La 'bombolla' dels fons d'inversió arriba a la pagesia i l'alimentació, els experts proposen limitar els preus i concentrar l'oferta
Un estudi de l'Observatori Desca mostra que la seva presència a les terres de conreu s'ha multiplicat per 15 en dues dècades
A Catalunya, un 3% de les explotacions agràries controla el 36% de la superfície, segons l'Idescat

Barcelona-
Igual que va succeir fa uns anys amb el sector de l'habitatge, amb el desembarcament del fons d'inversió a la compravenda i al lloguer de pisos, el fenomen ha aterrat al camp i al sector de l'alimentació. Així ho constata l'informe El capital no discrimina: l'especulació en l'habitatge, l'alimentació i el treball, que acaba de presentar l'Observatori Desca.
En aquest, amb caràcter global, es mostra com, des de l'any 2005, els fons d'inversió han incrementat 15 vegades la seva inversió en terres de cultiu globalment. Segons l'Observatori Desca, l'entrada de fons al camp respon a la consideració de la terra com un "actiu segur i rendible" igual que va passar prèviament amb l'habitatge.
Aquesta situació, segons adverteix l'informe, podria derivar en canvis d'ús del sòl, desplaçament de la petita agricultura i més dependència de grans empreses, la qual cosa tindria un "impacte directe" en els preus de la cistella de la compra. Geogràficament, les inversions s'estan centrant en el sud de l'Estat (Andalusia, Badajoz), Múrcia i el litoral Mediterrani, però també a Toledo, Ciudad Real, Lleida i Portugal.
L'estudi adverteix d'un augment de la concentració de la terra i de la desigualtat en l'àmbit agrari en relació amb "l'increment desmesurat del pes, la influència i el volum del sector financer sobre l'economia real cap a l'especulació". A més, assenyala que aquest "acaparament de terres" és un fenomen global que afecta la "petita agricultura", un model productiu gestionat per famílies en superfícies reduïdes enfocat a l'autoconsum i la venda local. També destaca que, des dels anys vuitanta, la desigualtat en l'accés a la terra ha augmentat de forma exponencial.
L'Observatori Desca al·ludeix a què en les darreres dècades s'ha registrat "una febre per la terra". Entre els factors d'aquesta tendència, l'entitat precisa que "l'escassetat futura de recursos, agreujada per la crisi climàtica, està causant que la inversió en terres agrícoles sigui cada cop més atractiva pels actors financers". Paral·lelament, es produeixen causes com la crisi de l'alimentació de fa dues dècades, el col·lapse climàtic i factors demogràfics, com el creixement de la població.
Compra i lloguer d'actius
Els fons d'inversió acostumen a entrar al mercat de l'agricultura mitjançant la compra d'actius, entre els quals es troben les terres i les unitats de producció. Després de l'adquisició, es lloguen a empreses de serveis per obtenir rendibilitats superiors al 5% en contractes a llarg termini, per sobre dels 20 anys. A vegades, aquests fons arriben a obtenir participacions en les companyies. De fet, les firmes cerquen explotacions tecnificades, ja que amb un menor ús de mà d'obra, la inversió resulta més atractiva. Per tot plegat, es dibuixa un escenari en el qual la xifra d'explotacions agràries disminueix, però la mida creix.
L'informe El capital no discrimina: l'especulació en l'habitatge, l'alimentació i el treball planteja mesures "transversals i sectorials" per frenar aquesta tendència i protegir béns essencials. Per això, l'Observatori Desca ha conclòs que aquesta concentració de béns bàsics en mans d'actors financers com els fons "erosiona drets i democràcia". Per frenar l'especulació, l'informe reclama una actuació "immediata" dels poders públics per garantir l'accés a l'alimentació a mitjà i llarg termini.
A Catalunya, amb dades del cens agrari recollides per l'Idescat, corresponents a l'any 2020, es registren 54.972 explotacions agràries, que representen 1.723.814 hectàrees. De les xifres, se n'extreu que un 20% de les finques està en mans de persones jurídiques i societats mercantils. En canvi, aquests mateixos operadors acaparen el 46% de la superfície.
Rendiment i productivitat
Una altra dada que denota el canvi de model del sector agrari a Catalunya és la reducció del 4,6% de la superfície treballada per persones físiques, mentre s'incrementa un 14% entre 2015 i 2020. Així ho assenyala l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA). Atesa aquesta situació, s'està produint un augment de la dimensió de les explotacions, juntament amb els rendiments i la productivitat. L'altra cara de la moneda d'aquest episodi és la dependència del productor respecte al propietari de la terra, a més d'una pèrdua de control sobre els preus.
"Determinats operadors estan comprant terres, pensant que a mitjà termini hi haurà una pressió de preus a l'alça". És la visió que defensa l'economista especialitzat en agroalimentació i fundador de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes (Obealimentària), Francesc Reguant. "A conseqüència d'aquests mercats volàtils i de la bombolla especulativa, acaba apujant el preu de la terra i dels aliments".
Per evitar l'extensió d'aquestes pràctiques, Reguant insta a què les administracions impulsin normes de regulació. Per la banda dels agricultors, recomana "articular grans cooperatives i la unió de la producció per agrupar l'oferta". Atesos els canvis en les formes de producció, l'economista matisa que "les noves eines i instruments tecnològics requereixen grans concentracions empresarials, també entre els pagesos". En aquest sentit, Reguant assegura que "ja que s'està caminant cap a les grans dimensions, s'ha d'aprofitar la tecnologia per avançar en la cooperació i ser més competitiu".
Tal com s'afirma a les conclusions de l'informe de l'Observatori Desca, una de les reclamacions bàsiques rau a la protecció efectiva dels territoris davant l'acaparament per actors corporatius i financers. Alhora que s'exigeix reconèixer la funció́ social de la terra i es garanteixi l'accés col·lectiu i sostenible a aquest recurs mitjançant reformes agràries integrals i polítiques públiques de redistribució.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.