El 5% del PIB en despesa militar suposaria desemborsar 85.000 milions d'euros a l'any i retallades socials

María Jesús Montero, vicepresidenta primera del Govern espanyol i ministra d'Hisenda, va presumir aquest dimecres al Senat que l'executiu ha augmentat la despesa en defensa fins al 2,1% del Producte Interior Brut (PIB) "sense tocar ni un cèntim d'euro de la despesa social, sense pujades impositives i sense més endeutament". 

La ministra d'Hisenda també va presumir que amb els socialistes al Govern la despesa social ha crescut deu vegades més que la despesa en defensa en els últims vuit anys. "Hem augmentat la despesa en defensa en 12.000 milions, la despesa social, en 120.000 milions i la despesa en transició ecològica, en 30.000 milions. Per a nosaltres és important blindar l'Estat del benestar", va reblar Montero.

La intenció del Govern és mantenir per al 2026 el 2,1% que ja es va assolir el 2025 amb el Pla de Seguretat i Defensa anunciat per Pedro Sánchez l'abril passat i que va suposar el desemborsament de 10.471 milions d'euros a última hora per assolir l'objectiu abans de la cimera de OTAN celebrada a l'Haia el juliol del 2025. Un 2,1% del PIB de 2026 implica destinar 1.700 milions d'euros més del ja gastat en 2025. Si el 2025, l'Estat es va gastar al voltant de 32.000 milions d'euros, aquest any 2026 aquesta xifra rondarà els 34.000 milions, per l'efecte del creixement econòmic.

Montero veu aquesta despesa extra assumible i, a més, es compromet que no afecti la despesa social. I si ho fes, va apuntar la ministra, Espanya demanaria activar l'anomenada clàusula d'escapament, la regla fiscal de la Unió Europea que permet a cada Estat membre suspendre temporalment els límits de dèficit i deute davant circumstàncies excepcionals que escapin al seu control.

Aquesta mesura impediria, segons va explicar Montero, que la despesa en defensa i la despesa social "competeixin" entre si i que hi hagi retallades per comprar armes. Montero presumeix que per ara Espanya no ha necessitat recórrer a aquest mecanisme.

Montero també va explicar que l'augment de la despesa en defensa sense tocar les partides socials és possible "gràcies a l'estalvi generat pel bon funcionament de l'economia, a la reorientació d'algunes partides del Pla de Recuperació, Transformación i Resiliencia (PRTR), dotada amb més de 1.300 milions d'euros, i a les assignacions modificacions de certes partides pressupostàries".

No obstant, durant la seva compareixença, la ministra d'Hisenda també va deixar clar que l'actual Govern no es pensa acostar de cap manera al 5% del PIB en defensa que exigeixen els Estats Units i l'OTAN. Tot i que no ho va dir obertament, Montero sí va deixar anar que incrementar el nivell de despesa en defensa fins al 5% del PIB afectaria el finançament d'altres polítiques socials. Ho deixo entreveure en una resposta al senador del PP, Gerardo Camps, després d'acusar aquest el Govern de maquillar les xifres i de créixer a base d'augmentar el deute. "Si vostès pensen que un 2,1% [del PIB] hipoteca polítiques futures, llavors el 5% quina hipoteca?", li va etzibar Montero al representant del PP com a resposta.

Aquesta pregunta de Montero al senador del PP té força càrrega de profunditat i genera altres dubtes: Està preparada Espanya per assumir una despesa del 5% del PIB en defensa? Fins on pot arribar?

Experts i economistes creuen que Espanya no té molt més marge per augmentar la seva despesa en defensa. "Espanya no està en condicions d'assumir una despesa del 5% del PIB en defensa sense obrir un forat enorme en altres partides, encara que poder, així en abstracte, sempre es pot ", explica a Público Julen Bollain, economista i professor de la Universitat de Mondragón.

Relacionat amb aquest tema

40 anys del 'no' de Catalunya a l'OTAN

Àngel Ferrero

De la mateixa opinió és Tica Font, presidenta del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. "Destinar diners públics a la indústria militar implica reduir la despesa pública en altres àrees. En què es deixarà d'invertir? Mark Rutte [secretari general de l'OTAN] ja va dir que caldria renunciar a l'Estat social europeu", sosté aquesta activista.

Bollain incideix que hi ha tres formes de finançar l'increment en despesa militar: "A força de retallades, de pujades d'impostos o de més deute". Aquestes tres mesures són precisament les que fins ara ha aconseguit esquivar el Govern, segons la ministra Montero.

A aquesta mateixa conclusió ha arribat el Parlament Europeu. Aquest dimecres, el ple de l'Eurocambra va aprovar dues resolucions en les quals demana que l'augment de la despesa en defensa no es faci a costa de les polítiques socials ni es financi mitjançant un increment del deute públic. En aquest context, els eurodiputats es mostren preocupats que alguns Estats membres ja hagin recorregut a les anomenades clàusules d'escapament tot just un any després de la seva entrada en vigor.

"Però una cosa és que sigui possible sobre el paper i una altra que sigui sensat en un país que segueix arrossegant problemes estructurals molt seriosos en vivenda, sanitat, educació o dependència", puntualitza Bollain.

Aconseguir el 5% del PIB per finançar la despesa en defensa suposaria desemborsar entre 80.000 i 85.000 milions d'euros a l'any. Aquesta quantitat suposaria la segona major partida de despesa, només per darrere del que inverteix l'Estat en pensions contributives. L'any passat la Seguretat Social va invertir 189.000 milions en aquest apartat. La xifra també suposaria més del doble del que les Administracions Públiques destinen al sistema universitari espanyol i supera àmpliament el cost de les polítiques de desocupació.

"A més, quan es parla d'elevar tant la despesa militar, moltes vegades es fa com si els diners apareguessin del no-res. I no. Cada euro que va aquí deixa d'anar a altres necessitats. Per això el debat no hauria de plantejar-se únicament en termes de compromís amb OTAN o de pressió geopolítica, sinó també en termes de prioritats de país. No podem mesurar la seguretat simplement com comprar més armes", abunda Bollain.

"La seguretat és, sobretot, que la gent pugui tenir la seva existència material garantida i viure en un país amb serveis públics forts. Per això, més que discutir si Espanya pot arribar al 5%, jo diria que la pregunta correcta és si ha de fer-ho i a costa de què. Jo personalment crec que no és un objectiu realista ni desitjable. Una mesura així seria socialment molt costosa, políticament molt difícil de sostenir i econòmicament bastant discutible", conclou Bollain.