Tarifes estancades durant vint anys, pluriocupació i ara l'amenaça de la IA: la precarietat de la traducció literària a Espanya
El país es troba entre els Estats europeus que pitjors condicions econòmiques ofereixen per als traductors literaris
Després de rebre el Premi Nacional de Traducció el 2025, Ochoa de Eribe afirma que no han canviat les seves condicions laborals: "No hi ha hagut cap modificació econòmica. El reconeixement és més aviat simbòlic"
Madrid--Actualitzat a
"És impossible polir degudament una traducció quan no surten els comptes, quan cal pagar factures i viure dignament d'una feina tan important en termes culturals", diu Marian Ochoa de Eribe, guanyadora del Premi Nacional a la Millor Traducció el 2025 per Theodoros, de Mircea Cãrtãrescu.
Estudis europeus com els del Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris (CEATL) i Petra-E situen Espanya entre els països amb pitjors condicions econòmiques per als traductors literaris. "En altres països europeus la traducció està molt millor remunerada, a França, sense anar més lluny", comenta Ochoa de Eribe.
ACE Traductores (ACEtt) és una associació de traductors de llibres d'àmbit estatal a Espanya. La vicepresidenta de la junta rectora, Carmen Francí, confirma que el treball del traductor ha estat sempre molt precari a Espanya: "Les dades estadístiques de l'últim Libro Blanco sobre la traducció editorial, que tenen ja gairebé vint anys, parlen de tarifes que equivaldrien a uns 10 euros bruts per hora de treball. I aquestes tarifes amb prou feines han pujat en aquestes dues dècades".
Xavier Beltrán, traductor literari i editor, recalca que "les tarifes fa anys que estan estancades" i que "costa molt aconseguir que t'augmentin encara que sigui cinquanta cèntims la pàgina".
Francí afegeix que el sector editorial viu un moment de bonança sense precedents i els grans grups editorials declaren cada any beneficis rècord: "Des de la pandèmia de covid-19 no paren d'exhibir xifres de beneficis esplèndides, la qual cosa justifica cada vegada menys que assenteixen part del seu benefici en col·laboradors externs cada vegada pitjor pagats".
Marian Ochoa de Eribe assegura que resulta extremadament difícil viure de la traducció literària perquè és una tasca molt mal remunerada: "Jo no podria fer-ho, per descomptat. Visc de la meva activitat docent, sóc professora de secundària". La traductora explica que moltes persones compaginen la tasca de traducció amb d'altres que asseguren "uns ingressos constants i més substanciosos".
Després de rebre el Premi Nacional de Traducció el 2025, Ochoa de Eribe afirma que no han canviat les seves condicions laborals: "No hi ha hagut cap modificació econòmica. El reconeixement és més aviat simbòlic, però valuosíssim".
La remuneració econòmica pel treball dels traductors literaris a Espanya no ha millorat en els últims anys. Així mateix, en l'última dècada hi ha hagut un increment dels preus (28,1% de l'IPC, segons INE), com comenta Beltrán: "La vida és cada vegada més cara. Fem la mateixa feina i guanyem menys, ja que en comparació baixa el nostre poder adquisitiu".
Davant l'anunci del Govern espanyol de la seva intenció de pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 3,1%, d'acord amb la inflació del 2,9% registrada el 2025, ACEtt reivindica l'actualització anual de les tarifes en funció de l'IPC.
Relacionat amb aquest tema
Isabel García Adánez, guanyadora del Premi Nacional de Traducció el 2020 per Siempre la misma nieve y siempre el mismo tío d'Herta Müller, és també professora de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). La traductora comenta que la pluriocupació és una realitat: "Vaig continuar amb les dues activitats perquè no podia viure de cap d'elles".
D'altra banda, García Adánez assenyala que les condicions laborals dels traductors són dolentes en comparació amb altres països i afegeix que "la taxa d'autònoms és altíssima per als qui ho són, i això en altres països no és així".
La vicepresidenta de la junta rectora ACEtt recalca que si sumem la càrrega fiscal que suporten els autònoms a les dificultats que troben els traductors per arribar al salari mínim, el panorama és desolador.
"És de suposar que els editors volen treballar amb traductors professionals, no amb aficionats esporàdics; però, la remuneració en poques ocasions permet una professionalització real. Aquesta paradoxa, per si mateixa, reflecteix una situació insostenible", afegeix Carme Francí.
Beltrán diu que la precarietat es manifesta en la rapidesa que exigeix per complir els terminis i, així, poder acceptar més encàrrecs per arribar a final de mes: "Jo porto uns quants anys dedicant-me exclusivament a la traducció literària. Amb el temps he aconseguit un ritme bastant alt que em permet encadenar encàrrecs bastant seguits".
Relacionat amb aquest tema
"Moltes traduccions pequen d'estil descuidat o pobre per la necessitat de treballar de pressa, lliurar els textos i acceptar projectes nous per poder viure de la seva feina", assegura Marian Ochoa de Eribe. A més, comenta que ella no podria permetre's la mateixa minuciositat en els seus textos si la traducció fos la seva única font d'ingressos.
Beltrán destaca que potser el problema més gran sigui la falta de reconeixement. Fins fa poc, el nom del traductor no apareixia a la portada dels llibres. Ara són moltes les editorials que han pres la decisió de posar aquesta signatura a la coberta de les obres. "Som invisibles, però som els qui fem possible que la gent puga llegir a autors d'altres llengües i cultures", ressalta Beltrán. "Sense la tasca dels traductors no tindríem accés a la literatura universal", afegeix Ochoa de Eribe.
