Barcelona World, resum en cinc actes d'un projecte polèmic

Si no hi ha cap sorpresa, aquest dijous la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya donarà el vistiplau al Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de possibilitar la construcció del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, inicialment conegut com a Barcelona World. Dimarts la Comissió d'Urbanisme de Tarragona ja va validar el PDU i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va afirmar el mateix dia en declaracions a Rac 1 que les obres del complex començaran «entre juliol i agost» de l'any vinent. Després,  encara hauran de passar un mínim de 18 mesos per enllestir els treballs. L'obertura de portes, per tant, queda lluny. 

Tot i el suport entusiasta dels alcaldes de la zona i del sector hoteler, al territori s'hi manté certa oposició al projecte, organitzada al voltant de la Plataforma Aturem BCN World. El col·lectiu ha anunciat que iniciarà accions jurídics contra el CRT. En qualsevol cas, el projecte que rebrà la llum verda difereix notablement del que va anunciar-se a bombo i platerets fa més de quatre anys en una inusual roda de premsa. Des d'aleshores, el complex s'ha rebaixat notablement, el seu principal impulsor ha desaparegut del mapa, hi ha partits que han passat de rebutjar-lo a acceptar-lo i n'hi ha d'altres, bàsicament la CUP, que mantenen l'oposició.

Us resumim en cinc punts la història d'un projecte polèmic que si es fa realitat, fonamentalment, beneficiarà La Caixa, com a propietària dels terrenys on s'ha d'aixecar.

El projecte de Barcelona World va entrar en escena el 7 de setembre de 2012, just el dia abans que s'anunciés que el magnat estatunidenc Sheldon Adelson descartava el Delta del Llobregat com a ubicació del Las Vegas europeu que projectava. L'escollida era Madrid, tot i que Eurovegas mai va arribar a fer-se. Però això ja és una altra història.

Aquell dia, l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va reunir-se amb els màxims responsables de Veremonte, l'especulador valencià Enrique Bañuelos i el tarragoní Xavier Adserà; el factòtum de La Caixa, Isidre Fainé; i els consellers d'Economia, Andreu Mas-Colell; Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; i Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. En una roda de premsa posterior es van anunciar els detalls d'un projecte faraònic, que passava per aixecar sis parcs temàtics en uns terrenys propietat de la Caixa al costat de Port Aventura.

Es va parlar d'una inversió de 4.700 milions d'euros, d'una ocupació d'1,5 milions de metres quadrats, de 12.000 habitacions repartides en sis hotels i de la creació de 20.000 llocs de treball directes. A cada parc temàtic hi hauria un hotel, un centre de convencions, un centre comercial, un teatre i un casino. L'impulsor del projecte, Veremonte, deia que pretenia obrir les portes el 2012 i que el complex rebés 10 milions de visitants cada any.

Inicialment es parlava d'una inversió de 4.700 milions d'euros i la creació de 20.000 llocs de treball. Ara les xifres ja s'han reduït a la meitat

Com passa gairebé sempre amb aquest tipus de projectes, la realitat va encarregar-se de desmentir un anunci que va acaparar l'atenció mediàtica catalana durant uns dies. Malgrat el suport entusiasta dels principals càrrecs polítics tarragonins, començant pels alcaldes de Salou i Vila-seca -els municipis afectats-, però també de l'alcalde de la capital provincial, Josep Fèlix Ballesteros, i del sector hoteler, el projecte s'ha redimensionat progressivament a la baixa i pel camí han desaparegut alguns dels seus impulsors, com Veremonte.

El hòlding de Bañuelos va desaparèixer de BCN World a principis de 2015, després que comprovés que amb els canvis no podria fer negoci amb les llicències de casinos que volia adquirir ni obtenir unes sucoses plusvàlues amb la venda dels terrenys de La Caixa que pretenia adquirir. Tot plegat va quedar en fum, una especialitat en la trajectòria empresarial de l'especulador valencià. Això sí, en aquell moment la Generalitat ja havia iniciat la tramitació del PDU, la requalificació urbanística imprescindible per aixecar un projecte com aquest. I el Parlament havia aprovat, amb els vots de CiU i PSC, la normativa que permetria fer realitat el complex.

La marxa de Veremonte no va aturar el projecte, sinó que simplement va suposar que la Generalitat va passar a liderar-lo. El govern autonòmic va signar, a través de l'Incasòl, un contracte amb opció de compra sobre els terrenys de La Caixa, valorats en 110 milions d'euros, que Veremonte no havia adquirit. La compra, si finalment es porta a terme, l'haurien de formalitzar els operadors que, finalment, inverteixin al CRT, però tant la CUP com la plataforma Aturem BCN World han manifestat el temor que l'operació acabi comportant una despesa pública en benefici de l'entitat financera. El qualsevol cas, els anticapitalistes han denunciat que arran d'aquesta opció de compra la Generalitat s'hagi convertit en «la immobiliària» del principal banc català, ja que entenen que actua perquè aquest pugui vendre uns terrenys que sense el complex projectat no tindrien cap valor.

En els quatre anys que han transcorregut des de la seva sonada presentació, les xifres i dimensions del complex s'han modificat completament, en gran part per acontentar ERC, que durant la passada legislatura no havia manifestat precisament entusiasme per BCN World. Ara les dades oficials parlen de la creació de 10.000 llocs de treball i una inversió de 2.500 milions d'euros. Les 600 hectàrees projectades han quedat reduïdes a un centenar, el límit d'altura edificable s'ha rebaixat a 75 metres -inicialment era de 90-, l'espai reservat als hotels s'ha rebaixat un 30% -queda en 475.000 m2- i la superfície pels casinos serà de fins a 30.000 metres quadrats, amb un màxim de dues sales, lluny de les sis inicials. Sí que es mantenen els 50.000 metres quadrats per a ús comercial i els 120.000 per a equipaments com teatres i centres de convencions. A banda, hi ha 2.400 habitatges previstos a la zona sud del CRT, fora de l'àmbit estricte de BCN World.

