Confinament i desconfinament: les estratègies dels principals països occidentals

L’arribada de la Covid-19 va portar els governs mundials a endinsar-se en un terreny desconegut en el qual encara vaguen. Tots ells malden per un mapa que els permeti sortir d’aquest terreny encara que en porti a un altre no menys desconegut, almenys en termes socials i econòmics. I tal com van entrar en pensen sortir: cada país amb les seves particularitats i les seves diferències, i mirant els seus veïns per tractar d’aprendre dels seus encerts i evitar caure en els seus errors. Molt succintament, aquestes són les mesures de confinament adoptades pels principals estats occidentals i el que estan valorant fer per sortir-ne.

Estats Units

Els Estats Units són actualment el país més afectat pel virus en xifres absolutes de contagis i morts. La crisi de la Covid-19 està causant a més estralls en el mercat laboral i la gestió de l’administració de Donald Trump ha estat molt criticada des de la majoria dels mitjans de comunicació, que acusen la Casa Blanca de demorar-se en la resposta o d’haver intentat instrumentalitzar la pandèmia per intensificar la guerra comercial contra la Xina. Les mesures de confinament, en qualsevol cas, varien depenent de l’estat. La prioritat del Partit Republicà és no aturar l’economia, per això alguns estats com Geòrgia, Carolina del Sud, Tennessee o Florida –on els governadors pertanyen a aquest partit– tenen pensat aixecar parcialment les mesures aviat o ja han començat a fer-ho, seguint les directrius de Washington.

La prioritat del Partit Republicà, el de Trump, és no atuar l'economia i ja hi ha estats que han començat a aixecar mesures de confinament

El Govern dels EUA va presentar el passat 17 d’abril els criteris per reobrir gradualment el país en tres fases, cadascuna de les quals té una durada de 14 dies. El pla s’inicia a partir del moment en què es registra un descens en els casos de coronavirus i s’assegura la capacitat de diagnosticar nous casos i el tractament hospitalari dels contagiats que evolucionin negativament. En algunes ciutats dels EUA s’han organitzat manifestacions demanant l’aixecament immediat del confinament fins i tot en contra del criteri dels especialistes, darrere les quals, segons denuncien alguns mitjans, hi hauria grups de pressió vinculats als republicans.

Alemanya

Alemanya s’ha convertit en un dels països que més interès ha despertat internacionalment per la seva eficàcia a l’hora de contenir la pandèmia. La majoria de les mesures de confinament, com en el cas dels EUA, han estat diferents depenent del land (els estats federals). Per exemple, a partir del 20 d’abril Berlín va autoritzar l’obertura dels establiments inferiors a 800 metres quadrats (els de més de 800 ja podien obrir fins ara), però l’obligació de portar mascareta es limita de moment a la capital federal (en el transport públic) i a l’estat de Baviera (en el transport públic, però també els establiments comercials), on la mesura s’aprovà el passat dimarts.

Les mesures de confinament han variat en funció de cada estat federal

El calendari de desconfinament de Berlín, per exemple, inclou l’obertura de perruqueries, museus, biblioteques i memorials, així com les manifestacions, bodes, serveis funeraris i religiosos de fins a 50 persones i també la tornada de la majoria d’alumnes a partir del proper 4 de maig. Li seguiran l’obertura de teatres i òperes (a partir del 31 de juliol) i esdeveniments de més de 1.000 persones i fins a 5.000 persones (a partir del 31 d’agost). A partir del 24 d’octubre es preveu fins i tot aixecar la prohibició de realitzar esdeveniments de més de 5.000 persones a la ciutat de Berlín.

La cancellera, Angela Merkel, ja ha apel·lat però a la responsabilitat personal dels ciutadans perquè es mantinguin "alerta i disciplinats" i evitar, així, "malbaratar els primers èxits" en la lluita contra la Covid-19, la qual cosa els obligaria a tornar a mesures de confinament més dures. Alemanya també pensa tenir aviat una aplicació per a telèfons mòbils que permeti identificar i rastrejar els futurs casos de contagi.

Regne Unit

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va sorprendre tot el món quan va defensar a principis de març en una roda de premsa que el seu executiu portaria endavant una gestió basada en l’adquisició de l’anomenada immunitat de grup per part d’un percentatge suficient de la ciutadania, demanant a la població més vulnerable aïllar-se mentre l’activitat comercial seguia sense grans canvis. L’estratègia del govern va ser durament criticada pels especialistes –entre d’altres, per la falta d’estudis concloents que li donessin suport– i el propi executiu va acabar abandonant-la.

