La crisi de preus de la llet i la manca de relleu s'emporten el 43% de les granges gironines durant l'última dècada

La crisi de preus de la llet i la manca de relleu generacional s'han endut el 43% de les granges gironines durant l'última dècada. Segons dades de la Generalitat, de les 357 que hi havia a la demarcació a principis del 2012, ara s'ha passat a 203. Les xifres no només inclouen les explotacions que venen llet, sinó també les que en fan derivats (com iogurts, flams o mató). A més, les granges que perviuen cada vegada més tendeixen cap a un model de macroexplotacions. Això fa que, tot i que n'hi hagi menys, la producció global de llet no decaigui. Des de la cooperativa Llet Nostra lamenten que als problemes que s'arrosseguen ara s'hi han sumat les conseqüències de la guerra d'Ucraïna, que estan accelerant tancaments de granges.

Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l'últim any (de març del 2021 a març del 2022) han tancat sis granges: una a l'Alt Empordà, una a la Cerdanya, una a la Garrotxa i tres al Pla de l'Estany. Actualment, queden 36 explotacions lleteres a l'Alt Empordà, 25 al Baix Empordà, 33 a la Cerdanya, 22 a la Garrotxa, 34 al Gironès, 31 a la Selva, 15 al Pla de l'Estany i 7 al Ripollès.

Llet Nostra està formada per dues cooperatives: Ramaders del Baix Empordà (40 granges) i Cadí de la Seu d'Urgell (80 granges). El president d'aquesta cooperativa, Jordi Riembau, explica que la crisi derivada de la guerra a Ucraïna ha accelerat tancaments de granges de llet "previstos d'aquí quatre o cinc anys" per falta de relleu generacional. "Feia anys que treballàvem amb marges mínims i amb l'augment del preu de l'energia, els que estaven a punt de jubilar-se han preferit plegar ja", detalla.

 En aquesta línia, Riembau denuncia que "no es respecten els costos de producció" de la llet perquè, segons detalla, hi ha grans superfícies que la venen "a preus que estan molt per sota del que val produir-la", ocasionant així una competència deslleial al sector que provoca una caiguda del preu de la llet.

Per la seva banda, el secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Carmel Mòdol, coincideix a dir que el producte "s'ha banalitzat", però afirma que el preu de la llet "ha pujat des de principi d'any". En concret, detalla, el productor ha passat de cobrar uns 30 cèntims el litre de llet, a un poc més de mig euro. "Hi estaven perdent diners; ara han incorporat l'increment dels costos energètics", assegura Mòdol, que afegeix que "a mesura que evoluciona el cost, també ho fa el preu de la llet" i que això "feia molt temps que no passava".

Més macroexplotacions

L'eliminació de l'ajuda europea coneguda com a "sistema de quotes làctiques" el 2015, va provocar que el sector lleter deixés de tenir un mercat regulat i ha anat propiciant, a poc a poc, l'aparició de macroexplotacions. "Les ajudes actuals no compensa les regles del mercat", explica Mòdol, que detalla que d'aquesta manera, "el ramader que té pocs animals i, per tant, un cost de producció més alt, plega".

En canvi, les explotacions grosses sobreviuen. Les estadístiques mostren que "no s'han perdut litres de llet perquè han desaparegut explotacions, però la resta han incorporat més vaques". Una situació que el secretari d'Alimentació assegura que provoca "intranquil·litat" perquè, entre d'altres, "despobla el territori". "Llet en tindrem, però no tindrem el territori ocupat i gestionar com déu mana". Per això, assegura, es treballa amb "polítiques per afavorir la llet" com propiciar les agrupacions ramaderes.

Apujar una mica el preu del litre

Un exemple és Llet Nostra. La cooperativa permet als afiliats mantenir les granges al territori i "genera llocs de treball directes i indirectes". Agrupar-se els permet també fixar un preu de llet més alt, però amb un topall per no allunyar-se massa de la competència. Un litre de Llet Nostra val 1,25 euros, a diferència de les que la venen per sota de l'euro. "Podem apujar una mica el preu, però tampoc enfilar-nos gaire perquè no en vendríem", assegura Riembau.

Per poder subsistir, una de les apostes de la cooperativa és la de produir productes derivats com flams, iogurts o mató. I de fet, aquesta és una de les recomanacions que fa el Departament d'Acció Climàtica "per poder generar valor afegit". "Si estàs només amb la llet, ets molt vulnerable perquè la fan cada dia i l'has de treure de pressa perquè té un temps de caducitat curt", afirma Mòdol.

A l'estiu, la producció cau un 25%

Pel que fa a l'augment de temperatures i a la sequera, el president de Llet Nostra detalla que a l'Empordà fa temps que ho pateixen. "Sempre tenim baixada de producció els mesos de juliol, agost i setembre, pel clima de Mediterrani", afirma. Riembau detalla que a l'estiu la producció els cau un 25% respecte als mesos més forts que són abril i maig.

A més, la crisi també ha suposat una pèrdua de litres de llet perquè "per assumir els costos, les granges han hagut de sacrificar animals abans de temps que passen a l'escorxador i suposen un altre ingrés". Pel que fa a les granges que han tancat definitivament, "han venut els animals en edat idònia de producció a altres granges i la resta, a la indústria càrnia". Tanmateix, enguany "han tingut més dificultat per recol·locar les vaques perquè ningú estava disposat a fer inversió", conclou Riembau.