Mor amb 103 anys l'escriptor Josep Vallverdú, referent de la literatura infantil i juvenil en català
Autor d'una amplíssima obra, el seu títol més conegut és 'Rovelló'. Durant la seva trajectòria ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o la Creu de Sant Jordi
ACN
-Actualitzat a
L'escriptor Josep Vallverdú, pare de Rovelló, el clàssic de la literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys. Referent de la literatura infantil i juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre.
L'any 2023 es va celebrar el centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera El retorn de Rovelló, la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura catalana.
Nascut a Lleida el 9 de juliol del 1923, la Guerra Civil va obligar la família Vallverdú a buscar refugi una temporada fora de la ciutat i estronca la seva etapa d'estudiant. L'any 1939 hi tornen i un any més tard es traslladen a Barcelona, on el seu pare tenia una botiga de roba, i on ell continua els estudis de batxillerat. El jove Vallverdú es va matricular a la Universitat de Barcelona per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, en l'especialitat de Filologia clàssica. Fa amistat amb persones del catalanisme cultural com Frederic Roda, Antoni Badia i Margarit, Pere de Palol, Joan Triadú, Josep Palau i Fabre i Isabel Arqué, que anys més tard seria la seva dona.
Relacionat amb aquest tema
L'any 1947 el criden per treballar a la Universitat, com a becari del doctor Josep Rubió i Balaguer, col·laborant en la seva tasca d'investigador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dos anys més tard es trasllada a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), on treballarà en una acadèmia, en una empresa de taps de suro i començarà a fer classes.
Per motius familiars i laborals Vallverdú tornarà a Lleida, on viuran deu anys, entre el 1959 i el 1969. Durant aquells anys, emprèn una trajectòria literària que anirà a més. És una època en què la literatura juvenil en català ressorgeix progressivament. Vallverdú publica aquells anys tres novel·les juvenils: El venedor de peixos (1960); Trampa sota les aigües, novel·la que guanya el premi Joaquim Ruyra el 1963; i La caravana invisible (1968). També col·labora amb la revista Cavall Fort, des de la seva creació, el 1961.
Traductor
De forma paral·lela, va començar a traduir sobretot novel·les policíaques per a Edicions 62, editorial acabada de crear. Entre el 1962 i 1975 tradueix al català una llarga llista de títols, d'autors com Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgard A. Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G.K. Chesterton o Oscar Wilde.
El 1968 és un any clau en la seva llarga trajectòria literària. L'estiu d'aquell any, en una barraca de canyes al jardí de la seva casa de Puiggròs, escriu gairebé a raig la història d'un gos rústec anomenat Rovelló. L'obra guanya el premi Josep Maria Folch i Torres (1968) i comença així una història d'èxit editorial que serà imparable. Des de l'any 1968, Edicions de la Galera n'han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars. Rovelló ha estat traduït al castellà, al basc, al francès, a l'italià i al rus i s'ha adaptat en 26 episodis de dibuixos animats per a la televisió.
Relacionat amb aquest tema
Vallverdú també publicarà uns quants llibres de viatges, molts centrats en la seva terra. Ho fa sense abandonar la narrativa infantil i juvenil i, per exemple, el 1970 torna a guanyar el premi Folch i Torres, amb En Roc drapaire. Paral·lelament, durant els anys setanta augmenta les col·laboracions a la premsa escrita i publica assajos i novel·les per a adults.
Un cop jubilat, l'any 1988, Vallverdú s'instal·la a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i continua escrivint, activitat que no deixarà mai. La seva obra s'amplia amb el dietari Vuit estacions (1991). La Galera i Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, es van proposar aplegar la seva obra completa juvenil, que consta de catorze volums, unes quatre mil pàgines. El primer surt l’any 1995 i els dos últims, el 2001.
Relacionat amb aquest tema
Per a Vallverdú era temps de fer memòria, de mirar enrere. L'any 1995 publica Vagó de tercera, on recull les vivències de la seva adolescència i de la grisa postguerra. El 1998 surt Garbinada i ponent. Els meus anys cinquanta, on descriu la seva iniciació a la literatura i l'experiència colpidora de la paternitat viscuda entre Sant Feliu de Guíxols i Lleida. El quart volum de memòries, Mosaic de Tardor (Proa), se centra en la segona meitat de la seva vida, des de l'any 1969. "Em vaig adonar que havia fet llibres d'autobiografia que acabaven als anys 70 i des de llavors han passat moltes coses terribles", explicava en la presentació, l'any 2023.
Tot i haver-se passat la vida escrivint, professionalment es va dedicar a l'ensenyament. Va donar classe durant 18 anys a l'institut secundària de les Borges Blanques, població que l'any 2020 el va designar fill adoptiu. També va ensenyar Història de la Literatura Catalana, Literatura medieval i Literatura del segle XX a la nova Universitat de Lleida.
La identificació de Vallverdú amb la literatura infantil i juvenil és tan gran que va eclipsar una mica la resta de la seva obra literària, que és temàticament molt variada. En els darrers anys es va centrar en la poesia.
Reconeixements
La trajectòria literària de Josep Vallverdú va ser reconeguda amb nombrosos premis i distincions, la majoria pel seu vessant d'autor de literatura infantil i juvenil. El 1978 figura en la llista d'Honor del Premi Andersen, amb En Mir, l'Esquirol (1978). Després vindran el Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1980), Llista d'Honor del Premi CCEI (1981), Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982), Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l'any (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). L'any 1983 es crea a Lleida el premi d'assaig que porta el seu nom.
L'any 1991 ingressa com a membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 n'esdevé emèrit. El 1997 és nomenat president d'Honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'any 2000 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Honor de la Universitat de Lleida. Quatre anys després és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i el 2012 és guardonat amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.