Desmuntant l'OCDE: tres mesures que donarien 12.000 milions d'euros anuals pel sistema de pensions

Quins efectes demogràfics i socials pot tenir un nou retard de l'edat de jubilació, com acaba de suggerir l'últim Informe Econòmic d'Espanya de l'OCDE, quan s'està escurçant l'esperança de vida saludable de la gent gran? Podria una mesura d'aquest tipus acabar generant un major desajustament pressupostari en elevar la despesa en sanitat, serveis socials i atenció a la dependència?

L'OCDE, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, un organisme creat per coordinar les polítiques econòmiques i socials dels 37 estats més industrialitzats del planeta, no té resposta per a aquestes preguntes en els apartats de l'informe en els quals analitza la sostenibilitat del sistema espanyol de pensions, per la qual ofereix cinc receptes: ampliar a tota la vida laboral el període de càlcul per determinar el subsidi, elevar el mínim d'anys per cobrar-ho complet, oferir flexibilitat per combinar treball i pensió, aplicar un nou retard a l'edat de jubilació obligatòria segons vagi avançant l'esperança de vida i ampliar l'accés als fons de pensions.

Tres experts consultats per Públic, l'economista Eduardo Garzón, l'inspector de Treball i professor de Dret Social a la Universitat de València Héctor Illueca i el responsable confederal de Polítiques Públiques i Previsió Social de CCOO, Carlos Bravo, coincideixen en rebutjar els plantejaments austericides de l'OCDE al mateix temps que posen sobre la taula una sèrie de mesures per millorar els ingressos de la Seguretat Social. Tres d'elles generarien uns ingressos propers als 12.000 milions anuals.

D'una banda, eliminar el topall de cotització que acaba amb la proporcionalitat entre salari i quota social a partir d'un sou brut mensual de 3.803 euros faria que la massa salarial de més de 26.000 milions que ara queda exempta aportés uns 7.500 milions a l'any al Seguro.

Abordar el frau de la infracotizació, amb el qual les empreses cotitzen pels seus empleats només per les hores que figuren en el seu contracte quan en realitat treballen moltes més, generaria la recaptació d'uns altres 2.000, ja que aquests salaris submergits ronden els 7.000 milions d'euros.

I plantejar-se el manteniment de les actuals bonificacions, inclosa la tarifa plana dels nous autònoms, suposa parlar de si entren o no a la caixa uns altres 1.800 milions d'euros, la qual cosa, amb els conceptes anteriors, donaria un mínim d'11.300 milions d'euros, suficient per reduir a menys de la meitat el dèficit de la Seguretat Social, que l'any passat va aconseguir els 16.800 milions.

"Proposen baixar les pensions i que els jubilats treballin"

"El que proposa l'OCDE és baixar les pensions i que els jubilats treballin", resumeix Illueca. "És un parany. L'informe parla de l'esperança de vida però no té en compte la qualitat d'aquesta etapa, quan segons l'Organització Mundial de la Salut cada vegada vivim més anys però en pitjors condicions", assenyala Garzón.

Les dades, en aquest sentit, resulten inquietants, ja que l'Esperança de Vida Saludable, que mesura el temps que una persona viu sense malalties que l'incapacitin, s'està reduint.

Segons les dades del Ministeri de Sanitat, entre 2011 i 2015 aquest indicador va caure de 12,4 a 9,5 anys en els homes i d'11,9 a 8,9 en les dones, amb un repunt d'uns mesos el 2016, segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística).

L'ampliació de l'edat de jubilació a partir del 2019 anirà retallant aquesta Esperança de Vida Saludable en uns altres dos, per sota, més les conseqüències que el treball a aquesta edat pugui tenir, per dalt, en la salut dels afectats per la reforma.

"És ideologia, manca de base científica"

"Els plantejaments de l'OCDE són ideològics, manquen de qualsevol fonament científic", coincideixen Garzón i Illueca, que afegeix que "indubtablement mesures d'aquest tipus tindran efectes en la despesa en sanitat i dependència, a més d'incloure un component d'injustícia".

"El problema d'elevar l'edat de jubilació és que, al final, la gent amb menors ingressos finança les pensions dels qui tenen majors rendes i esperança de vida", assenyala Bravo.

Altres mesures, com calcular la pensió basant-se en tota la vida laboral (l'any que ve passa de 15 a 25 anys), comporta el risc d'ampliar la bretxa de gènere en la jubilació, en la qual el subsidi mitjà de les dones és un 37% inferior al dels homes per tenir sovint una pitjor carrera de cotització.

L'informe admet que "Espanya s'enfronta a una sèrie de desafiaments demogràfics, que podrien donar lloc a un increment significatiu de la despesa relacionada amb l'envelliment, com la despesa en sanitat, en cures de llarga durada i en pensions", i pronostica que en el pròxim mig segle la pensió mitjana caurà del 58% del salari mitjà al 38%. De fet, els cobraments han començat a reduir-se. No obstant això, a continuació, anota que "l'edat mitjana de sortida del mercat de treball s'ha estancat i se situa més de dos anys per sota de la mitjana de l'OCDE".

"Es tracta d'equiparar ingressos i cotització"

“Hi ha solucions com crear ocupació, i si a més aquesta és de qualitat, augmentaran els ingressos de la Seguretat Social”, apunta Garzón, que recorda com les millores salarials, entre elles la del Mínim Interprofessional, tenen una incidència directa en la recaptació.

“A Espanya hi ha més de cinc milions de treballadors, de 19, que no cotitzen pels seus ingressos reals", anota Bravo en referència als assalariats que superen aquests 3.803 euros bruts mensuals, bona part dels autònoms (el sistema dels quals està en revisió) i les treballadores de la llar i, òbviament, qui es guanya la vida en l'economia submergida. "Es tracta d'equiparar la cotització als ingressos", afegeix.

Paral·lelament, assenyalen altres receptes de gestió i comptabilitat que ajudarien a equilibrar els comptes de la Seguretat Social, com ara traslladar a un altre organisme les pensions no contributives, com les de maternitat i paternitat, orfandat o viduïtat, o convertir les aportacions que ara fa l'Estat via préstec en transferències, la qual cosa no afectaria el dèficit però sí que deixaria d'augmentar el deute. "Divuit dels 28 països de la UE no financen exclusivament el seu sistema de previsió amb salaris Per què no pot fer-se això aquí?", es pregunta Garzón.

De fet, avui les cotitzacions resulten insuficients per generar els recursos que requereix el pagament de les pensions contributives i en cinc comunitats no donen ni tan sols per pagar les jubilacions.

Illueca es pronuncia en una línia similar. "El pacte de Toledo, que va ser molt útil, està esgotat –indica-; es va trencar amb la reforma de 2013 que va eliminar la revisió de les pensions d'acord amb l'IPC. Per què no es planteja que el manteniment de les pensions deixi de carregar-se només als salaris?".

“El que cal fer és equilibrar l'estructura d'ingressos de la Seguretat Social i derogar la reforma de 2013", anota Bravo, que crida a "recuperar el marc de consens per començar a posar respostes i solucions sobre la taula i mantenir equilibrades les pensions entre les diferents generacions, en lloc de buscar com retallar-les”.