Discrepàncies en el Govern espanyol sobre si l'acord amb Bildu implica la derogació "íntegra" de la reforma laboral

Versions contradictòries en el Govern espanyol al voltant de la derogació de la reforma laboral del 2012, després de l'abstenció dels diputats de Bildu en la votació de la pròrroga de l'estat d'alarma. En un primer moment, les dues parts van difondre el missatge que havien assolit un compromís per a "derogar íntegrament la reforma laboral del PP". Poques hores més tard, al llindar de la mitjanit, els socialistes van enviar una nota aclaridora assegurant que s'elimina el punt primer d'aquest acord, que substitueixen amb una nova redacció.

Segons informa Alexis Romero, la nota del PSOE diu: "Derogarem la reforma laboral. Recuperarem els drets laborals arrabassats per la reforma laboral de 2012. Impulsarem en el marc del diàleg social la protecció de les persones treballadores i recuperarem el paper dels convenis col·lectius". Per acabar d'enredar les versions, el vicepresident segon i secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, ha assegurat aquest dijous a El matí de Catalunya Ràdio que l'acord implica la "derogació íntegra" de la reforma laboral. 

Aquest dimecres el Congrés va autoritzar prorrogar l'estat d'alarma fins al 7 de juny, en una votació en la qual Bildu va abstenir-se. L'encarregada d'anunciar la posició de la formació basca no va ser la portaveu del grup abertzale al Congrés, Mertxe Aizpurua, sinó el mateix president de l'Executiu estatal, Pedro Sánchez. En la seva rèplica, Aizpurua va assumir que si l'Executiu havia anunciat l'abstenció, això significava que s'havia aconseguit un acord entre totes dues formacions que incloïa la derogació de la reforma laboral, una de les principals exigències de Bildu.

Més tard, Bildu va difondre un acord rubricat per la seva portaveu, Mertxe Aizpurua, i els portaveus del PSOE i d'Unides Podemos al Congrés, Adriana Lastra i Pablo Echenique.

En l'acord es recollien diverses exigències de la formació basca a canvi de l'abstenció dels seus diputats en l'ampliació de l'estat d'alarma. "Les forces polítiques que subscriuen aquest acord es comprometen a derogar de manera íntegra la reforma laboral de l'any 2012 impulsada pel PP. La derogació haurà de ser efectiva abans de la finalització de les mesures extraordinàries adoptades pel Govern en matèria econòmica i laboral derivades de la crisi originada per la Covid-19", resa el text difós per Bildu, en el qual apareixen les signatures de Lastra i Echenique.

El nou text introduït pel PSOE, difós més tard de la mitjanit, es correspon de manera literal amb la redacció de l'acord entre els socialistes i Unides Podem per a un Govern de coalició, signat al desembre, on es comprometen a recuperar els drets laborals arrabassats per la reforma laboral de 2012 i a impulsar en el marc del diàleg social la protecció de les persones treballadores, així com a recuperar el paper dels convenis col·lectius.

L'acord signat entre els tres partits recull dos altres compromisos: que els ajuntaments puguin invertir els seus romanents en polítiques socials (eludint la denominada regla de despesa) i que la capacitat d'endeutament d'Euskadi i Navarra atengui "exclusivament" les seves respectives situacions financeres.

Tres punts de l'acord per a un Govern de coalició

El nou text dels socialistes posa sobre la taula tres reformes concretes i "urgents" en el marc de les modificacions en matèria laboral: derogació de la possibilitat d'acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia; derogació de les limitacions a l'àmbit temporal del conveni col·lectiu, fent-lo arribar més enllà de les previsions contingudes en aquest, després de la finalització de la seva vigència i fins a la negociació d'un nou; i derogació de la prioritat aplicativa dels convenis d'empresa sobre els convenis sectorials.

De fet, el primer compromís dels de Sánchez en l'acord amb Bildu, la derogació de l'acomiadament per l'absentisme causat per baixes per malaltia, ja es va dur a terme al febrer, quan el Consell de Ministres, en una reforma impulsada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va eliminar l'article 52d. de l'Estatut dels Treballadors, que permetia l'acomiadament amb indemnització reduïda si es dóna un determinat percentatge de faltes d'assistència al lloc de treball.