Els treballadors ja no volen ser caps: el benestar és preferible a l'èxit

Els ascensos laborals han deixat de ser atractius per a una part de les persones treballadores. Cada vegada són més els que renuncien a ascendir en la seva carrera professional. Al llarg dels últims mesos, diversos estudis acrediten aquesta realitat.

Una recent enquesta d'InfoJobs assenyala que el 57% dels empleats ja no aspiren a ascendir professionalment. D'acord amb aquestes dades, el 19% no vol assumir més responsabilitats i el 38% té poc o cap interès a promocionar. Un altre informe més recent, l'estudi Talent Trends 2025 de la firma de selecció Michael Page, confirma la tendència i estima que el 55% dels treballadors renunciaria a una promoció dins de la seva empresa si aquest ascens afectés negativament el seu benestar i la seva qualitat de vida.

El fenomen s'ha batejat com quiet ambition, una tendència que es dóna entre treballadors que prefereixen prioritzar el seu benestar personal i mental per sobre de la carrera laboral, sobretot si aquesta implica jornades maratonianes, més pressió i estrès encara que sigui a canvi d'un millor sou.

Relacionat amb aquest tema

Més de la meitat dels treballadors catalans van anar malalts a la feina durant l'any passat

David Rodríguez

Els experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) també han abordat l'assumpte en una anàlisi recent. Els treballadors estan reconfigurant la seva relació amb la feina. "Els professionals ja no valoren únicament el sou, sinó també la flexibilitat, el benestar i el sentit de la feina", explica Carlos González Reyes, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Els experts de la UOC recorden que les raons personals són el factor que més influeix per a dir que no a un ascens professional. De fet, l'estudi InfoJobs apunta que els principals motius per acceptar un ascens són l'augment salarial i el reconeixement professional, mentre que l'impacte en la conciliació i l'estabilitat personal, però també laboral, són les raons per rebutjar-lo. En aquest sentit, la meitat dels professionals que rebutja un ascens ho fa mogut per l'impacte negatiu en la conciliació, mentre que un 38% prefereix l'estabilitat de les seves condicions actuals.

"Hi ha persones per a qui ascendir implica posar més hores a disposició de l'ocupador"

"Hi ha persones per a qui ascendir implica augmentar la responsabilitat, i això, alhora, suposa responsabilitzar-se de tasques de les quals no volen saber res: creuen que ascendir implica posar més hores a disposició de l'ocupador quan hi ha tota una sèrie de tasques de cures de persones dependents o d'un mateix que no es poden assumir", abunda Natàlia Cantó Milà, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

Com assenyala l'experta anterior, la necessitat de conciliació és cada vegada més determinant en aquesta renúncia a progressar laboralment. No obstant això, InfoJobs també certifica que per al 65% dels treballadors és difícil o molt difícil conciliar. Aquest percentatge es manté estable entre la població treballadora en els últims anys. Per això aquesta conciliació es busca amb més afany. "La conciliació s'ha consolidat com un dels factors que més influeixen en l'àmbit laboral dels professionals. Cada vegada més treballadors valoren no només el salari, sinó també la possibilitat de compatibilitzar el seu desenvolupament professional amb la seva vida personal", il·lustra Mónica Pérez, directora de Comunicació i Estudis d'InfoJobs.

Relacionat amb aquest tema

Sindicats laborals i d'habitatge s'uneixen per impulsar una vaga general contra "l'encariment de la vida"

Públic

El salari no influeix tant

Durant molts anys, l'èxit laboral s'ha vinculat a un bon lloc i a un bon sou, "però actualment aquest increment sovint no compensa", assenyala González Reyes. En un entorn de precarització laboral, que es caracteritza per un augment del cost de la vida, però no tant dels sous, tampoc les expectatives salarials es compleixen en cas d'ascens. O almenys no compensen.

Ho resumeix Natàlia Cantó: “Les responsabilitats i la disposició temporal augmenten molt en el canvi de posició, però no tant el sou; alhora també passa que, en aquestes condicions de precarietat, tenim el fenomen de gent que cada vegada ha d'acceptar feines i dobles feines per poder sobreviure”.

Els diferents estudis reflecteixen així mateix que els treballadors estan reconfigurant la seva relació amb el món del treball. "El mercat laboral encara s'està ajustant a les noves prioritats com la salut mental, la conciliació o l'autonomia", apunta el professor González Reyes.

Un nou model de jerarquia

En aquest nou model de jerarquia laboral hi ha una bretxa generacional. L'estudi d'InfoJobs assenyala —i ho recorda la UOC— que entre els menors de 35 anys, gairebé sis de cada deu persones treballadores sí que mostren interès a progressar en el seu treball, mentre que a partir d'aquesta edat l'ambició i l'interès per ascendir decau al 39%. "Aquest és un senyal que [els més veterans] compten amb posicions més assentades i que realitzen una ponderació diferent de costos i beneficis en assumir més responsabilitats", assenyala el mateix informe d'InfoJobs.

"Els joves volen pujar perquè necessiten millorar el salari i l'estabilitat, i, a la vegada, estan en una fase d'aspiració i creixement", opina González Reyes. En canvi, els perfils més sènior són capaços de redefinir els seus objectius professionals: “Un cop consolidats, valoren més l'equilibri vida-feina que assumir més responsabilitats. En definitiva, és una evolució natural de les prioritats professionals», comenta el professor de la UOC.

Com recorden des de la UOC, "aquesta nova visió contrasta amb el model clàssic, que ja només representa un 18% de la força laboral, és a dir, el d'aquells que encara vinculen el triomf professional exclusivament als ascensos i als èxits visibles". "Créixer professionalment no hauria d'implicar necessàriament dirigir equips", adverteix González Reyes.

"Estem davant un qüestionament del paradigma: hi ha persones, que ja no són una minoria marginal, que diuen 'no' a l'ascens a qualsevol preu. No és només una redefinició del concepte d'èxit, sinó més aviat un qüestionament del model", incideix Natàlia Cantó en la seva anàlisi.

Referent a això, el seu col·lega de la UOC, el professor González Reyes assenyala que el repte per a les empreses i per als departaments de recursos humans passa per "redissenyar els itineraris professionals, desvincular l'èxit del lideratge jeràrquic i construir models de lideratge més sostenibles". L'expert explica que cada vegada més empreses aposten per carreres duals, en què es pugui progressar des de l'experiència sense assumir un lideratge formal: "Això no només respon a una demanda creixent, sinó que permet retenir talent que, d'una altra manera, podria desconnectar", conclou.