Entrevista a Jaume Asens"L'aliança amb ERC mai ha sigut una possibilitat, Rufián també la va descartar"
Parlem amb l'advocat i eurodiputat de Comuns, Jaume Asens, que aquest octubre publica Gaza després d'Auschwitz.
Barcelona--Actualitzat a
Jaume Asens és advocat i polític català. Cofundador de Barcelona en Comú, va ser tercer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona entre 2015 i 2019, durant el primer mandat d'Ada Colau, i també President del Grup Parlamentari confederal d'Unidas Podemos al Congrés (2019 a 2023), primer sota el lideratge de Pablo Iglesias i després de Yolanda Díaz. Des de 2024 és eurodiputat de Comuns al grup parlamentari Verds/Aliança Lliure Europea.
El proper dimecres, set d'octubre, surt a la venta el seu nou llibre, Gaza després d'Auschwitz (Finestres Ensayos i Manifest), tres anys després dels atacs de Hamàs que van desencadenar la massacre d'Israel a la Franja. Al llibre, Asens contextualitza el genocidi d'Israel sobre Gaza amb mirada a passat però també amb un ull clínic sobre el futur. Connecta els vincles entre l'aliança internacional dels Estats Units i Israel amb els fets de Marroc i Ceuta. Repta a revisar el colonialisme europeu i a reflexionar sobre les responsabilitats que tenim a títol individual en el que és el genocidi més enregistrat i difós públicament.
Atén l'entrevista de Públic en un cap de setmana políticament agitat. Després que Junts hagi tombat els dos decrets d'habitatge i amb l'amenaça d'un avançament electoral que Pedro Sánchez está meditant. Parlem amb ell també dels reptes que té la nova marca electoral a l'esquerra del PSOE -Front Ampli- encara sense cap de llista, de la crisi d'habitatge i del paper públic d'Ada Colau en la construcció del nou espai.
Relacionat amb aquest tema
El títol del llibre no enganya: compares Auschwitz amb Gaza. Relates que fa 80 anys la població tenia por que les massacres no es documentessin. En canvi, ara la humiliació i la mort és exhibició i consum emocional. Ho hem vist també amb Trump a l’Iran. Quins reptes té això a escala global?
La referència és del gueto de Varsòvia. Més enllà de la por de morir, tenien por que no es conegués la seva història. Ara, en canvi, les víctimes retransmeten en directe la seva mort. A Israel no li importa que hi hagi espectadors, sinó que li importa que hi hagi supervivents i testimonis. Per això té uns objectius prioritaris a l'hora de matar els periodistes i els metges. Hi ha estudis que demostren que la probabilitat de morir si ets periodista o metge a Gaza és molt més alta. Els periodistes documenten, i això són proves que després alimenten els procediments penals.
És una de les grans diferències respecte a l'Holocaust. Allà el projecte nazi de la solució final era un projecte ocult i no es va publicitar mai. Es va descobrir després que els aliats entressin a Alemanya. La gent recorda la cara d'estupefacció quan van veure els camps de concentració. Els mateixos alemanys no s'ho creien.
La pregunta que està darrere de moltes pàgines del llibre no és només què succeeix a Palestina, sinó com ens ha transformat a nosaltres. Europa té un acord comercial que és absolutament il·legal amb Israel, li dona cobertura política, li ven les armes i la meitat de les bombes que cauen a Palestina són europees. Israel participa d’Eurovisió i a la Lliga de Nacions. El Barça acaba de fer un contracte amb una empresa israeliana i jo vaig demanar a la directiva que s’audités. No s’ha fet.
Per tant, la pregunta és què fem nosaltres amb el que sabem. Tot coneixement engendra responsabilitats i nosaltres tenim una responsabilitat clara. Mentre Netanyahu tingui el suport d'Occident, Israel continuarà.
