Comença la commemoració dels 100 anys de Conxita Grangé, lluitadora antifeixista i supervivent dels camps nazis

Coincidint amb els cent anys del naixement de la pallaresa Conxita Grangé, el sis d'agost de 1925, s'ha donat el tret de sortida als actes del centenari organitzats per la Generalitat de Catalunya en record de la lluitadora antifeixista. Natural d'Espui (Pallars Jussà), va lluitar a la resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück, del qual va ser l’última supervivent catalana. Grangé va morir el 2019 a Tolosa de Llenguadoc. 

Va encetar el programa d'activitats una visita temàtica sobre ella aquest dimecres al Museu Hidrelèctric de Capdella, a càrrec de l'historiador Josep Maria Canabal. La ruta guiada mostra els espais d'Espui vinculats a Granger, la casa on va viure i diferents punts de la central de Capdella on va viure i la seva família va treballar.  Davant de la casa on va néixer i es va criar hi ha un plafó dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. El Museu de Capdella col·labora en aquesta iniciativa, amb el Memorial Democràtic com a principal impulsor.

El cap de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet, ha explicat que Grangé va ser una precursora de la memòria històrica al sud de França. Ha recordat que és allà on es va casar i va adoptar el cognom del marit: i és que "sempre ha passat com una deportada francesa" i realment "és la darrera catalana que va estar a un camp de concentració". "Era i continua sent una figura molt desconeguda" a Catalunya i amb aquest seguit d'actes es vol donar a conèixer la seva persona i la tasca que va fer.

A partir d'aquesta setmana s'aniran portant a terme commemoracions, itineraris, jornades i exposicions. A més, es publicarà una biografia a càrrec de Josep Calvet i es promourà el treball educatiu sobre l’experiència de les dones deportades als instituts de la zona de l’Alt Pirineu de Lleida. També es preveu la creació d’un pòdcast per donar a conèixer les trajectòries vitals de les dones deportades.

Bibliografia de Conxita Grangé

Conxita Grangé i Beleta va néixer en una família de vuit germans. A causa d'una malaltia de la seva mare, al cap de dos anys la van portar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l'Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis: Conxita Grangé i Maria Castelló feien d'enllaç amb els guerrillers i els maquis. Grangé, Castelló i Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d'Arieja, el 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya.

Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb 700 detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück. Abans de l'alliberament, quan el camp fou bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. 

Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català. Va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència com a resistent antifeixista i com a deportada als alumnes de secundària i batxillerat, contribuint a mantenir viva la memòria de les dones deportades. A França va rebre destacades condecoracions, com la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència.