Borràs assumeix la presidència del Parlament amb la voluntat de reforçar la sobirania de la cambra

Per tercera vegada a la història, aquesta legislatura ja té una dona al capdavant del Parlament, i és Laura Borràs. La sessió constitutiva de la cambra, celebrada aquest divendres, ha materialitzat el que ja havien confirmat tant JxCat, que va anunciar que Borràs seria la candidata del partit, com ERC, que havia expressat el seu suport a la candidatura que presentés la formació de Carles Puigdemont per liderar el Parlament. La CUP havia expressat dubtes pel fet que s'hi presentés algú amb un cas obert al Tribunal Suprem per un presumpte fraccionament de contractes i finalment no ha donat suport a Borràs.

La nova presidenta del Parlament va haver d'esperar a una segona volta de votació per ser elegida amb els vots de Junts i ERC amb mayoría simple, ja que en la primera no va aconseguir la majoria absoluta. Borràs va obtenir 64 vots ja que la mesa d'edat va rebutjar el dret a delegació del vot de Lluís Puig que ho havia demanat per la seva condició d'exiliat. La resta dels diputats anticapitalistes van votar en blanc. L'adversària socialista de Borràs, la socialista Eva Granados es va quedar amb 50 vots amb el suport del seu grup, el PSC-Units per Avançar, a més dels de Ciutadans, el PP i En Comú Podem.

Participació en el Govern descartada

L'assumpció del càrrec constata que Laura Borràs (Barcelona, 1970), que es va presentar a les eleccions del 14-F com a candidata a la presidència de la Generalitat, finalment no tindrà un rol al nou Govern que negocien ERC, Junts i la CUP i que tindria com a president el republicà Pere Aragonès. De curta trajectòria política i sense passat a l’antiga Convergència, Borràs s'havia perfilat com l'aposta de JxCat per disputar el lideratge independentista a ERC, però finalment els republicans es van acabar imposant a les eleccions per 35.000 vots. Amb això, el paper de Borràs en la legislatura que ara s'inicia havia quedat a l'aire.

Aquest rol li podria donar més projecció pròpia que ostentar una vicepresidència del Govern

Després d'un procés de reflexió allunyat de les negociacions i els mitjans, la que va ser breu consellera de Cultura (2018-2019) al Govern de Quim Torra ha optat per aquest càrrec, que li podria donar més projecció pròpia que si hagués apostat per una vicepresidència del Govern, l'altra opció que hi havia sobre la taula.

Borràs entoma la responsabilitat de liderar la cambra amb la voluntat de reforçar la sobirania del Parlament, després que la seva formació hagi estat molt crítica amb el rol adoptat per l'anterior president, Roger Torrent, d'ERC. Els postconvergents retreuen als republicans la investidura telemàtica fallida de Carles Puigdemont el 2018 i haver retirat l'acta de diputat a Quim Torra arran de la seva inhabilitació. "El Parlament no només no pot paralitzar-se perquè l'Estat espanyol vulgui incidir en la repressió, sinó que el que no pot fer és de sucursal del Tribunal Suprem", afirmava Borràs en una entrevista a les portes del 14-F.

L'altra opció que hi havia sobre la taula era optar a una vicepresidència del Govern, seguint la fórmula aplicada fins ara en el binomi de Govern ERC-JxCat. La vicepresidència, però, ha estat vinculada les últimes legislatures a l'àrea d'Economia, que no és la de Borràs, que prové del món cultural. La decisió es va deixar a la candidata, que finalment s'ha decantat per tenir la presidència de la Cambra, des d'on podria tenir més projecció i agenda pròpia.

Reforçar la sobirania del Parlament

Sobre Borràs plana el dubte d'una possible inhabilitació

Una altra qüestió que hauria pogut tenir pes en la decisió és la seva possible inhabilitació. Borràs té actualment un cas obert al Tribunal Suprem per presumpte fraccionament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2018). Borràs sempre ha negat les acusacions i al·lega una "persecució política" emmarcada en la repressió de l'Estat contra l'independentisme, però si finalment hi hagués una sentència condemnatòria, la visibilitat que tindria com a presidenta del Parlament podria ser major que si fos vicepresidenta del Govern.

Borràs ha fet un ascens polític meteòric. Va entrar en política el 2017, presentant-se com a independent a la candidatura de JxCat al Parlament, embrió de l’actual partit. Després de ser consellera de forma fugaç, va marxar a Madrid, on ha estat la portaveu del grup de JxCat al Congrés. És filòloga i professora a la Universitat de Barcelona, i prové d’una família de Barcelona benestant. Tant durant la campanya electoral com des del seu escó al Congrés s'ha caracteritzat per una retòrica potent en la confrontació política, situant en el punt de mira a ERC i la seva estratègia negociadora amb Madrid. Queda per veure quina serà la retòrica que adoptarà al capdavant de la Cambra.