Més feina però també més inquietud: la "qualitat" de l'ocupació ja és una de les grans preocupacions dels treballadors
Les qüestions relacionades amb la qualitat del treball s'han situat com el tercer problema dels ciutadans en l'últim CIS, amb el percentatge d'esments més elevat de la sèrie històrica. La IA i la sensibilització sobre la salut mental són alguns dels factors que expliquen aquesta dada
Els més preocupats són els treballadors d'entre 35 i 44 anys. "Són els que estan en un moment de consolidació laboral, d'estabilització i ascens, de promoció, d'uns increments de sou... que probablement no arriben", assenyala la catedràtica Begoña Cueto

Madrid--Actualitzat a
La crisi de l'habitatge s'ha tornat a colar com la primera preocupació dels ciutadans de l'Estat espanyol aquest mes de març, segons l'últim baròmetre del CIS. El problema habitacional porta setze mesos consecutius liderant la graella. La segona posició l'ocupa la desocupació. I la tercera, la "qualitat" dels llocs de treball. Aquesta és la segona vegada en la sèrie històrica que l'angoixa per les condicions laborals ocupa un lloc en el top tres dels baròmetres del CIS. La primera va ser l'octubre del 2025, amb un percentatge del 18,3%. El mateix que ha tornat a registrar –amb un marge d'error d'un punt- cinc mesos després. Els avenços tecnològics, la major sensibilització al voltant de la salut mental i un mercat de l'habitatge embogit són alguns dels factors que expliquen aquesta tendència.
"Els salaris mitjans porten molt de temps sense créixer, però aquest no és l'únic motiu pel qual la qualitat de l'ocupació preocupa ara més que fa uns mesos. El que passa és fruit d'una combinació entre els absurds preus del lloguer i la incertesa que provoca el desenvolupament de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial. Els canvis han estat molt més ràpids que en altres ocasions i hem tingut menys temps per metabolitzar-los", explica Antonio Cabrales, catedràtic d'Economia a la Universitat Carlos III de Madrid. Aquesta preocupació sorgeix en un moment de forta creació d'ocupació i bon rumb de l'economia espanyola. Com s'explica aquest augment del desassossec per les condicions de treball quan el país -en termes d'ocupació- va prou bé?
L'ocupació que et genera problemes de salut mental no és una ocupació de qualitat
Begoña Cueto, catedràtica d'Economia Aplicada a la Universitat d'Oviedo, ho resumeix de la manera següent: "Els indicadors en l'àmbit econòmic diuen que la informació disponible és positiva, però no podem oblidar que encara hi ha molta precarietat en termes salarials i de parcialitat no desitjada".
El mateix suggereixen des dels sindicats majoritaris. "Tradicionalment, el principal problema que hem percebut els espanyols al voltant de l'ocupació ha estat l'atur, però ara que ha anat descendint comencem a reparar no només en la quantitat dels llocs de treball, sinó també en la qualitat", respon Carlos Gutiérrez, secretari d'Estudis i Discurs de CCOO. "Les bones xifres macro de l'economia espanyola no s'estan traslladant a l'economia de moltes famílies treballadores, ni tan sols arriben a les famílies de la famosa classe mitjana", adverteix Fernando Luján, vicesecretari general de Política Sindical d'UGT.
Els més preocupats, fregant els 40
Els “problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació” preocupen igual a homes (18,2%) que a dones (18,1%). I no mostren grans diferències entre els treballadors amb batxillerat, formació professional o graus superiors. “L'ocupació ocupa una posició determinant en la vida de gairebé tots els ciutadans. La qualitat també té a veure amb la conciliació, les pujades salarials, la salut mental o la perspectiva que els preus pujaran –pels conflictes internacionals- i ho tindrem més complicat per arribar a final de mes", continua Carlos Gutiérrez. "Això no vol dir que els llocs de treball fossin abans de millor qualitat, sinó que ara som molt més conscients de la importància de la salut mental, no ho veiem tant com a tabú. L'ocupació que et genera problemes de salut mental no és una ocupació de qualitat", defensa Montserrat Yepes, professora de Psicologia del Treball i de les Organitzacions a la Universitat de Barcelona (UB).
Els desfasaments més cridaners els trobem en el desglossament per edat que fa el CIS. Els enquestats que evidencien una major preocupació per la qualitat de l'ocupació són els que tenen entre 35 i 44 anys , amb un percentatge del 23,1%. La segona posició l'ocupen els treballadors d'entre 25 i 34, amb un punt de diferència.
"A quests grups d'edat són els que estan en un moment de consolidació laboral, d'estabilització i ascens, de promoció, d'uns increments de sou... que probablement no arriben", assenyala Begoña Cueto. "Les plusvàlues empresarials no estan anant a les butxaques de les treballadores i els treballadors, en som plenament conscients i per això estem en marxa en un període similar al de la revolució industrial del segle XIX", matisa Fernando Luján.