Totes les traductores i traductors consultats consideren que la poca importància que es dona al sector cultural és la base de la precarietat laboral de la traducció literària. "La cultura és cosa de minories, perquè tampoc s'ensenya a apreciar-la, no es fomenta i no es recolza", diu Isabel García Adánez. "En gran mesura –i això ho conec perquè fa 25 anys que sóc professora a la facultat de Filologia de la UCM–, m'atreviria a dir que a molts joves els dissuadeixen de fer estudis d'humanitats", assenyala.
"Jo el món que conec és l'alemany i en gran manera es deu al fet que el seu Estat concedeix molt més valor a la cultura i té un magnífic sistema de subvencions a les editorials i llibreries, beques per a traductors, activitats remunerades, etc. Aquí no podem ni somiar amb les seves condicions", recalca García Adánez.
Un marc legal que debilita la negociació col·lectiva
La traducció literària a Espanya està regulada per la Llei de Propietat Intel·lectual, que considera els traductors com a autors d'obra derivada. A més, la Unió Europea recull les normes europees de defensa de la competència. Entre elles, es troba l'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unión Europea (TFUE), que impedeix pactar tarifes mínimes i també impedeix a les associacions de traductors donar publicitat al que podrien ser unes tarifes justes.
Francí recalca que la capacitat dels traductors per exercir pressió és mínima: "Les normes de la lliure competència, en aquest cas, semblen un vestit a mida per reforçar el poder del més fort".
Relacionat amb aquest tema
D'altra banda, la negociació col·lectiva dels treballadors per compte propi no estava emparada per llei fins al 2022, quan la Unió Europea va publicar unes directrius que permeten aquesta negociació per als autònoms en situació feble.
La feminització de la professió
En aquestes últimes dècades ha anat augmentant el nombre de professionals que es dediquen en exclusiva a la traducció de tot tipus de textos i fins i tot únicament a la traducció de llibres, com afirma ACEtt. La majoria són dones joves. "Crida l'atenció la feminització progressiva de la professió, que, com assenyalen els economistes, suposa un senyal d'alarma, un indici que es tracta d'un sector amb condicions laborals en procés de deteriorament".
Marian Ochoa de Eribe expressa que potser aquesta feminització de la professió té alguna cosa a veure amb la precarietat laboral. "Està mal pagada perquè és una tasca que exercim més dones que homes o som més dones perquè nosaltres acceptem menys remuneració econòmica?", es pregunta.
L'impacte de la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial és una eina cada vegada més usada per tota la població. No és diferent en el cas de la traducció literària. Carmen Francí assegura que la intel·ligència artificial ha entrat com un tsunami i que cada dia és més gran el nombre d'editors que proclama que utilitzarà la IA per traduir.
Relacionat amb aquest tema
Isabel García Adánez considera que l'impacte no serà tan significatiu: "Crec, i espero, que no afectarà tant, sobretot si reivindiquem la importància del pensament crític, de la formació i el valor del llenguatge. La IA generativa només còpia. En qualsevol text amb un mínim d'obertura, falla moltíssim. Sempre cal revisar el resultat i, en textos literaris, porta més temps aquesta revisió que gairebé fer el text directament".
"Potser el domini d'altres llengües i el coneixement d'altres cultures, la reflexió sobre el llenguatge i la capacitat per investigar que requereix la traducció literària serà diferenciador i un plus enfront de la IA. Tant de bo sigui així", afegeix la traductora García Adánez.
L'associació ACE Traductores defensa que, mentre esperem amb inquietud el futur, cal reclamar absoluta ho d'advertir transparència en els processos: si un editor vol publicar textos generats o traduïts per intel·ligència artificial, hauria als seus lectors. "El lector té dret a saber qui ha traduït el llibre que té entre mans", expressa Francí.
Un futur incert
El futur de la traducció literària és, com en tantes altres professions, incert. En aquest àmbit, la precarietat laboral present a Espanya dificulta encara més imaginar que futurs, i actuals, traductors puguin exercir aquesta tasca amb una estabilitat garantida.
"Calen regulacions a nivell governamental de l'ús i implantació de la IA perquè no s'abusi encara més de les generacions que comencen. Crec que en alguns anys potser quedarà demostrada la mala qualitat de les traduccions, però el mal ja estaria fet", afirma García Adánez. "En qualsevol cas, el que seria molt important és just tot aquest suport de l'Estat que té el sector de la cultura en països com Alemanya o els països nòrdics", afegeix.
Xavier Beltrán assenyala que seria més fàcil lluitar pels drets dels traductors si es reconegués que la professió és una peça clau per a la societat: "Comptaríem amb un aliat que advocaria per nosaltres".
Així mateix, Marian Ochoa de Eribe assegura que és necessària una consciència clara de la importància dels traductors literaris per part dels editors: "Si s'imposa una visió estrictament econòmica, enfocada a suprimir despeses i accelerar els terminis, i si la IA ens suplanta per convertir-nos en simples correctors de textos traduïts per ella, el nostre futur és bastant negre. Potser la paraula clau siga aquí el reconeixement de la nostra importància cultural per part de la societat".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.