ELS COMUNS I EL REFERÈNDUMElisenda Alamany: “L'1 d'octubre no serà la solució definitiva per dirimir la voluntat dels catalans i catalanes”

Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú, es resisteix en desvelar quines són les diferents posicions que hi ha sobre la taula per consensuar la participació dels comuns en la convocatòria de l'1 d'octubre: “No existeixen unes condicions fixades. Estem a l'espera de tenir més informació del Govern per poder decidir de la manera en què hi serem”. Per molt que, com explica, “el referèndum ideal per Catalunya seria l'acordat” i, així es va decidir a l'assemblea constituent del partit i ho van traslladar a la reunió amb el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, “l'immobilisme del PP” els obliga a estar al costat de la voluntat de la ciutadania catalana i a consensuar com serà aquesta participació, tot i que consideren que segueix sense ser la solució definitiva.

“L'1 d'octubre (1O) no serà la solució definitiva per dirimir la voluntat dels catalans i les catalanes. El que es proposa per l'1O, que nosaltres ja vam explicar i suposo que el 4 de juliol se'n donaran més detalls, és que això té més aspecte de mobilització en forma de consulta, totalment legítima i que nosaltres hi serem, que no pas la solució definitiva o l'instrument més útil perquè els catalans i les catalanes decideixin el seu futur”. “La informació que ens va donar el Govern confirma aquesta posició perquè no coneixem encara quines són les garanties que el puguin fer vinculant”, afegeix sobre la trobada de la setmana passada amb el president i el vicepresident de la Generalitat.

Però, tot i que no és el referèndum acordat o efectiu desitjat pels Comuns, el pròxim 8 de juliol els òrgans provisionals del partit es reuniran per fixar de quina manera participaran en el referèndum anunciat pel Govern. Això vol dir que arribaran a tenir una posició consensuada sobre quina serà la seva participació?

"Hem dit per activa i per passiva que hi serem. Ara bé, cal concretar de quina manera hi serem"

“Hem dit per activa i per passiva que hi serem. Ara bé, cal concretar de quina manera hi serem. Això és el que el 8 de juliol acabarem de concretar. Però l'escenari ja està fixat. Estava fixat a la Vall d'Hebron a favor d'un referèndum efectiu, i ara amb el canvi de l'agenda política, hem dit que hi serem l'1O, encara que no sigui l'instrument més útil i el que nosaltres defensaríem com a definitiu. No existeixen unes posicions oposades ni que vagin d'una banda o d'una altra, simplement tampoc pretenem confrontar-les, sinó consensuar una posició sobre de quina manera serem a aquesta convocatòria de l'1O”.

Decidireu si els Comuns cridareu a la participació l'1O?

“Aquesta és una de les coses que haurem de concretar el 8 de juliol”.

El nom d'Elisenda Alamany era desconegut a Catalunya fa menys d'un any i ara s'ha posicionat al costat de figures de pes polític com l'Ada Colau i el Xavier Domènech. Ella mateixa ho reconeix en aquesta entrevista amb Públic: “hem volgut donar coralitat, escollir portaveus que no siguin només la cara del Xavi i de l'Ada, sinó que altres veus independents puguin representar aquesta nova època que vol protagonitzar Catalunya en Comú”.

Ara, després de la fundació del partit en una assemblea a la Vall d'Hebron el passat 8 d'abril, Alamany és una de les cares més visibles del nou partit i concentra diverses responsabilitats: portaveu, responsable de comunicació i membre de l'executiva provisional. És filòloga catalana, però la seva implicació política l'ha empès a deixar les classes.

També és regidora municipal a Castellar del Vallés, on ha pogut experimentar en primera persona el procés de confluència de forces progressistes, tan independentistes com no, a nivell municipal. Avança que és probable que ho deixi per abocar tots els esforços a Catalunya en Comú, on gaudeix del seu lideratge polític: “Em sento còmoda i orgullosa de ser portaveu d'un espai tan divers”.

“Catalunya en Comú representa com cap altre partit la radicalitat ètica i democràtica, també des de la diversitat i la transversalitat, i crec que serem un espai polític determinant per configurar la Catalunya nova del futur”, assegura.

Se't fa difícil ser la portaveu d'un partit que encara no té una posició definida davant la convocatòria de l'1O?

