Ciutadans creix a tot arreu, però especialment on ja tenia força

Ciutadans va estrenar-se dijous com a força més votada en unes eleccions al Parlament, un èxit esclatant per a una formació nascuda tot just fa 11 anys. L'omnipresència mediàtica de C's –especialment als principals canals de comunicació estatals– i haver abanderat segurament com cap altra el rebuig a l'independentisme són dues de les causes que, a primera vista, expliquen el seu èxit. La candidatura encapçalada per Inés Arrimadas va rebre 1,1 milions de vots, el 25,4% del total, i 37 diputats. Amb relació als comicis del 27 de setembre de 2015, el partit taronja ha guanyat 366.000 vots, 7,5 punts de suport i 12 diputats. Ara bé, la seva victòria a les urnes no és, ni de lluny, completa, atès que l'independentisme ha demostrat novament la seva solidesa, pràcticament no s'ha erosionat i manté la majoria d'escons a la cambra catalana.

Més enllà de les causes, el creixement de C's ha estat generalitzat i s'ha produït arreu del Principat, a les quatre demarcacions i a les 42 comarques. Ara bé, ni molt menys és uniforme i el partit ha crescut especialment en aquelles zones on ja era fort i havia estat l'opció més votada o la segona en els comicis de 2015. Ciutadans s'ha imposat a les demarcacions de Barcelona i Tarragona –en ambdues supera el 26%–, justament els territoris on millors resultats tenia, i ha estat tercera a Girona i Lleida, on no ha arribat al 20% i ha quedat per darrere de Junts per Catalunya i ERC. Tarragona, amb vuit punts més, ha estat on més ha crescut, per davant de Barcelona (+7,6), mentre que a Girona la millora ha estat de set punts i a Lleida només de 5,4.

El 2015, Junts pel Sí, la coalició de l'aleshores CDC i ERC, va guanyar a totes les comarques catalanes, mentre que ara C's s'ha imposat en nou, entre les que hi ha les més poblades del Principat: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp i l'Aran. A grans trets el seu creixement es nodreix del PP, que ha perdut 165.000 vots, de bona part de l'increment de la participació –el rècord històric del 81,9% ha suposat 230.000 vots més– i, fins i tot, en captar una part dels més de 40.000 vots que han perdut els Comuns. A banda de guanyar en nou comarques, s'ha imposat en 135 municipis, quan el 27S va fer-ho en 29. Si deixem de banda l'Aran, són les demarcacions de Tarragona i Barcelona els grans feus electorals del partit, amb diverses comarques on supera el 30% dels vots (Baix Llobregat, Baix Penedès, Baix Camp i Tarragonès).

Badalona com a símbol de l'absorció del vot del PP

Entre els municipis de més de 20.000 habitants de Barcelona, on més ha crescut és a Badalona, amb 13,1 punts –la causa és l'enfonsament del PP a la ciutat del seu candidat, Xavier García Albiol, on s'hi deixa més de 14 punts de suport–; per davant de Pineda de Mar (12,2), Santa Coloma de Gramenet (12,2), Sant Andreu de la Barca (10,7) Sant Vicenç dels Horts (10,6) –el poble d'Oriol Junqueras–; Barberà del Vallès (10,5) i Sant Adrià del Besós (10,5). També destaquen l'Hospitalet (9,8), la segona ciutat del país; Mataró (9,1), Cornellà (9,8), el Prat (9,5), Viladecans (9,1) o Sant Boi (8,5). Són ciutats en què el suport a C's va situar-se al voltant del 33% dels vots i on el 2015 ja hi va superar amb escreix la seva mitjana a Barcelona. En ciutats on l'independentisme tradicionalment és més fort, en canvi, el creixement és més moderat i se situa entre els 5 i 6 punts a Vic, Vilafranca, Igualada, Manresa o Sant Cugat del Vallès.

A Tarragona, C's guanya a tota la franja costanera fins arribar a les Terres de l'Ebre amb l'única excepció d'Altafulla. A la capital va imposar-se amb claredat, amb el 35% dels vots, nou punts més que fa dos anys. Ara bé, els principals creixements es registren a Constantí, amb 14,7 punts; la Canonja (13,2), Vila-seca (11,8), Salou (10,6) i Cunit (10,1). A Vila-Seca i Salou, on ja va guanyar fa dos anys, en aquesta ocasió s'apropa a la meitat dels sufragis, amb el 47,5% i el 43,3%, respectivament. Com a Barcelona, el creixement és molt més moderat a les comarques interiors i a les Terres de l'Ebre. Així, per exemple, a Tortosa només augmenta 4,7 punts -i no arriba al 20%-, a Valls, 6,2; al Montsià, 5,9; a la Conca de Barberà, 4; a la Ribera d'Ebre, 4,7; i al Priorat, 3,9. Aquesta última, una de les comarques menys poblades de Catalunya, és el punt negre del partit taronja, que hi queda per sota del 7%. El Pallars Sobirà, el Pla de l'Estany i les Garrigues són les altres comarques on C's no arriba al 10%.

A Girona C's ha doblat representació, amb quatre diputats i ha rebut 31.000 vots, que van més enllà dels 11.200 que ha perdut el PP. Una de les notícies de la jornada és que diversos municipis gironins han optat, per primera vegada, per C's com a primera força. Són poblacions en què, com a la resta de Catalunya, el partit ja va sumar-hi uns bons resultats fa dos anys, com ara Blanes –puja 9,9 punts–, Lloret, supera el 36,5% i hi guanya 12,2 punts; Figueres, Roses o Castelló d'Empúries. En canvi, al Ripollès, la Cerdanya, el Pla de l'Estany o la Garrotxa, amb aclaparador domini independentista, el creixement no arriba als set punts. A la capital, Girona, C's es converteix en la segona força, però és l'única de les quatre capitals catalans on no s'ha imposat. Finalment, a Lleida s'imposa a la primera ciutat, amb el 24,5% dels sufragis, i a l'Aran, amb més del 33%, però queda molt per sota del 20% a la resta de comarques.