Com queda l'ampliació de l'aeroport del Prat després de l'acord del Govern espanyol i Podem?

L'abstenció dels diputats de Podem en la votació al Congrés de la Llei de Mobilitat Sostenible, que va ser decisiva perquè es pogués aprovar, va ser una de les notícies polítiques d'aquest dimecres. La contrapartida que va provocar el canvi de posició del partit morat va ser un acord amb el Govern espanyol per tal que les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat no s'iniciïn almenys fins després de l'any 2031. A partir d'aquí la interpretació sobre el significat del pacte difereix notablement en funció de cada part. A través de diverses claus, repassem les discrepàncies, els terminis del projecte, la situació actual de la infraestructura i qui en defensa l'ampliació i qui no.

Què han dit Podem i el Govern espanyol?  

Segons la interpretació de Podem, verbalitzada per la seva secretària general, Ione Belarra, l'acord suposa "paralitzar" l'ampliació de la infraestructura fins al 2031 i que el projecte "no s'inclogui" en el Document de regulació aeroportuària per al període 2027-2031 (DORA III), el full de ruta en què Aena fixa les inversions per al conjunt d'aeroports de l'Estat que gestiona. El DORA III s'ha d'aprovar durant el 2026.

En canvi, el ministre de Transports, Óscar Puente, va manifestar que el DORA III "preveu l'elaboració del pla director de l'ampliació, la seva avaluació ambiental, la justificació d'interès públic, la redacció del projecte i les obres de naturalesa ambiental i naturalització prèvia a la construcció de l'ampliació de la pista". Per reblar que, per tant, el pacte "no suposa cap variació en relació als terminis" del projecte.

Relacionat amb aquest tema

El Govern espanyol es compromet a ajornar l'ampliació del Prat almenys fins el 2031

Samuel Martínez / Miguel Muñoz

En la mateixa línia, el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, ha assegurat que "l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat continua intacte. La inversió continua intacte. El calendari continua intacte. Sempre amb el màxim rigor ambiental".

Ara bé, en un comunicat del mateix Ministeri de Transports es reconeix que el pla director de l'ampliació fixarà l'obligatorietat d'introduir un informe vinculant que certifiqui que el projecte compleix amb els objectius europeus de descarbonització -que contemplen una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del 55% pel 2030-. I també que se sotmetrà a un procés "especialment intens" d'informació pública i consultes amb els diferents organismes i administracions territorials per afavorir la participació i la transparència. Així com a una avaluació ambiental estratègica, un fet lògic tenint en compte que afecta espais naturals protegits inclosos a la Xarxa Natura 2000.

Què proposa el DORA III?  

Tot i que el DORA III no s'aprovarà fins l'any vinent, Aena ja va presentar-ne les línies clau a mitjans de setembre. Aleshores va avançar que el gruix de les obres vinculades a l'ampliació del Prat no es desenvoluparien dins el seu àmbit d'actuació -2027-2031-, sinó en el DORA IV, que abastarà el període 2032-2036. De fet, dels 3.200 milions en què s'ha quantificat el projecte, només 1.000 es preveien per al DORA III, mentre que la resta corresponia als anys posteriors. Ja aleshores, el gestor aeroportuari -que té el Govern espanyol com a accionista majoritari a través de l'empresa pública Enaire- va indicar que l'ampliació del Prat seria un "procés llarg".

Relacionat amb aquest tema

Illa celebra el "gran pas" de les inversions per l'aeroport mentre els Comuns critiquen les prioritats "equivocades" dels socialistes

Públic

La previsió d'Aena és que entre el 2027-2031 s'aprovarà el Pla Director, s'adquiriran els terrenys necessaris per portar a terme les mesures ambientals compensatòries previstes per a l'ampliació, es reconfiguraran les terminals T1 i T2 i els seus aparcaments associats i es portaran a terme algunes actuacions a les pistes. Caldrà veure si l'acord anunciat per Podem i el Ministeri de Transport es traduirà en canvis concrets quan s'aprovi la versió definitiva del DORA III.

En què consisteix l'ampliació?  

Segons el projecte presentat al juny pel president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ampliació comporta allargar 500 metres la tercera pista de l'aeroport del Prat, la més propera al mar, el que impactaria tant en la llacuna de la Ricarda com a la reserva natural del Remolar. A més a més, es pretén construir una terminal satèl·lit nova, remodelar tant la T1 com la T2, adequar la zona d'aparcament i construir un tren que connecti les dues terminals actuals.