No sabem com s'estan comportant els fixos discontinus per dir si han aportat qualitat a l'ocupació
La idiosincràsia de les llars de l'Estat espanyol i les circumstàncies vitals de cada persona –enteses des d'un prisma col·lectiu– també juguen aquí un paper protagonista. L'edat mitjana d'emancipació va superar l'any passat la trentena. El naixement del primer nadó es produeix cada cop més a prop dels 40. “Els treballadors més joves estan més preocupats per entrar al mercat laboral i tenir un sou amb el qual cobrir les seves necessitats bàsiques. I un cop tenen cobertes aquestes necessitats –generalment, a partir dels 30–, comencen a preocupar-se pel contingut de la feina: possibilitats de promoció, autorealització, qüestions més motivacionals o flexibilitat horària”, apunta Montserrat Yepes. “Això no vol dir que les noves generacions estiguin menys conscienciades amb les condicions laborals, tot el contrari, la conscienciació en aquest sentit és cada cop més transversal”, continua la professora de Psicologia del Treball.
Els salaris no pugen tant com el SMI
El CIS ha publicat el seu baròmetre de març -les enquestes es van realitzar durant la primera setmana del mes- gairebé un mes després de l'últim acord per pujar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.221 euros. Això és el que cobren gairebé dos de cada deu treballadors, segons dades de l'INE. L'SMI acumula set pujades consecutives durant els governs del PSOE amb Sumar i Podem. Les retribucions no creixen al mateix ritme per als qui cobren per sobre d'aquest indicador.
"El fet que no s'estiguin traslladant les pujades salarials a la resta de categories professionals fa que hi hagi més persones que cobrin sous baixos i tinguin dificultats per poder arribar a final de mes. El valor real de les seves retribucions no els permet atendre adequadament els seus compromisos i necessitats vitals, com l'accés a un habitatge digne", sosté Inmaculada Cebrián, professora d'Economia a la Universitat d'Alcalá (UAH).
Les dades d'ocupació dels últims mesos també són relativament favorables. Espanya va tancar el 2025 amb mig milió de nous llocs de treball i amb l'atur més baix dels últims divuit anys. El gruix dels contractes que s'han signat són indefinits. El mercat té ara mateix més de setze milions d'assalariats amb contractes d'aquest tipus. "El que passa és que una part de la contractació temporal s'ha anat als fixos discontinus. No sabem encara com s'estan comportant aquests contractes per poder dir si han aportat estabilitat i qualitat real a l'ocupació", insisteix Inmaculada Cebrián.
Com fer que els llocs de treball guanyin qualitat?
Els "problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació" han registrat aquest mes "el percentatge de mencions més alt de tota la sèrie històrica", una xifra rècord que confirmen a Públic fonts del Centre d'Investigacions Sociològiques. El CIS formula la pregunta de la següent manera: "Quin és el principal problema que existeix actualment a Espanya?". La sèrie "sempre" és "multiresposta", de manera que es demana als entrevistats "que de manera espontània i sense cap suggeriment esmentin fins a un màxim de tres" preocupacions. Els entrevistats van respondre per telèfon, tal com especifica el mateix CIS. Per què els problemes relacionats amb les condicions laborals han escalat més de cinc posicions en l'últim any? Com condicionen les respostes la por a les noves tecnologies i els nivells de salut mental?
L'Estat espanyol va tancar el 2025 amb mig milió de nous llocs de treball i amb l'atur més baix dels últims divuit anys
"Els titulars sobre la intel·ligència artificial i les noves tecnologies posen molt el focus en la suposada destrucció de llocs de treball. Resulta molt més fàcil fer prediccions sobre el que es perdrà que analitzar el que es pot construir i de fet s'està construint. Això genera una certa sensació de perill i fins i tot neguit que queda de manifest en aquest baròmetre”, deixa anar Begoña Cueto. “Les polítiques públiques han de servir per garantir que no hi haurà una reestructuració massiva que porti a la població a perdre els seus llocs de treball per l'avanç de les noves tecnologies, i per explorar formes d'enriquir el mercat”, adverteix Montserrat Yepes.
Les veus consultades per aquest diari, preguntades per la recepta per fer que els "problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació" tornin a ocupar posicions més aviat anecdòtiques en els baròmetres del CIS, responen amb una mena d'encàrrec per a la classe política." Les dades d'aquest mes han de servir com un toc d'atenció perquè els governs i les empreses comencin a pujar els salaris mitjans de forma contundent, com pugen els preus dels productes bàsics, i els beneficis de les principals companyies.
Els partits progressistes han de vetllar per aquesta pujada salarial generalitzada per frenar en la mesura del possible l'auge dels extremismes", assenyala Fernando Luján. Carlos Gutiérrez coincideix amb el diagnòstic del seu company i afegeix: "La qualitat de l'ocupació es millora amb una intervenció salarial, però també amb el desenvolupament de nous llocs de treball i amb actuacions sobre temes com la conciliació laboral, la salut en l'entorn professional , la reducció de la jornada i tot un seguit de qüestions vinculades a la idea de treballar per viure i no viure per treballar que requereixen no només de polítiques públiques, sinó també de negociacions col·lectives".


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.