Relacionat amb aquest tema
Aquest setembre els Emirats Àrabs van revelar que havien avisat Israel de l’operació del 7 d’octubre. Netanyahu pot haver utilitzat Hamàs com a excusa davant el món per justificar l’aniquilació de la població de Gaza?
Abans dels atacs de Hamàs, Israel va rebre molts avisos. Jo vaig estar-ho investigant. Hi ha 12 avisos que estan publicats per la premsa per mitjans com la CNN, Associated Press o New York Times. Sabem que estaven avisats. Pels motius que siguin, i aquí cadascú pot fer-se una opinió, no es van fer cas d'aquests avisos. Després de l'atac, va ser utilitzat per posar en marxa un pla genocida, que era previ a l’atac.
Com diu Ilan Pappé, és un genocidi progressiu. Ha tingut diferents moments, pauses, però està molt inscrit en l'ADN del sionisme, que és un colonialisme d'assentament. A diferència d'altres colonialismes que van a un lloc per explotar recursos i no pretenen instal·lar-s'hi, aquí el que es pretén és ocupar un territori, on hi ha un altre poble, i no només arrabassar-los les seves propietats, les seves cases, sinó que substituir la població. Per fer això hi ha dues solucions, o exterminar-los o expulsar-los. La Nakba va ser una expulsió, i aquesta fase del genocidi és una exterminació. Han anat combinant les dues coses.
Relacionat amb aquest tema
M’ha semblat interessant la crítica a Alemanya. Parles d’un excés d’autocomplaença en la revisió del genocidi jueu i de l'Holocaust. Té algun vincle amb l’auge recent del partit d’extrema dreta AfD?
Jo crec que l'ascens d'Alternativa per Alemanya és un cas paradigmàtic, perquè és un partit que fa revisionisme històric de l'Holocaust, que té en el seu ADN l'antisemitisme, i en realitat és un dels grans aliats d'Israel i del sionisme. A Alemanya no s'ha derrotat del tot a l'antisemitisme, simplement s'ha reubicat. Potser sí que els alemanys han interioritzat, que no han d'exterminar europeus. I han entès el missatge de mai més exterminar europeus, però això no val per al poble que estava a Namíbia que van exterminar abans que els jueus i que va tenir una reparació molt simbòlica. El problema d'Alemanya amb el genocidi no és recordar massa l'Holocaust, és recordar només aquest genocidi. Frederick Merz el 2025 va dir que Israel estava fent la feina bruta per nosaltres. Segurament continuen odiant els jueus, però com els han aconseguit expulsar, en veritat odien més els musulmans, que són els que estan aquí. Encara no han fet els deures amb el seu passat colonial.
Es podrà jutjar el genocidi? Veurem Netanyahu assegut a un tribunal?
Vivim en un món tan distòpic que no es pot descartar que acabin jutjant a fiscals i jutges per voler jutjar els crims de genocidi i de guerra. Però no perdo l’esperança que se’l pugui jutjar. Ara mateix hi ha una clara disputa entre les institucions que defensen el dret internacional, com la Cort Internacional de Justícia, i un nou ordre imperial, dirigit per la internacional reaccionària de Trump i Netanyahu, que ja ha dit molt clarament que no accepten cap regla.
Relacionat amb aquest tema
Auschwitz està molt present al llibre per aquest motiu, perquè d'Auschwitz sorgeix una sèrie de conquestes civilitzatòries com les constitucions democràtiques, l'ONU o els tribunals internacionals. Ara tot això està en qüestió perquè hi ha una ofensiva, una guerra per desmantellar tot aquest entramat judicial. Per tant, ens estem jugant la democràcia i la civilització, ara mateix. Gaza, en el fons, representa la fi d’un món i una idea d’humanitat, que està enterrada sota les seves runes.
En un passatge compares el nazisme, Palestina i Ceuta. Què els connecta?