Crec que el tema de l'ambigüitat és una lectura interessada, perquè cap partit polític català amb vocació de majories ha posat a l'abast de tothom un ideari polític ni ha posat a votació els seus òrgans, com l'Executiva i la Coordinadora Nacional. Ho hem fet amb tallers presencials, amb centenars de voluntaris, amb tres mil aportacions online sobre els nostres posicionaments polítics.

En aquest sentit em sento còmoda perquè, a part, és un partit que ha posat a l'agenda no només el tema de la sobirania nacional, sinó molts d'altres que també preocupaven molta gent. I el fet que hi hagués hagut tantes aportacions és significatiu. Això calia perquè segurament el full de ruta actual no és neutre. I com no és neutre no apel·la a les grans majories del país que nosaltres creiem que són necessàries per construir la sobirania nacional.

Per tant, és un missatge molt clar per donar a la gent, i que hem de saber traslladar a l'opinió pública des de posicions independentistes com la meva a altres posicions que no ho són, però sí que aposten per la regeneració democràtica i per la radicalitat ètica.

Per tant, no creus ser la portaveu d'un espai ambigu pel que fa al tema nacional?

Al nostre espai no menystenim cap de les tradicions polítiques dels que hi formen part, i per tant en el tema de la sobirania nacional nosaltres tampoc hem volgut defugir el debat. Ara bé, és veritat i ens preocupa que s'hagi volgut excloure d'aquesta sobirania nacional d'altres que són igualment importants i que segurament han allunyat a la gent d'aquest full de ruta que porta a terme el Govern.

Defenso aquesta posició de Catalunya en Comú com he defensat també a l'Ajuntament de Castellar del Vallès alguna força sobiranista i que agrupava també aquestes aliances. El que no s'entén, i per això també em sento còmoda, és que tots aquests ajuntaments que han aprofundit en el canvi, en les polítiques transformadores, s'han fet amb aliances progressistes i sobiranistes, i en cap cas han reduït la sobirania a un sol aspecte. Això té moltes analogies amb Catalunya en Comú, i és una feina que feia en el meu poble Castellar del Vallès i que ara segueixo fent amb un altaveu més gran que és Catalunya en Comú.

El 8 de juliol l'espai dels Comuns decidireu com concreteu la vostra participació en el referèndum del Govern. No sabem quines posicions hi ha sobre la taula, però podríeu arribar a considerar els resultats com a vinculants?

La informació que tenim ara del Govern és que es tracta d'una consulta, una mobilització en forma de consulta. Crec que és de sentit comú que per a molta gent el que no voldríem és que això es llegís com un aval a totes aquelles polítiques de retallades i de consolidació de l'hegemonia neoliberal que ha anat fent Junts pel Sí.

Quan se'ns diu que els Comuns som ambigus també caldria preguntar-li a ERC quin tipus de política vol fer, perquè també ens sembla que està marcada per l'ambigüitat. No sabem si en el camí de la continuïtat de polítiques de retallades o polítiques progressistes.

Hem dit que hi serem, però és obvi que hi ha molta gent que per definir en quin grau o com es concreta aquesta participació, les polítiques de retallades que ha anat fent Junts pel Sí, perquè el full de ruta no és neutre, les allunya d'aquesta contesa electoral. És totalment comprensible que hi hagi gent que hagi estat a la PAH, que hagi treballat en defensa de la sanitat pública... El fet de convocar un referèndum o consulta dins d'un full de ruta marcat per polítiques conservadores i de retallades, se li posi malament l'estómac. Crec que això és comprensible. I tot i això, hem dit que hi seríem.

Exigireu una sèrie de garanties al Govern a canvi del vostre suport a la convocatòria?

Nosaltres hem fet molta feina per aconseguir les garanties democràtiques que considerem que ha de tenir el referèndum, de reconeixement internacional, d'apel·lar a les grans majories del país i que no posi en risc els treballadors municipals, que es defineixi quin serà el cens. Les podem posar, però no som els jutges del referèndum. Qui ha de liderar aquest referèndum, tot i no portar-lo en el seu programa, i qui l'hauria de tirar endavant és el Govern. Per tant, són preguntes que se li han de demanar al Govern.

És veritat que sotmetre tot això a una data i una pregunta, que entra dins d'un calendari electoral que lidera JxSí, és erroni. De tota manera, en els nostres municipis, allà on els Comuns hi són, sí que hem posat en relleu que, perquè la sobirania nacional s'ompli de contingut i interpel·li tant els del sí com els del no, calia treballar amb altre tipus de sobiranies que es posin al servei de la gent.

