Sis ermites de muntanya amb encant que has de conèixer
Més enllà de ser llocs de culte, ofereixen unes vistes panoràmiques de postal

Barcelona-
Més enllà de ser llocs de culte, hi ha algunes ermites repartides per tot el país que ofereixen unes vistes panoràmiques de postal. Des de racons amagats entre boscos fins a cims imponents, aquestes joies arquitectòniques i espirituals són una invitació a connectar amb la història, la natura i el silenci de les altures. Un proposem sis ermites de muntanya on la natura i l'arquitectura s'uneixen per captivar tots els sentits.
Ermites penjades d'Àger
Comencem amb el cas especial de la vall d'Àger, on podem trobar un bon grapat d'ermites, algunes de les quals es poden trobar fins a una dotzena d'ermites, algunes d'elles situades en indrets idíl·lics i als costats de penya-segats. Una de les més destacades és l'Ermita de la Mare de Déu de Pedra, dels segles XI i XVIII, respectivament, una petita església romànica adossada a l'actual temple.
Destaca especialment la de la Mare de Déu de la Pertusa, romànica del segle XI-XII, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat a l'aresta de la roca que la fa un mirador espectacular. És un lloc de culte molt antic, on s'anava a beneir al terme, i on al segle XVIII encara hi havia bruixes pels aquelarres, destaca el lloc web de Turisme Vall d'Àger.
L'Ermita de l'Abellera
Situada a uns dos kilòmetres del poble de Prades (Baix Camp), l'Ermita de l'Abellera o de la Mare de Déu de l'Abellera s'alça en una cinglera de 1.020 metres d'altitud, aprofitant una balma. Té així una disposició força estranya, ja que s'asseu en una cova que havia servit d'aixopluc. Tot plegat ofereix una imatge de postal a la vall del riu Brugent, diversos pobles, la plana de l'Alt Camp i la serra del Montmell.
La façana del templet és força humil. L'ermita actual disposa d'una sola nau de tretze metres de llarg per sis d'ample. Per la seva banda, la marededeu data del 1940 i és una còpia fidel de la seva antecessora. El Dilluns de Pasqua de Resurrecció i el 8 de setembre, dia de les Marededeus Trobades, hi acuden molts devots i visitants, per bé que els seus horaris són limitats. L'ermita està declarada Bé cultural d'interès local.
Capella de Sant Grau (Osor, Selva)
La capella de Sant Grau es troba situada sobre el puig del mateix nom que domina el pla de Sant Gregori, combinant també espiritualitat i natura. Molt estimada pels excursionistes i pels veïns de la zona, conserva la quietud pròpia dels santuaris rurals catalans, i també proporciona unes bones vistes als visitants. A la tardor, l’entorn es transforma en un mosaic de colors càlids i fulles seques, convertint-la en un dels indrets més bucòlics a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
Ermita de Santa Magdalena
Enclavada dins del Parc Natural de la Serra de Montsant, aquesta ermita barroca del segle XVI es troba en un entorn natural d’una bellesa aclaparadora. Des de l'ermita de Santa Magdalena, els cingles del Montsant s'aixequen majestuosos, i el silenci només és trencat pel cant dels ocells. A la part obaga de la serra de Montsant, i donades les seves grans dimensions tenint en compte la dimensió habitual de les ermites del moment, és coneguda com La Catedral de Montsant.
Ermita de la Mare de Déu de la Roca
Encastada dins d'una gran roca vermellosa, aquesta ermita ofereix una de les panoràmiques més impressionants del Camp de Tarragona. A 294 m d'altitud s'alcen les ermites de la Mare de Déu de la Roca i també la destacable capella de Sant Ramon, que ocupa el lloc que en origen ocupava el castell. El contrast entre el vermell intens de la muntanya i el blau del cel crea una estampa gairebé irreal. El mateix Joan Miró, que estiuejava al poble, s'hi inspirà per pintar alguns dels seus paisatges més simbòlics.
Santuari de la Mare de Déu de Queralt
La seva ubicació al capdamunt de la serra de Queralt regala una de les panoràmiques més àmplies i impressionants del país, un autèntic balcó de Catalunya, a uns 1.200 metres. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un notable edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del Santuari. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon previsiblement a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.