El Berguedà pedala unit per confirmar-se com un territori ciclista únic

El ciclisme torna a ser bandera del Berguedà. La seguretat de les carreteres i la diversitat de terrenys són dos dels punts forts de la comarca, tant per als ciclistes locals com per atraure turisme saludable i esportista. Tot i el fiasco de l'etapa de la Volta Ciclista a Catalunya d'aquest any (retallada severament arran del fort vent i amb polèmica pel paper d'alguns ciclistes que volien suspendre l'etapa a última hora), la festa que s'hi va viure l'any passat i l'aposta per la femenina d'aquest 2025 han de servir de palanca per impulsar un xup-xup que fa anys que bull. S'hi veuen més ciclistes a les carreteres, han proliferat iniciatives d'èxit com la Portal Attack i institucions i societat civil van de la mà amb propostes com la Primavera Ciclista, que lluita perquè tot plegat no sigui flor d'un dia.

"Hi ha diferents vies que s'acaben trobant", explica sobre els motius del boom el periodista Isaac Vilalta, portaveu d'aquest col·lectiu que proposa activitats entorn de la Volta. "L'etapa seria el gran impuls on pivota la resta, però també hi ha una afició creixent i un cert interès pel context que et dona el ciclisme d'una vida més sana", diu, admetent la influència de la pandèmia del coronavirus. D'altra banda, destaca que "hi ha molts llocs que treuen molt rèdit tenint molt menys oferta ciclista".

Segons ell, el Berguedà ha entès que el que s'està fent a les grans ciutats —com protegir entorns escolars, treure cotxes del centre i construir carrils bici— també pot i ha de passar als pobles petits. "Si diu que vols treure cotxes dels voltants de les escoles es queixarà tothom, però si fem un estat d'opinió favorable tot això anirà canviant. És una lectura política", sentencia.

L'alcalde de Berga, Ivan Sánchez, també creu que un factor determinant és la pandèmia, on "tothom es llença a fer esport i hi ha el boom de la compra de bicicletes". I un altre factor que apunta és la Retrotrobada ciclista i la Portal Attack, esdeveniments populars i lúdics lligats a les bicicletes clàssiques, en la seva versió de pedalada i en la més competitiva pel nucli antic de la capital berguedana. 

L'actual conseller comarcal d'Esports, Ramon Caballé, recorda que quan era president del Consell Comarcal del Berguedà durant la primera meitat del mandat, va optar per "ampliar" la petició de Berga a la Volta per fer una etapa "exclusivament berguedana". "El Consell existeix i té sentit si recolza les polítiques que fan els ajuntaments i no fa cap contra-política", defensa, justificant que s'hi van sumar perquè creuen en el projecte, com la resta d'ajuntaments i també la part privada.

Caballé destaca l'aposta de la població en general pel ciclisme després de la pandèmia, però afegeix que a la comarca hi ha ajudat un tret diferencial: "Els treballadors actuals no només busquen bona feina i bon sou, sinó també qualitat de vida. Aquí el Berguedà també és un privilegi", diu, destacant que ara hi ha molta gent que pedala a les tardes, per exemple. El conseller posa en valor l'aposta dels darrers anys amb diverses iniciatives i la implicació d'entitats com el Club Esquí Berguedà, que n'ha "vehiculat" algunes.

Caballé reivindica tanmateix "el potencial de l'entorn i la diferència entre el Baix Berguedà molt pedalable i l'Alt Berguedà, amb carreres poc transitades". Destaca que des de la comarca "podem competir amb tothom" amb l'orografia del terreny, per bé que "potser no ens hem explicat prou bé" i per això "no som prou coneguts en el món de ciclista com a altres territoris". El conseller també destaca el clima de la comarca i el tipus d'allotjament que ofereix, un turisme rural lligat al descans, la natura i l'esport.