"Dibuixem la Catalunya nova, però sense sotmetre-la a una data i una pregunta d'un dia D"

Nosaltres hem fet guanyar múscul perquè realment dibuixem la Catalunya nova però sense sotmetre-la a una data i una pregunta d'un dia D. És positiu perquè dibuixa cap a quin país ens agradaria caminar tan si és independent com si no.

Per què considereu l'1O una reedició de la consulta del 9N?

És purament descriptiu. És a dir, segurament hi haurà un grau de confrontació molt més elevat per part del PP, però nosaltres també hem posat de manifest que el que calia fer era fer fóra al principal adversari, el PP al Congrés. El que no entenem és com, si tenim tan clar que és el PP el que degrada les institucions catalanes i inhabilita polítics catalans, quan tenim una opció d'unitat de les forces polítiques catalanes a Madrid no es doni. No vam entendre l'abstenció del PDeCAT en aquest sentit.

No només són coses que es poden fer a Catalunya, sinó que totes les aliances que hem pogut teixir les hem d'utilitzar per fer fora al PP que és el principal adversari i el principal culpable que el referèndum ara mateix no sigui possible a Catalunya.

Però a què us referiu quan parleu de l'1O com un nou 9N però 'amb més intensitat'?

Tindrà un alt grau de confrontació per part del PP cap a Catalunya per la celebració d'aquesta convocatòria. Desconeixem si tindrà més intensitat en el sentit de si podrà aplegar molta més gent per anar a votar, però ens agradaria que la gent vagi a votar.

"És obvi que nosaltres no ens posarem ni de costat ni girats perquè la gent expressi la seva voluntat"

És bastant obvi, si repassem el perfil de Xavi Domènech, insubmís; si repassem el perfil de Gerardo Pisarello, una trajectòria personal marcada per la repressió. És obvi que nosaltres no ens posarem ni de costat ni girats perquè la gent expressi la seva voluntat.

Ara, com es vehicularà aquesta voluntat?

No som els Comuns qui ho hem de dir, ni tan sols pel fet que el Domènech anés a votar o l'Ada Colau anés a votar, la gent aniria a votar més. Aquesta contesa ha d'apel·lar a les grans majories socials del país al marge dels partits polítics.

S'hauria de cridar a la mobilització dels partidaris del NO?

Si un referèndum fos efectiu apel·laria a la gent que vol votar que SÍ i a la que vol votar que NO. És veritat que molta gent pot considerar ara mateix que aquesta mobilització va en clau d'uns partits que governen i que han definit la seva postura, que no és neutra. I això és veritat que passa, que pot arribar a desmobilitzar el vot del NO. L'ideal perquè fos una consulta també legítima és que tant la gent del NO com la del SÍ anessin a votar. I que els partits polítics que creuen que la independència no és la solució en prenguessin part i defensessin el seu posicionament. Negar el dret a decidir dels catalans i les catalanes, que fan també forces progressistes i d'esquerres com fa el PSC, no és de rebut.

Hi hauria més mobilització, també pel NO, si els socialistes recolzessin el referèndum?

El desencaix entre Catalunya i Espanya, i el dret a decidir, ara mateix es veu negat per altres posicions com és el Partit Socialista. Ens encantaria que la gent pogués fer campanya pel NO però en aquest cas la posició de forces d'esquerra progressistes implica bloquejar la possibilitat de fer el referèndum, que és una cosa que no entenem.

Us afavoriria una derrota d'aquesta convocatòria del Govern, en clau d'eleccions?

Si ara mateix algú pensa que estem mirant més enllà de l'1 d'octubre... En la nostra agenda de partit, del que va sorgir a la Vall d'Hebron, pensàvem en un referèndum, no parlàvem d'eleccions.

"No estem pensant ara mateix en unes eleccions ni quan es convocaran"

No estem pensant ara mateix en unes eleccions ni quan es convocaran. Ara estem en un procés de desenvolupament del nostre ideari, amb programa, amb propostes polítiques, i volem posar en l'agenda política del país altres temes que també són importants i que marquen el dia a dia de la gent. Fer propostes polítiques que s'incorporin en la quotidianitat de la gent i que estiguin en un espai central de debat.

Sobre el dret a decidir manteniu la mateixa posició que Podem Catalunya. Enteneu el referèndum del Govern com una mobilització, si més no, fins ara. Us allunyareu o acabareu anant de la mà?

