Cap infant sense lleure educatiu: el repte d'universalitzar-lo per combatre les desigualtats

Som a les portes de juny i això només vol dir una cosa: queden poques setmanes perquè s'acabi el curs escolar i arrenquin els casals i les colònies d'estiu. Espais de lleure que incentiven el desenvolupament de tota una sèrie de competències i valors més enllà del món acadèmic i que, sovint, esdevenen vàlvules d'escapament per als infants i adolescents que viuen situacions difícils a casa. L'oferta d'activitats durant les vacances ha evolucionat i diversificat molt en els darrers anys, però encara hi ha famílies que, malauradament, no se les poden permetre.

Així ho constata el manifest A l'estiu ens hi juguem molt, impulsat aquest maig per la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social i l'Aliança Educació 360. El text és clar: quatre de cada deu infants i adolescents de Catalunya no tenen accés a cap activitat durant les vacances, "malgrat els esforços de moltes entitats socials i municipals". Més de 40 entitats socials, esportives, educatives i culturals van donar suport a la iniciativa que reclama universalitzar el lleure educatiu per combatre la pobresa infantil.

Són múltiples les veus que denuncien que la pobresa s'està "cronificant" a Catalunya, entre elles la de Rafael Ruiz, director adjunt de la Fundació Pere Tarrés. Aquesta entitat, dedicada a "la promoció de l'educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l'enfortiment del teixit associatiu", impulsa cada any una campanya de beques per garantir l'accés a casals, campaments i colònies d'estiu als infants en situació de vulnerabilitat. El 2024 en van concedir 6.734, el nombre més alt registrat fins ara, segons el seu informe anual sobre les condicions de les famílies becades.

Quatre de cada deu infants i adolescents de Catalunya no tenen accés a cap activitat de lleure educatiu durant les vacances

En el mateix document, publicat fa unes setmanes, la Fundació adverteix que gairebé la meitat de les llars analitzades (46,9%) es troben en situació de pobresa severa, és a dir, que els seus ingressos són inferiors al 40% de la mitjana de Catalunya. L'any passat el percentatge era nou punts inferior, el que significa que cada vegada més famílies tenen dificultats per mantenir una alimentació equilibrada o per escalfar adequadament l'habitatge a l'hivern, entre altres problemàtiques. L'entitat també ha detectat situacions d'amuntegament —el 68,4% de les famílies beneficiàries viu en una superfície inferior a 25 metres quadrats per persona— i un descens en la renda mitjana anual (684 euros menys).

Ruiz defensa a Públic que tots els infants haurien de tenir accés al lleure educatiu, ja que és en aquests espais on desenvolupen millor que a l'escola "competències i valors" necessaris per a la "vida cívica i professional". En aquest sentit, posa d'exemple la capacitat d'iniciativa, que pot créixer dins d'un moviment escolta, però limitar-se en una aula amb una trentena d'alumnes i un professor. "Quan l'infant no està sotmès a una regulació acadèmica estricta, pot expressar-se molt millor i desenvolupar el seu potencial i creativitat", afegeix.

A banda de la universalització del lleure mitjançant l'accés de tots els infants a un mínim de dues setmanes d'activitats lúdiques amb valor educatiu a l'estiu, el manifest també reclama l'ampliació dels "espais de trobada i joc" i el desplegament de l'Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu a Catalunya, aprovada el febrer de 2024 pel Consell Executiu del Govern de Pere Aragonès. A hores d'ara, encara no s'ha posat en marxa.

Desplegament normatiu i finançament

Qui també va reclamar l'aprovació d'aquesta iniciativa —que permetria "reconèixer, regular i donar estabilitat" a les entitats socioeducatives, esportives, culturals o d'associacionisme educatiu— va ser la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas. A l'abril, la defensora de les persones va presentar en roda de premsa La universalització del lleure educatiu a Catalunya, un estudi que analitza l'evolució del lleure des del 2014 fins al 2024. Una dècada en què, segons va dir, "no s'ha produït cap canvi substancial".

De fet, Giménez-Salinas va acusar la Generalitat de no haver desenvolupat "legalment" el dret al lleure educatiu, tot i "tenir-ne les competències exclusives". A l'informe, es destaca que les recomanacions del Síndic de Greuges del 2014, relacionades amb "el desplegament normatiu del dret dels infants" al lleure, "la creació d'ajuts econòmics per als infants socialment desfavorits" o "l'elaboració de plans locals de dinamització del lleure educatiu", entre altres, continuen "vigents avui dia".

"L'últim Govern d'ERC va impulsar l'Estratègia de Reconeixement, sobretot per als moviments i les entitats de lleure, però no de caràcter universal. No va avançar més i ara se'n torna a parlar. De fet, dins de l'Estratègia contra la pobresa infantil, presentada fa uns dies, hi ha una sèrie de mesures destinades a universalitzar el lleure, si més no, per als infants que tenen situacions socioeconòmiques més vulnerables. És clar que calen més recursos i accions concretes", argumenta Ruiz. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar que el Govern destinaria 700 milions aquest any per fer front a la pobresa infantil i "liderar la lluita contra les desigualtats".

L'estudi del Síndic de Greuges va evidenciar amb dades que la participació en el lleure educatiu està condicionada pel context socioeconòmic de les famílies. Mentre que el 80,1% dels infants catalans d'entre tres i 14 anys de famílies benestants fan activitats extraescolars esportives, aquest percentatge baixa fins al 54,8% entre els fills de famílies vulnerables. Pel que fa a les activitats extraescolars no esportives, la bretxa també és significativa: hi participen el 56,4% dels infants amb més recursos, enfront del 32,1% dels que viuen una situació més desfavorida.

La Fundació Pere Tarrés té "clar" que s'hauria de garantir un accés "universal i gratuït" a les activitats de lleure, a banda de dotar-les de més recursos per fer-les més inclusives amb els infants amb necessitats educatives especials. Ara bé, quina és la fórmula ideal per aconseguir-ho? El director adjunt de l'entitat, Rafael Ruiz, assegura que "cal més finançament públic" i "enfortir i augmentar el sistema de beques" de les organitzacions que ja presten aquest servei. Enguany, la Fundació espera oferir almenys 7.000 beques, gràcies al suport de les administracions, empreses i particulars.

Relacionat amb aquest tema

El Govern preveu destinar 700 milions aquest any per lluitar contra la pobresa infantil

Públic

El futur de la societat també es construeix als patis, als campaments i a les colònies. Per això, a les portes de l'estiu, el repte és urgent: les entitats compromeses amb la causa no s'aturaran fins a aconseguir que els discursos i les promeses esdevinguin polítiques efectives que garanteixin l'accés universal a espais que, en definitiva, són essencials per a la igualtat d'oportunitats dels infants.