Relacionat amb aquest tema

"A la CUP hem deixat el municipalisme una mica de banda"

Aleix Camprubí i Pont

Tots plegats admeten que l'afició aquí no ve de nou. "Quan les coses han anat bé, sempre recalquem que aquí hi ha una història i s'ha de respectar", insisteix Vilalta, recordant que més enllà de negocis o iniciatives al Berguedà hi ha hagut diversos clubs i proves que han desaparegut, "molta gent que ha estat pedalant i estem aquí gràcies a aquesta herència". "És molt important conèixer-la i empapar-nos de tot això", diu recordant que durant la Setmana Catalana els pobles tenien un comitè local que acompanyava l'arribada i la sortida i feia activitats. "No és que sigui la nostra inspiració, però ens ha servit de referència".

De fet, el clàssic equip Kelme havia estat estretament vinculat a la comarca a través de Joan Mas, mànager de l’equip. "El territori sempre l'hem tingut, sempre hem sigut un territori ciclista, anys enrere més enfocat a BTT", recorda Sánchez. "Hi ha hagut el boom del running amb Kilian Jornet com a referent que tira molt, i potser estava més a l'alça aquest tema, però avui el ciclisme, no l'ha substituït, però ha pujat molt", diu l'alcalde. 

Relacionat amb aquest tema

Set rutes per gaudir del paisatge català damunt la bicicleta

Judit Castaño

A més, Vilalta afegeix que "el que passa al ciclisme professional també marca sí l'afició és més creixent". "Els que hem seguit el ciclisme sabem que hi ha una època molt fosca de dopatge i carreres molt avorrides, i el moment d'ara també influeix", coincideix el batlle.

Una estratègia a llarg termini

El Berguedà no busca imitar ningú: els representants coincideixen a rebutjar models massius d'altres indrets. "Tots tenim clar que no volem ser com cap altre territori. No volem ser Andorra, no volem ser Girona, tot això ja existeix. Volem transmetre aquest ciclisme tranquil, aquest slow cycling", destaca el batlle. "Tenim carreteres fantàstiques, on per sort no tenim un volum de transit molt elevat com pot passar a altres territoris", afegeix.

I és que la seguretat és un gran actiu per la comarca, "per sobre de la resta i potser no es valora plou", destaca Vilalta, reivindicant "carreteres en bon estat i atractives". El periodista també celebra la varietat de terrenys, passant de la duresa de ports de referència a l'Alt Berguedà al terreny trencacames i rodador del Baix Berguedà. Sigui amb carretera, gravel o BTT, "el ventall està a un nivell altíssim", també amb el ciclisme familiar, afegeix Caballé.

Cert és que la comarca no té grans hotels, però sí una oferta pròpia d'allotjaments. "No ho veiem com un impediment, sinó com un avantatge. Volem que la gent que vingui se senti com a casa i s'empapi de la gastronomia local i la proximitat, s'allotgi a establiments que tenim, no cal inventar-ne de nous", diu Sánchez, en referència als allotjaments 'rurals' i els "hotels petitets" que s'han adaptat als nous temps.

"Nosaltres hem de fer el nostre model, no ens podem comparar ni amb Girona per l'oferta turística que té, ni Andorra, perquè té el pressupost d'un país", coincideix Caballé. El conseller reivindica mecanismes com la Taula del Cicloturisme, on hi ha tots els actors que ajuden a decidir on es destina el pressupost en aquest àmbit, i perquè tot vagi amb consonància amb els negocis privats com els allotjaments o les botigues, i d'on ja ha sortit un interessant Pla Operatiu de Cicloturisme del Berguedà 24-26.

Ramon Caballé: "Hem de fer el nostre model, no ens podem comparar ni amb Girona ni amb Andorra"

El paper de les curses

La Volta a Catalunya ha estat el trampolí, però el paper que han de jugar les curses professionals al territori genera alguns dubtes. "Estem verds", assegura Vilalta, que aposta per "consolidar el que tenim" i "calibrar que podem assumir", calculant la repercussió per "no sobresaturar". "No som una comarca de grans esdeveniments i no sé si és el model que voldríem", diu. "Per fer una cursa de gravel, estem disposats a trinxar espais o millor fer una cursa més modesta?", es pregunta. Admet que la finestra d'una cursa com la Volta és incomparable, però reivindica altres proves que es fan a la comarca.