Relacionat amb aquest tema

Aena confirma una inversió de 3.000 milions per ampliar l'aeroport del Prat

Públic

Fa quatre mesos, Illa va assegurar que la previsió era que les obres estiguin completades el 2033, un termini que ara mateix sembla improbable que es pugui complir si, realment, els treballs no arrenquen com a mínim fins el 2032 -quan arrenqui el Dora IV- i si s'accentuen les exigències ambientals.

El paper de la Comissió Europea  

En l'anunci del projecte, Illa va prometre "actuacions ambientals per millorar substancialment el delta del Llobregat". En concret, es va parlar de la renaturalització de més de 270 hectàrees de terreny agrícola, una xifra que "multiplicaria per 10 la superfície afectada per l'ampliació". Les compensacions ambientals no són una qüestió menor, sinó directament una necessitat exigida per Brussel·les per poder donar el vistiplau al projecte, ja que afecta espais inclosos a la seva xarxa de protecció Natura 2000.

En resposta a una petició registrada per ERC -que s'oposa a l'ampliació-, la comissària europea de Medi Ambient, Jessika Roswall, va pronunciar-se per escrit fa unes setmanes per manifestar que "qualsevol pla o projecte que pugui tenir un efecte significatiu en un lloc de la xarxa Natura 2000" s'ha de sotmetre a una "avaluació adequada" sobre les repercussions que podria tenir en la "conservació" de l'espai natural afectat.

Tot i les seves exigències ambientals, la CE obre la porta a evitar-les si es justifiquen "raons imperioses d'interès públic"

A més a més, Roswall va recordar a les autoritats estatals que abans d'executar un nou projecte han de resoldre el procés d'infracció obert per la mateixa Comissió el 2021, per no haver compensat de manera adequat l'impacte derivat d'ampliacions prèvies de l'aeroport. Amb tot, la comissària comunitària reconeixia el seu text que encara que l'avaluació ambiental del projecte fos "negativa", l'ampliació podria acabar tirant endavant sempre que es justifiquessin "raons imperioses d'interès públic de primer ordre, incloses raons d'índole social o econòmica".

Qui vol l'ampliació i qui s'hi oposa  

Salvador Illa i el seu partit, el PSC, han fet bandera de l'ampliació de l'aeroport del Prat i, de fet, el president l'ha tornat a reivindicar aquesta setmana en el seu discurs inicial al debat de política general celebrat al Parlament. A banda dels socialistes, el conjunt de partits de dretes -des de Junts fins al PP- són partidaris d'ampliar la infraestructura, una proposta que també compta amb l'aval dels principals lobbies i organitzacions patronals de Catalunya, des del Cercle d'Economia a Foment del Treball.

A l'altre costat, en canvi, s'hi troben ERC, els Comuns i la CUP, que s'oposen a l'ampliació, una demanda que també fan seva organitzacions ecologistes i partidàries del decreixement turístic, que els darrers anys han convocat diverses mobilitzacions en contra del projecte. De fet, aquest mateix dijous s'ha pronunciat la plataforma Zeroport -que agrupa més d'un centenar d'entitats- que en un comunicat ha subratllat que "el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat segueix endavant i la lluita per aturar-lo ha de continuar".

A la pràctica, que les obres d'ampliació no comencin, com a d'hora, fins al 2032 pot evitar un xoc polític a curt termini d'Illa amb els seus socis prioritaris al Parlament, ERC i Comuns, ja que arrencarien clarament més enllà de l'actual legislatura catalana, que culmina el 2028. Alhora, que es mantingui el compromís amb el projecte li evita topades amb els sectors econòmics que defensen el projecte.

Quina és la situació actual de l'aeroport?  

Entre el gener i l'agost d'enguany han passat per l'aeroport del Prat 38.396.761 passatgers, un 4,1% més que en el mateix període de l'any passat. Si la dinàmica es manté, el 2025 es tancarà amb un rècord històric de viatgers a la infraestructura, que superarà amb escreix els poc més de 55 milions del 2024.

Justament, la xifra de 55 milions coincideix amb la teòrica capacitat màxima actual de l'aeròdrom barceloní. La realitat és que els propis operadors reconeixen que això no ha estat així i que encara hi ha marge per incrementar els passatgers i fer créixer l'operativa de l'aeroport, aprofitant la menor activitat que hi ha en les anomenades "hores vall", és a dir, les que no se situen en l'hora punta.