Els barcelonins destinen el 74% del sou al lloguer, segons un informe europeu

Els ciutadans de Barcelona i Madrid destinen el 74% del sou a pagar el lloguer del seu habitatge, segons alerta un informe elaborat pels serveis d'investigació del Consell de la Unió Europea. Ambdues capitals només es veuen superades per Lisboa, on els llogaters destinen el 116% dels seus salaris a pagar el lloguer. Segueixen Milà (72%), Roma (65%), Dublín (62%), Atenes (57%) i Varsòvia (56%), mentre altres ciutats hi destinen menys de la meitat del sou com Luxemburg i Frankfurt (34%), Hèlsinki (35%), Viena (37%) o Brussel·les i Berlín (40%).

Segons les dades de l'informe, Espanya se situa també entre els cinc països de la UE on els joves s'independitzen més tard, als 30 anys d'edat de mitjana. Es tracta d'una xifra que només superen Croàcia, on la mitjana és de 31,3 anys; Eslovàquia, amb 30,9; Grècia, amb 30,7; i Itàlia, amb 30,1. Entre altres aspectes, l'estudi també assenyala que el preu de l'habitatge a Espanya ha incrementat un 72% l'última dècada.

En aquest sentit, la mitjana d'increment de preus de la UE és d'un 58,3%. Encapçalen la llista Hongria (+237%), Lituània (+147%), Portugal (+147%) o Bulgària (+137%). Per contra, els increments més moderats entre el 2015 i el 2025 s'han registrat a Itàlia (13,3%), Xipre (13,7%) i França (26,7%). Finlàndia és l'únic estat membre de la UE que ha viscut un descens en el preu de l'habitatge, amb una caiguda del 0,4% en els últims deu anys.

L'informe també fa referència a algunes de les mesures tirades endavant pels governs de la UE per intentar frenar l'augment dels preus. Destaca la regulació dels lloguers, però alerta que poden perjudicar les zones on no s'apliquen controls. "Tot i que els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus dels habitatges sota règim controlat, també provoquen que hi hagi lloguers més alts en els habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció en la construcció d'habitatges".

Les dades s'han fet públiques 24 hores abans que se celebri una cimera del Consell Europeu en què, entre altres qüestions, els líders dels 27 debatran sobre la crisi d'habitatge que travessa la UE. Es tracta d'un debat orientatiu del qual no s'espera que en surtin mesures concretes. Tanmateix, que el problema d'accés a l'habitatge hagi entrat dins l'agenda d'una reunió de caps d'estat i de govern de la UE, és símbol de la magnitud de la crisi i de la urgència que la UE actuï.

 Mayors for Housing demana més acció  

Precisament, aquest dimecres, l'aliança Mayors for Housing, liderada per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha demanat als 27 estats membres de la UE que "donin poder" a la Comissió Europea per "actuar amb urgència" davant la crisi d'habitatge. En una missiva enviada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, insten les institucions europees a "augmentar substancialment la seva acció en matèria d'habitatge" per evitar que els moviments populistes i euroescèptics "continuïn guanyant terreny".

"Hem d'actuar ara. No hi ha temps per perdre. Nosaltres, les ciutats, estem preparades. Estem disposades a col·laborar amb les institucions de la UE per oferir una resposta ambiciosa, substancial i duradora a la principal crisi", assenyalen. "El debat d'aquesta setmana al Consell Europeu és un moment clau en aquest sentit. És essencial que els estats membres reconeguin la magnitud de la crisi i donin poder a la Comissió Europea per actuar amb urgència", afegeixen.