Descrobrir l'Alt Empordà a través de les seves llegendes: Herois, criatures i vents amb ànima

L’Alt Empordà, comtat fronterer amb França i mirador del Mediterrani, no només ha estat escenari de guerres, exilis i contraban, sinó també d’un món invisible teixit per la veu popular. Els seus castells enrunats, coves amagades, cims solitaris com el Puig Neulós o penya-segats com els del Cap de Creus, custodien històries de coratge i misteri. En un territori on el vent sembla parlar i les muntanyes guarden secrets, les llegendes esdevenen memòria simbòlica d’una identitat col·lectiva. 

Sant Llorenç de la Muga: el drac de la cova del riu 

Segons la llegenda local, un drac aterridor vivia en una cova amagada a prop del riu Muga. Els habitants de Sant Llorenç de la Muga vivien sota l’amenaça constant de la bèstia, que atacava ramats i feia impossible la vida als voltants del poble. Un jove del lloc, armat només amb una espasa forjada per artesans locals, es va oferir per acabar amb el monstre. Després d’un combat feroç, el drac va caure i el poble va recuperar la pau.

Aquest mite, que alguns relacionen amb rituals ancestrals de pas i iniciació, ha quedat fixat a la toponímia de la zona, on encara s’anomena la balma del drac un petit enclavament a la riba del riu. La figura heroica del jove desconegut i el simbolisme del drac com a por col·lectiva connecten aquesta llegenda amb temes universals com el coratge davant l’adversitat i la lluita contra l’instint destructiu. 

Cap de Creus: la fúria del gegant Bufavent

La tramuntana, vent mític que sacseja el paisatge empordanès, no és vista només com un fenomen meteorològic: a la península del Cap de Creus, la tradició oral parla del gegant Bufavent, una criatura que dorm a les entranyes de la serra. Quan s’enfada, es desperta i bufa amb tanta força que els arbres tremolen, les portes bateguen i la gent perd el seny. Només els vells pescadors coneixien les fórmules per calmar-lo.

Aquesta llegenda dona una explicació simbòlica a un element climàtic fonamental en la vida de la comarca, i revela com la natura és interpretada emocionalment per les comunitats. El nom Bufavent, que alguns situen dalt del Puig Alt, recull aquest llegat, transformant el paisatge en escenari actiu d’un relat viu. 

La Jonquera: el cavaller encantat de Requesens

Al castell de Requesens, situat dins del terme municipal de La Jonquera i envoltat per boscos frondosos, es diu que hi dorm un cavaller encantat des de fa segles. Només aquell qui sigui pur de cor i superi tres proves podrà despertar-lo i alliberar el tresor que guarda. Diverses nits l’any, afirmen que se senten murmuris i sons metàl·lics dins les parets de l’edifici, com si l’ànima del guerrer encara esperés.

Aquest relat encaixa dins la tradició europea de cavallers adormits en espera de redempció, i confereix al castell —reconstruït al segle XIX— un valor afegit dins el paisatge mític de l’Empordà. Requesens no és només patrimoni arquitectònic, sinó també símbol d’esperança i de valentia latent, amagada entre la pedra i el silenci.

Relacionat amb aquest tema

Deu llocs ideals per viatjar en furgoneta càmper o autocaravana per Catalunya

Públic

 Puig Neulós: la reina fada de les Alberes

Al cim del Puig Neulós, el punt més alt de les Alberes, una antiga llegenda parla d’una reina fada que vetlla pels animals i els humans que travessen els seus dominis. Només aquells que mai han mentit poden veure-la. Es diu que, en les primeres hores del matí, la reina apareix com una boirina daurada entre les roques, i beneeix el camí dels pastors.

El Puig Neulós, que supera els 1.250 metres, és visible des de molts punts del nord de la comarca i ha estat, durant segles, lloc de pas i frontera natural. La figura de la reina fada actua com a símbol de protecció i justícia, i la llegenda reforça la connexió entre paisatge i valors humans com l’honestedat i la puresa d’intencions.

Port de la Selva: la flama sagrada de Sant Pere de Rodes

Al majestuós monestir de Sant Pere de Rodes, situat sobre els penya-segats del Port de la Selva, la llegenda narra l’existència d’una flama eterna que protegia els navegants. Aquesta llum, guardada per monjos, era visible des del mar i ajudava els vaixells a esquivar les roques traïdores del Cap de Creus. Però un cavaller, encegat per l’avarícia, va intentar emportar-se’n una guspira i fou engolit per una tempesta.

Aquest relat combina elements religiosos i simbòlics que reforcen la percepció del monestir com a lloc sagrat. La llegenda també explica l’hostilitat del mar quan se’l desafia, i posa en relleu la importància espiritual i emocional de Sant Pere de Rodes en la cultura marítima i interior empordanesa.