En aquest sentit, l'alcalde celebra que s'hagi recuperat l'Escalada a Queralt en un format familiar -es va haver de suspendre per pluja i fred la setmana abans de la Volta, i finalment es farà el 17 de maig. Però alhora posa sobre la taula la possibilitat de fer una 'clàssica': "El Baix Berguedà és fabulós i fantàstic, qui sap si a no molt estirar podem crear una cursa o una pedalada que en el temps es pugui convertir en clàssica ciclista". Sánchez també recorda que abans de la "palanca" de la Volta ja hi havia iniciatives com la 'Retro' o la 'Portal' que van fer que la gent "associï la bicicleta també a la festa".

Caballé es decanta per explicar que el ciclisme és la "primera gran aposta" a través de les proves esportives, alhora que es pensa "en el dia després". "Costa molt trobar un producte de promoció econòmica com aquest. Un estudi de la Diputació de Barcelona diu que cada euro invertit en proves esportives té un retorn 1'8. Per tant, les polítiques públiques tenen un retorn a la societat", defensa. Tot i admetre que "són molts diners" -65.000 euros entre Ajuntament i Consell aquest 2025, celebra que és un "producte" que genera "autoestima" i actualment s'hi creu des de tots els partits i vessants, públics i privats.

El conseller comarcal reivindica que a la Volta d'enguany, "malgrat tenir tots els factors en contra, amb gent del pilot que van trencar el pacte i quedar un dia desangelat, es va demostrar que hi seguim creient", recordant que les activitats previstes entorn de l'etapa es van adaptar a les circumstàncies. "No és el que ens hauria agradat, però ara hem de treballar amb l'horitzó 2026 per tenir una etapa com Déu mana que és el que mereixem. Un cop de vent no ens pot fer tombar, sense la Volta no es generaria tot el que s'ha generat".

Ramon Caballé: "Un cop de vent no ens pot fer tombar, sense la Volta no es generaria tot el que s'ha generat"

De cara al futur, l'alcalde tenia "coll avall" que s'havia de "descansar una miqueta", però després de l'etapa fallida d'enguany la intenció és repetir el 2026. "Ens hem quedat decebuts de com va anar, en cap cas amb l'organització. La Volta i molts ciclistes estan amb ganes de tornar i treure's l'espineta i el mal gust de boca", assegura.

Sánchez no amaga les ganes que també passi pel Berguedà la Vuelta ciclista a Espanya i admet que va parlar amb el director Javier Guillén quan va venir per l'etapa berguedana: "Vam dir que ja en parlaríem". I manté l'esperança que l'etapa del Tour de França que surt de Granollers el 2026 pugui trepitjar terres berguedanes: "Sabem que és dificilíssim. Mentre no estigui tancada, seguirem alçant la veu que és un territori fantàstic perquè passi".

La Volta femenina

El 2025 suposarà un nou repte per la comarca: l'arribada de la Volta femenina, que en la seva segona edició de la història celebrarà l'etapa reina al Berguedà, el 7 de juny. Caballé insisteix que des del Consell han ja fet "els deures" i Sánchez reivindica que les institucions "han fet l'aposta clara". L'alcalde de Berga avança també una primícia: "He ofert a la Volta que es pugui fer una cronoescalada femenina a Queralt".

Ivan Sánchez: "He ofert a la Volta que es pugui fer una cronoescalada femenina a Queralt"

El representant municipal admet que potser no s'ha parlat prou de la femenina, però assegura l'objectiu és que "tingui el mateix impacte que la masculina, a nivell mediàtic i de públic". "Si ve la cursa femenina és perquè l'administració hi ha apostat", insisteix, esperant que les entitats i la població li donin "la mateixa importància".

Per això, destaca que el col·lectiu FemRevolta -que també prepara activitats entorn de la cursa femenina- juntament amb la Primavera Ciclista "han d'aconseguir mobilitzar". En aquest sentit, una de les activitats més destacades es va haver de posposar per pluja i es farà 25 de maig: es tracta de la Flama Ciclista Femenina, una marxa cicloturista no competitiva que unirà diferents pobles de la comarca per reivindicar el ciclisme femení i la igualtat de gènere en l'esport.