Hi ha una campanya de desprestigi orquestrada contra els adversaris de la internacional reaccionària de Trump i Netanyahu, amb fake news, amb l'ajuda dels tecnooligarques i utilitzant granges de bots. Ho hem vist a l’Amèrica Llatina. Això és el que ens pot venir a Europa. De fet, el primer acte de campanya d'aquesta internacional reaccionària es fa a Ceuta. És el primer acte per intentar col·locar les seves marionetes al govern d’Espanya, que són VOX i el PP. En aquest nou ordre imperial hi ha també el Marroc, després de signar l'acord d'Abraham, i després que els Estats Units reconegués la marroquinitat del Sàhara.
Pedro Sánchez va assegurar que Israel estava darrere del que va passar a Ceuta. Quan pensem en el genocidi, a vegades ho pensem com una cosa llunyana que a nosaltres no ens toca i no és veritat. A Ceuta s'han atravessat les línies de la moralment acceptable. Vaig tornar de la ciutat autònoma la setmana passada amb el cor encongit. És un laboratori del que pot venir quant a degradació i deshumanització de les persones migrants. Quan tu deshumanitzes algú, el consideres un animal per caçar. Hem vist les imatges de les pallisses a migrants per part de policies i militars. Són caceres d'Estat. És com si l'Estat sortís de caça. Jo he exigit públicament a la Margarita Robles actuar ja perquè a les imatges es veu clarament la matrícula, i es veuen rostres. Hi ha un article del reglament disciplinari dels militars que permet cessar-los cautelarment [als agents] de les seves funcions.
Relacionat amb aquest tema
Habitatge i Ceuta han monopolitzat els focus mediàtics el darrer mes. Com pot operar aquesta polarització temàtica si es convoquen eleccions?
Quan hi ha malestar social, el que vol l’extrema dreta i a vegades la dreta és buscar culpables entre els de baix i explotar la por, perquè una societat atemorida no surt al carrer, no defensa els seus drets, és passiva i resignada. Ens hem d'esforçar a intentar assenyalar cap amunt. Cap a l'àtic d'Ayuso, cap als fons voltor o els grans poders econòmics. Aquesta és la batalla de discurs.
Ells voldran parlar de l’emigrant com a l'enemic a batre, nosaltres parlarem dels fons voltor com a gran amenaça. Ells parlaran de Rússia com a perill de guerra imminent i motiu pel rearmarmament, nosaltres els hem de dir que la guerra que importa és la que arrasa barris, destrueix comunitats, i desallotja a molta gent a les nostres ciutats.
La tasca de qualsevol demòcrata i, per tant, la nostra tasca principal, és treure-li la por a la gent, projectar esperança, futur, i intentar assenyalar aquells que frenen la conquesta de nous drets o que amenacen els que tenim.
Hi ha una pregunta que es pot fer la gent, que és què pot presentar de nou una candidatura de front ampli en la qüestió de l’habitatge, després d’haver format part del govern de coalició durant anys i quan aquest tema continua sent un problema.
A l’anterior legislatura, on jo era president de Grup Parlamentari, vam poder fer moltes més coses, perquè teníem un Congrés que ens acompanyava. A diferència d’aleshores, en aquesta legislatura estem fent el que podem. Tenim unes condicions molt adverses i s'ha vist molt clarament aquests dies [amb la caiguda dels decrets]. Tenim un govern de coalició d'esquerres amb una majoria al Congrés de dretes. Crec que això posa en evidència la necessitat de tenir més força al Congrés.
Dit això, molta gent pensa que els canvis es produeixen en les institucions i jo crec que a les institucions es consoliden. Els canvis es produeixen al carrer. Però necessitem també les institucions, perquè si només tenim el carrer mobilitzat, ja vam veure el què va passar durant el 15M. El PP va guanyar les eleccions després del 15M tot i que el 80% de la gent donava suport al moviment de les places. Això, a molts de nosaltres ens va fer arribar a la conclusió que havíem de fer un pas endavant cap a la política institucional. Estant a les institucions t'adones que hi ha una relació de forces i una sèrie d'obstacles, però la condició indispensable per canviar la situació és estar a les institucions.
