen més presència a Espanya en estendre's a més de la meitat de les firmes de l'IBEX-35.

Quina és la via d'entrada dels fons?

En la majoria de les ocasions els fons basen la seva activitat en l'adquisició d'accions en la borsa i en el rastreig del mercat per localitzar el que consideren oportunitats d'inversió, tot i que també actuen de manera coordinada amb les administracions.

De fet, l'ICO manté obertes tres línies de col·laboració amb fons d'inversió a través de el programa Axis, que disposa de tres línies, una global, una altra per a pimes i una més centrada en les infraestructures amb les que ha mobilitzat gairebé 5.000 milions d'euros ia les que es va a sumar una altra anomenada Next Tech l'objectiu de la qual consisteix a complementar als fons europeus amb inversions en empreses dedicades a la tecnologia i la intel·ligència artificial.

El programa, que va començar a operar el 1986, combina l'atracció de fons, tant espanyols com estrangers, per canalitzar les seves inversions, sovint complementades amb recursos públics, amb la participació en les mateixes entitats foranes com a mitjà per atreure-les.

"Els fons són vehicles d'inversió i intentem atreure'ls. Es tracta de mobilitzar capital privat que complementi el públic per canalitzar cap a empreses espanyoles", expliquen fonts de l'ICO, que assenyalen tres objectius com els fonamentals: impulsar el sector de l'capital risc a Espanya, estimular la inversió privada i atreure capital estranger.

Els fons garanteixen èxits?

No. Qualsevol negoci té entre les seves variables el risc i no són una excepció. De fet, en els últims dies s'ha conegut com Azora, un fons que opera al sector de l'habitatge que es va fer amb 3.000 habitatges públics a Madrid en una polèmica operació que han acabat tombant els tribunals, ha entrat en pèrdues pels seus menors ingressos i la depreciació dels seus actius, segons va avançar Cinco Dias.