Desallotgen part de l'assentament de persones sense llar de la Zona Franca per la presència de rates

La Guàrdia Urbana de Barcelona, amb el suport dels Mossos d'Esquadra, ha portat a terme aquest dimarts el desallotjament de part de l'assentament de persones sense llar de la Zona Franca, a instàncies de l'Ajuntament i del Consorci de la Zona Franca.

Segons la versió del consistori, el desallotjament és temporal i s'ha realitzat després de detectar-hi rates, el que comporta riscos tant per a les persones que hi pernocten com per al conjunt del polígon industrial. En qualsevol cas, l'operatiu ha generat crítiques tant de la Fundació Arrels com de Barcelona en Comú, perquè suposa desplaçar persones vulnerables sense oferir-los una alternativa habitacional.

L'assentament, que se situa al carrer 2 de la Zona Franca, acull en total unes 175 ciutadans, tot i que l'actuació s'ha centrat només en una àrea on s'hi aplicaran productes fitosanitaris i no s'hi podrà estar. Les persones que hi vivien, que han marxat pacíficament amb les pertinences que han pogut recollir, han alertat que no tenen on anar i molts s'han instal·lat uns metres més enllà.

Una de les persones instal·lades en aquest punt, Edwin Segura, ha manifestat a l'ACN que "les rates ja hi eren des que van arribar". En el seu cas, fa prop d'un any, i amb la seva parella, juntament amb "més colombians", ha apuntat. Segura ha detallat que aquest dilluns els van avisar que els "desallotjarien per qüestions de salubritat i control de rates" i van decidir traslladar-se a uns 500 metres de lloc.

"És mentida" que sigui per les rates, ha reblat, i ha suggerit fer "un dia cívic" per netejar la zona "sense necessitat" de fer-los fora. "Cap a on hem d'anar? Perquè allà on anem ens trauran", s'ha queixat, i ha definit la situació de "frustrant". Ha demanat un "sostre on no mullar-se", i ha afirmat que hi ha gent que ha emmalaltit.

Per la seva part, la responsable de l'equip jurídic de la Fundació Arrels, Eva Hobeich, ha concretat que, segons els han informat les persones ateses, "s'estan posant a 10 o 15 metres més enllà", i ha recalcat que "al final, no desapareixeran". Hobeich ha criticat que es porta "una temporada que pràcticament cada mes hi ha un desallotjament encobert".

"No es pot fer un macrodispositiu amb l'excusa de la salubritat sabent que impactarà negativament en les persones sense llar que viuen a la zona. Traslladar les persones de lloc no és solucionar el sensellarisme i, menys, sense oferir alternatives d'atenció social", ha reblat l'entitat a X.

Què diu l'Ajuntament?  

Segons ha explicat Sonia Fuertes, comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, aquesta actuació no és un desallotjament com a tal, sinó que es tracta d'un "aixecament d'una zona concreta" per raons de salubritat. Ha detallat que és una operació "sectoritzada", perquè només s'intervé sobre l'àrea on s'han acumulat més persones i, en conseqüència, més volum de residus i major presència de rates. Alhora, ha explicat que el tractament fitosanitari que es farà a l'espai impedirà que s'hi pugui pernoctar durant un temps.

Relacionat amb aquest tema

Com el canvi climàtic agreuja els riscos per a la salut de les persones sense llar a Catalunya?

Judit Castaño

Segons Fuertes, "aquestes persones no només ja tenien una informació prèvia de l'actuació, sinó que, a més a més, no se'ls està demanant que se'n vagin, només que no es quedin on s'ha de fer el tractament". Ha dit que la previsió és que aquesta desinfecció sigui vigilada i seqüenciada, amb possibilitat d'actuar en altres zones si cal, sempre amb acompanyament i informació per als residents i qualsevol persona que pugui arribar posteriorment.

L'Ajuntament i el consorci calculen que al conjunt de l'assentament hi viuen unes 175 persones, majoritàriament migrants amb estades molt recents a Barcelona i que, en molts casos, desconeixen els recursos que ofereix el consistori i les ajudes a les quals poden optar. Fuertes ha detallat que prop del 50% dels individus fa menys d'un any que hi són i que el 40% fa menys de sis mesos que hi resideix.

La comissionada ha explicat que també hi han intervingut professionals dels serveis socials municipals que "garantiran la custòdia de les pertinences i oferiran acompanyament continuat" a les persones que hi estan instal·lades. En aquesta línia, ha dit que des de finals del 2023, durant el 2024 i especialment al llarg del 2025, els equips municipals han intensificat el contacte amb les persones del campament. "Algunes persones que pernoctaven a la Zona Franca ja no hi són, ja estan dormint o bé en els espais habilitats d'operació fred o bé en centres de primera acollida", ha assegurat.

La regidora de Barcelona en Comú Carolina Recio, en canvi, ha criticat el desallotjament. A través de les xarxes socials, Recio ha afirmat que amb aquesta actuació s'escenifica el significat del Pla Endreça: "desplaçar persones sense llar". Els Comuns han afegit també que els allotjaments d'urgència estan "col·lapsats" i que hi ha "més gent vivint al ras que mai, en una Barcelona on Collboni no fa res". "Necessitem polítiques socials i d'habitatge reals, no desplaçar problemes", ha conclòs.