El 20 de març Londres va decretar el tancament d’escoles, pubs, restaurants i clubs i, tres dies després, anuncià el confinament total del Regne Unit. Que el propi Johnson requerís hospitalització a principis d’abril després de contagiar-se va ensorrar per complet l’estratègia de laissez-faire britànica, que sí ha tingut continuïtat però a Suècia, on compta tanmateix amb nombrosos crítics, que dubten de la seva eficàcia i alerten que pot posar en risc a milers de persones.

Segons va informar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 20 d’abril, és possible que només un 2% o un 3% de les persones contagiades de la Covid-19 hagi creat anticossos contra el coronavirus, "una xifra molt menor de la que esperàvem", segons va reconèixer la doctora Maria Van Kerkhove, una de les especialistes en malalties infeccioses de l’OMS. Oficialment, el Regne Unit espera poder començar el desconfinament a principis d’aquest estiu, encara que Buzzfeed filtrà un pla de tres fases que es portaria a terme esglaonadament i començaria a mitjans de maig amb l’obertura d’alguns establiments comercials.

França

Com el govern de coalició espanyol, l’executiu francès va ser objecte de crítiques per permetre la celebració de la primera volta de les eleccions municipals, el 15 de març. La segona volta va ser definitivament posposada després que l’endemà mateix dels comicis el president francès, Emmanuel Macron, anunciés el confinament total, inicialment per a 15 dies, però que s’ha anat perllogant. El 13 d’abril Macron va comunicar que el confinament es prolongarà, en principi, fins el proper 11 de maig. També com en el cas espanyol, durant el confinament s’ha produït polèmica pel manteniment d’activitats no-essencials com la construcció: la ministra de Treball, Muriel Pénicaud, carregà contra la Federació Francesa de la Construcció (FFB) per la seva decisió d’aturar les obres, i acusà a l’organització de manca d’esperit cívic.

Com a primer pas per al desconfinament, la ciutat de París vol garantir que a mitjans de maig tots els ciutadans tinguin mascaretes i que els hotels posin habitacions a disposició de les persones que donin positiu en els tests de Covid-19 perquè puguin passar la quarantena aïllades de les seves famílies, segons informava fa uns dies Radio France Internationale (RFI). L’Ajuntament de París també vol dispensar gel hidroalcohòlic de manera gratuïta a les instal·lacions municipals, des dels recintes per practicar esport fins a les escoles bressol. El pla del govern francès, segons van avançar alguns mitjans, com l’edició europea de Politico, començaria amb la reobertura d’aquells espais que van ser els darrers en tancar (escoles bressol, centres de primària, instituts), primer, i universitats, després. També es permetria la tornada al treball, respectant les mesures de seguretat i distanciament social.

Ja s’ha avançat que les persones d’edat més avançada i amb patologies prèvies hauran de continuar en situació de confinament més enllà de la data prevista per a l’aixecament del confinament, i els cafès, restaurants, bars, cinemes, teatres, auditoris de música i museus romandran tancats durant unes setmanes.

Itàlia

Com és sabut, Itàlia ha estat el país europeu més colpit pel virus. També va ser el primer al continent en decretar les primeres mesures de confinament. En algun moment, però, els italians esperen poder començar a veure la llum al final del túnel. Segons el primer ministre italià, Giuseppe Conte, aquest moment podria ser aviat. Una data "raonable" és que el desconfinament comenci el proper 4 de maig amb l’autorització de la tornada als treballs no-essencials, segons afirmà el propi Conte en un missatge publicat recentment a la seva pàgina de Facebook. Perquè aquesta data arribi, no obstant, el país necessita no abandonar la seva política de "màxima precaució". L’obertura es realitzarà en qualsevol cas, segons assegurà el primer ministre italià, seguint les recomanacions dels assessors científics. Ja el 14 d’abril es van tornar a obrir llibreries, papereries i tendes que venen productes per a infants.

Com en el cas dels altres països aquí esmentats, es tractarà d’un pla esglaonat dividit en diverses fases. "M'agradaria ser capaç de dir: obrim-ho tot ara mateix", va escriure Conte al missatge de la seva pàgina de Facebook, "però una decisió així seria irresponsable: faria créixer la corba de contagis de manera incontrolada i posaria en risc tots els esforços que hem realitzat fins ara." El ministre de Sanitat, Roberto Speranza, va recordar que la fi de les restriccions no suposa en cap cas la fi del SARS-CoV-2. "Venen mesos difícils per endavant: la nostra tasca es crear les condicions per conviure amb el virus" fins que es desenvolupi una vacuna, va afirmar Speranza en declaracions al diari La Repubblica.