PP, Vox i Junts ara han fet un bloc al servei dels vols voltors. Crec que això pot portar-nos a fer lligams, i que tothom prengui consciència que cal deixar de costat les nostres diferències i unir-nos en un front ampli. Crec que hi ha una causa comuna que està per sobre de les nostres diferències i és el que ens exigeix el carrer.
Em parlaves de l’anterior legislatura i, aleshores, efectivament es va aprovar la Llei d’Habitatge, però els lloguers de temporada van quedar-ne fora. Per què costa tant avançar?
Sabem que el PSOE, per si sol, no farà res del que volem. Recordo que el PSOE en el seu moment volia pactar primer amb el PP i després amb Ciutadans, i vam haver d'anar a dues eleccions perquè assumís pactar amb nosaltres. I deia que no podria dormir si governava amb ministres del nostre espai. De fet, a mi em va vetar com a ministre.
Sempre he tingut clar que un govern d'un sol partit, del PSOE, seria un govern que no hauria fet moltes de les coses que s'han fet. Al PSOE se l'obliga a fer. La gent ha de tenir clar que si no hi ha un espai fort a la seva esquerra, tindrem un PSOE descafeïnat que mirarà cap a la seva dreta, com ha fet sempre.
Front Ampli està enmig de les negociacions per la llista estatal. A qui podem esperar de cap de llista, hi ha alguna data?
Jo no estic en les negociacions. No sé de dates concretes. El que vivim ara està accelerant més tot aquest procés, tant pel reclam que hi ha al carrer com pels tambors que se senten de convocatòries electorals. Per tant, és veritat que haurem d'accelerar per arribar a aquesta candidatura unitària. Els tempos canvien.
Aquest cap de setmana l’Ada Colau va enviar un missatge implícit per incloure a Podem dins la coalició electoral. Què es diu a Comuns de com hauria de ser aquesta candidatura frontamplista?
Nosaltres ho hem dit sempre, aquí no sobra ningú. Volem reproduir l'espai ampli que va haver-hi a les anteriors eleccions. El perímetre volem que sigui el mateix, per tant, ens esforçarem perquè sigui així. Ho ha dit l’Ada i ho han dit altres persones. Volem reproduir l'espai ampli que va haver-hi a les anteriors eleccions.
S’ha parlat del rol de l’Ada?
Ella ha dit que està a disposició de treballar per construir l'espai ampli des de la unitat. No s'està reivindicant com a cap de llista. No s'està postulant. Està disposada a ajudar per crear un front ampli i, amb aquesta voluntat, està tenint més presència pública. Veu que estem en un moment d'emergència democràtica. El front que es creï serà pràcticament un front antifeixista. Estem davant l'oportunitat que 50 anys després tornin a governar els que ho van fer durant el franquisme.
L’eix de campanya girarà molt entorn a l’habitatge. Això pot animar a l’Ada a presentar-se a la llista?
Això ho decidirà ella. L'habitatge està en el nucli essencial de l'alternativa democràtica. És un dels eixos de la batalla que s’està lliurant ara. I l’Ada pot tenir un protagonisme, tant per les polítiques d'habitatge que es van fer a Barcelona, que no havia fet ningú abans, com pel seu passat activista. Es podran criticar coses, però si en algun àmbit hi vam dedicar tots els esforços i més va ser en habitatge. Això tot i les dificultats, perquè les competències en habitatge són principalment autonòmiques i estatals. A escala municipal teníem poc marge.
Hi ha un cert dol per no haver traçat una aliança amb ERC a les generals?
És difícil fer un dol d'alguna cosa que no ha nascut. Mai hi ha hagut una possibilitat. Esquerra sempre ha dit que es presentaria sola. No hem fet cap dol perquè mai hem tingut l'expectativa de fer alguna cosa conjuntament amb Esquerra. El partit havia descartat aquesta via des de feia temps, però Rufián també la va descartar.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.