Ivan Sànchez: "Volem que la Volta Ciclista femenina tingui el mateix impacte que la masculina"

Enmig del debat, Vilalta és més prudent: "Mentre la masculina et dona notorietat i et posa al mapa, amb la femenina aquest equilibri canvia", destaca, recordant que a nivell internacional és de categoria inferior. Tot i això, destaca aspectes a favor, com que "et permet treballar de manera més còmoda, més proper a les ciclistes". En qualsevol cas, insisteix en la necessitat d'apostar pel ciclisme femení: "Quan busques referents, hi ha el que hi ha. Però estem per canviar-ho".

"Les polítiques d'igualtat, jo soc més de practicar-les en fets que no només d'explicar-les", afegeix al seu torn Caballé, reivindicant que el Consell Comarcal va intentar negociar, ja que la Volta femenina passés pel Berguedà el 2024, però les etapes ja estaven tancades. "Nosaltres hi creiem. La repercussió no és la mateixa, però les institucions hi comencem a creure", insisteix.

Un futur pacificat i amb grans voltes

El portaveu de la Primavera Ciclista demana que les institucions acompanyin les iniciatives populars. "Tinc la sensació que, si no hi ha una sèrie d'ajudes europees, m'agradaria veure quantes d'aquestes apostes haurien anat destinades al ciclisme. No vol dir que no hi hagi gent que s'ho cregui, per com a institucions no sé si s'ho creuen", alerta. Tot i l'efecte econòmic positiu que tenen les grans etapes, al Berguedà cal destacar el vessant social.

Vilalta reivindica que la Primavera Ciclista suposa un retorn per la comarca en diversos aspectes, també a nivell econòmic amb iniciatives com La Tapa de l'Etapa que es va fer després de la jornada berguedana de la Volta aquest 2025. Però al mateix temps un retorn social i en autoestima: "El Berguedà sempre hem estat una comarca de pas, i lo de l'any passat ens va dir: Que guapos que sou". Alhora posa en valor els murals que s'han fet a Queralt i a Casserres, i la seva "afectació directa al territori": "El que hi havia abans i el que hi ha després de la Primavera Ciclista és una comarca diferent".

Isaac Vilalta: "El que hi havia abans i el que hi ha després de la Primavera Ciclista és una comarca diferent"

"Una de les activitats que em fan més orgullós és el que va passar a les escoles", celebra. Explica que proposaven anar un dia a l'escola en bicicleta, però a Casserres hi van anar tota la setmana, i un nombre altíssim de nens i nenes ho van seguir fent després de l'etapa. "Tot això no s'hauria fet amb la Primavera sola", diu, destacant que els professors i els pares han remat molt fort i han deixat "una iniciativa brutal": "És una victòria més enllà d'ajudes europees".

El conseller comarcal defensa l'estratègia a llarg termini, "una aposta de gota malaia". Espera que en un futur hi hagi un carril segregat que permeti anar de Puig-reig a Berga per la C-16z, la carretera vella, i "que la part pública hagi fet la feina a la C-16 amb la connexió fins a Cercs". "Tenim un deute pendent com a comarca i com a país", afegeix".

Confia que hi hagi els "grans ports" ben marcats: "Durant aquest 2025 hi ha el compromís ferm i tancat amb la Diputació de Barcelona que es marcarà els Rasos de Peguera quilòmetre a quilòmetre". De fet, espera que es faci la connexió en aquest cim, que permetria traçar moltes noves rutes si s'asfaltés el quilòmetre i escaig que no ho està. I afegeix imagina una comarca amb "segments Strava molt famosos.

Ivan Sànchez: "En 20 anys, alguna gran volta ciclista haurà vingut a Berga i al Berguedà, n'estic convençudíssim"

Quan pensem en el Berguedà de aquí a 20 anys, per exemple, Sánchez també el veu més pacificat a nivell ciclista, amb aquesta connexió segura de la comarca de dalt a baix i molts més infants anant a escola amb bicicleta. I l'alcalde s'aventura: "Alguna gran volta haurem vist passat per Berga i el Berguedà, segur, convençudíssim. I serà un destí per tots els amants del cicloturisme, que un cop a la vida hagin pedalat al Berguedà".