ELECCIONS MUNICIPALSERC s'imposa a les municipals, amb el premi gros de Barcelona, però topa amb Puigdemont a les europees

Després d'imposar-se a les eleccions generals del 28 d'abril, ERC ha fet un nou pas endavant per convertir-se en el partit hegemònic de Catalunya guanyant les municipals i, sobretot, sent la força més votada de Barcelona. Pocs minuts després de la una de la nit, Ernest Maragall ha pujat a l'escenari acompanyat de la plana major del partit per celebrar l'històric triomf a la capital: "Barcelona tindrà un alcalde republicà. Barcelona tindrà un alcalde progressista. Barcelona tindrà un alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya".

El futur batlle s'ha adreçat a Quim Forn, candidat de Junts per Catalunya i pres polític, amb qui ha assegurat que parlarà els pròxims dies. La segona menció, ja ha estat per a la fins ara alcaldessa: "El meu respecte més especial per a Ada Colau. També haurem de parlar amb ella sobre el futur d'aquesta ciutat", deia. Qui sap si aquest ordre de les coses és una premonició sobre les prioritats del republicà a l'hora de buscar aliances. "Governarem perquè Barcelona sigui la punta de llança per aconseguir el dret a l'autodeterminació!", ha exclamat.

Com no podia ser d'una altra manera, Maragall també ha recordat el líder del partit i pres polític, Oriol Junqueras, per a qui ha assegurat diversos cops en campanya que va decidir acceptar lluitar per l'alcaldia: "Aquí tens l'Ajuntament de Barcelona que treballarà per la teva llibertat i pel retorn dels exiliats", deia, mentre el públic esclatava en crits de "llibertat presios polítics". L'escrutini ha estat especialment emocionant i, de fet,  ERC no s'ha situat al capdavant fins superat el 70% dels vots, moment en què ha esclatat l'alegria al pavelló de l'Estació del Nord, on vivia la nit electoral.

Ascens generalitzat

La conquesta d'ERC en aquestes eleccions, va més enllà de l'Ajuntament de Barcelona. Esquerra se situa com la guanyadora en el còmput general de les eleccions, amb un 23,5% del total dels vots, per davant del PSC i Junts per Catalunya. A més de revalidar victòries allà on va ser primera força el 2015 -com ara a municipis com Amposta-, els republicans també han aconseguit tenyir de groc altres pesos pesants del municipalisme català. Com per exemple, Lleida, amb la candidatura de Miquel Pueyo, que ha superat en vots -no en regidors- el PSC, que presentava el successor d'Àngel Ros, Fèlix Larrosa.

I no només això. Una altra capital provincial, Tarragona, feu fins ara del socialista Josep Fèlix Ballesteros, podria canviar de color atès que els republicans han empatat a regidors amb el PSC. Altres victòries destacades són les de Manresa, on ERC se situa com a primera força per pocs vots per sobre de Junts per Catalunya. 

Qui li ha disputat l’auge del territori ha estat un PSC catapultat per la figura de Pedro Sánchez. Una de les mostres més doloroses pels republicans és la pèrdua de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, municipi d'on va ser alcalde Oriol Junqueras. Per pocs vots, el PSC ha desbancat la republicana Maite Aymerich amb un ascens de tres regidors. Com aquest, el PSC també ha estat capaç de guanyar un dels altres municipis no socialistes del cinturó roig com era Sant Feliu de Llobregat, un dels pocs municipis de tradició d’ICV que ara ha quedat tenyit de vermell. ERC també ha avançat en nombrosos municipis metropolitans, tot i que molt lluny d'un PSC que ha arrasat als seus feus de Cornellà, l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Sant Boi, entre molts altres. 

Al partit no li ha anat tan bé a les eleccions europees, on només ha estat tercera força a Catalunya, per darrere del PSC i, sobretot, de JxCat, que s'ha imposat gràcies a la tirada electoral de l'expresident Carles Puigdemont, que encapçalava la llista.