En el procés participatiu de Catalunya en Comú vam comptar amb les aportacions de Podem Catalunya, i fins que no vam arribar al 8 d'abril nosaltres creiem que l'ADN de Podem és en el nostre projecte i tenim persones de l'executiva i a la coordinadora nacional que formen part de Podem. No se'ns passaria pel cap que aquests dos projectes, per semblants, perquè tenen el mateix ADN i la mateixa manera de funcionar en el sentit de la radicalitat democràtica, de radicalitat ètica, del dret a decidir... no se'ns passaria pel cap que anessin a competir electoralment.

"Crec que al final podrem veure un sol espai polític divers, transversal, però amb Podem formant part de Catalunya en Comú"

Nosaltres ja hem dit que la lògica d'aquest projecte s'entenia des de la confluència i des de la generositat. Des d'aquesta mateixa lògica al final les dues posicions, jo sóc optimista, s'acabaran apropant. Però se'm faria bastant difícil que amb tota la feina que s'ha fet a Catalunya, però que també es fa al Congrés amb En Comú Podem, no tingués la possibilitat de canvi que necessita Catalunya. Crec que al final podrem veure un sol espai polític divers, transversal, però amb Podem formant part de Catalunya en Comú.

Amb un PSOE liderat per Pedro Sánchez, sembla que més proper a Unidos Podemos al Congrés, es pot donar la correlació de forces per una convocatòria efectiva?

No som partidaris de com pitjor, millor. Aquest discurs és antipedagògic i s'ha anat fent al llarg d'aquest procés. No hem valorat prou els 71 diputats al Congrés, que hi hagi 5 milions de vots que defensen el dret a decidir. Tampoc s'ha valorat que hi hagi una força com és Podemos que renunciés a un pacte de govern amb el PSOE, precisament pel dret a decidir. Aquestes són les aliances que nosaltres estem construint. No ens amaguem, existeix un bipartidisme fort, però és veritat que hi ha coses que estan canviant a l'Estat espanyol i no podem ser cecs.

"Catalunya no ha d'estar supeditada a ningú. Els catalans tenim el dret a decidir, a què se'ns escolti, com volem relacionar-nos amb l'Estat espanyol"

Catalunya no ha d'estar supeditada a ningú, això d'entrada. Els catalans tenim el dret a decidir, a què se'ns escolti, com volem relacionar-nos amb l'Estat espanyol. Però, insisteixo: seria ingenu o interessat no voler veure que el canvi també vindria molt més reforçat si miréssim més enllà de Catalunya, que a l'Estat espanyol hi ha una força política amb la qual podem teixir aliances i esperances, i que està pel dret a decidir de Catalunya i que creu que aquesta consulta és legítima.

Pressionaran els Comuns per obrir l'Ajuntament de Barcelona pel referèndum de l'1 d'octubre?

Aquesta convocatòria és del Govern de la Generalitat, no dels ajuntaments.

"Fer-li preguntes a l'alcaldessa sobre una contesa que organitza el Govern de la Generalitat és trampós"

Li toca aclarir al Govern com vol desenvolupar aquesta contesa de l'1-O, com la farà sense posar en risc els treballadors municipals i, per tant, fer-li preguntes a l'alcaldessa sobre una contesa que organitza el Govern de la Generalitat és trampós. Primer, cal explicar com s'organitzarà aquesta votació de l'1-O. En tot cas, suposo que informaran també als alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya com acabarà celebrant-se, com es materialitzarà i es farà vinculant efectivament aquest referèndum. Preguntar directament a l'alcaldessa o als ajuntaments sense tenir tota la informació és irresponsable.

Carles Puigdemont representa l'antiga Convergència o l'ala reformista del PDeCAT?

No entrarem a valorar què és el que diuen les persones, sinó allò en què al final es materialitzen les seves accions. En això, per exemple, tenim una prova amb el PDeCAT al Congrés, que va abstenir-se a la moció de censura al PP, i també tenim abstencions pel cas Palau del 3%. No entraré a valorar si ell forma part de la renovació o no, però si el PDeCAT realment està pensant en una renovació de la seva agenda, hauria de mirar també què és el que està fent actualment que el diferencia d'aquella Convergència autonomista.

Què votarà Elisenda Alamany l'1O?

Jo vaig votar el 9N i vaig votar que sí, i m'agradaria votar en un referèndum efectiu. Com a portaveu, no condicionaré la votació i més tenint la coordinadora nacional el pròxim 8 de juliol. Però crec que molta gent espera poder votar en un referèndum que realment sigui vinculant per Catalunya.