L'aposta pels casinos és la que, sens dubte, més polèmica ha generat des que va anunciar-se el projecte de BCN World. Ara mateix, les tres operadores que opten a gestionar les sales -i que tindran un termini de 90 dies per fer les seves propostes- són la nord-americana Hard Rock, la xinesa Melco i la catalana Grup Peralada. El concurs d'adjudicació, per tant, es convocarà durant el primer trimestre de l'any vinent i cada operadora haurà d'entregar una fiança de 2,5 milions d'euros, que és l'aval pel pagament final dels 110 milions a La Caixa com a propietària dels terrenys.

En principi, la Generalitat ha deixat clar que s'obririen un màxim de dos casinos, de manera que Melco i Hard Rock concorrerien aliades i cada companyia es faria amb una sala si guanyen. Peralada, que gestiona tres dels quatre casinos existents al Principat, presenta el projecte en col·laboració amb l'empresa de Malàisia Genting i contempla obrir només una gran sala si és l'adjudicatària.

La decisió que més polseguera ha aixecat al voltant del joc va ser la decisió del Parlament de rebaixar els impostos als casinos del 55% al 10%. La retallada, que fonamentalment beneficia les companyies, va tirar endavant el 2014 gràcies als vots dels grups de CiU i PSC, però no entrarà en vigor fins que comenci a operar el CRT. El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha confessat que va votar en contra d'aquesta rebaixa impositiva, però ara l'ha fet seva i ha assegurat que gràcies a l'obertura de les noves sales de BCN World els ingressos de la Generalitat pels impostos sobre el joc no només no disminuiran, sinó que poden arribar a duplicar-se, assolint els 45 milions anuals.

Un altre factor que ha generat malestar són els possibles vincles de Melco amb la màfia xinesa, segons diverses informacions periodístiques i un informe del departament de Seguretat Pública de l'estat de Nova Jersey publicat el 2009. Stanley Ho, el gran magnat del joc a Macau, hauria tingut relacions estretes amb el «crim organitzat». Posseïdor d'un enorme entramat empresarial, Melco la dirigeix el seu fill Lawrence.

Si hi ha dos partits polítics que s'han abocat a donar suport a BCN World aquests són l'antiga CiU i el PSC. De fet, les dues formacions van ser les que van facilitar l'aprovació al Parlament de la normativa necessària per encabir-hi als terrenys i de la rebaixa fiscal als casinos. Les patums polítiques locals, fonamentalment d'aquestes dues formacions, hi han donat un suport unànime, fins al punt d'arribar a actuar en certa manera com a lobby i anant de la mà del sector turístic. Els casos més paradigmàtics són els dels alcaldes de Salou, Pere Granados, i Vila-seca, Josep Poblet, ambdós del PDECat. El segon, a més a més, és el president de la Diputació de Tarragona, una altra institució amb el govern abocat a donar suport a BCN World. Un altre exemple és el de l'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, també amb seient a l'ens provincial.

ERC ha anat modulant la seva posició sobre el complex i arran de la seva entrada al govern, com a membre de la coalició Junts pel Sí, i de la reformulació a la baixa del projecte hi ha acabat donant suport. Durant un temps, tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com el vicepresident, Oriol Junqueras, van plantejar la possibilitat de fer una consulta ciutadana sobre el projecte, però finalment va descartar-se. La idea, però, va generar suors fredes en alguns despatxos nobles del Camp de Tarragona, totalment reticents a preguntar a la ciutadania sobre aquesta qüestió.

L'antiga CDC i el PSC han estat les formacions més entusiastes del projecte, mentre ERC s'hi ha anat apropant

L'oposició l'han exercit fonamentalment CSQEP -primer a través d'ICV-EuiA- i la CUP. Tant Iniciativa com la CUP estan adherides a la plataforma Aturem BCN World. El diputat tarragoní de la CUP, Sergi Saladié, ha estat l'encarregat de refermar l'oposició de la formació al projecte. Al juliol, per exemple, va manifestar que tot plegat és una operació urbanística per col·locar uns terrenys de La Caixa, i mentrestant es fa un espectacle basat en «fum, fum i més fum». La CUP considera que no s'han tingut en compte els interessos del conjunt del territori i en el cas que finalment acabi operant demana, entre d'altres coses, que no hi participin promotors «vinculats a la màfia» -en referència a Melco- i que es reverteixi la rebaixa als impostos del joc.

L'oposició ciutadana s'ha canalitzat a través de la plataforma Aturem BCN World, que aplega ciutadans i desenes d'entitats i col·lectius. La plataforma ha fet nombroses mobilitzacions contra el projecte i ha intentat contrarestar el discurs dominant edulcorat que transmetien les institucions i els grans mitjans. Aquesta setmana, un cop es va conèixer el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de Tarragona al PDU, ha emès un comunicat en què anuncia l'inici d'accions jurídiques contra el pla.

A més a més, reitera que BCN World no és el model «que el Camp necessita» i malgrat que l'actual projecte rebaixi l'impacte de l'inicial, una aposta d'aquest tipus contribuirà «encara més al col·lapse durant l'estiu» i abocarà la població «a un sector laboral temporal i precari». La plataforma també s'ha centrat a denunciar l'impacte ambiental del complex, en considera que qüestions com el subministrament energètic, l'abastiment i la depuració de les aigües no estan resolts. En aquest sentit, fa un parell de mesos Greenpeace va situar BCN World com una de les principals amenaces per a la costa de l'Estat espanyol. Finalment, la plataforma opositora alerta que «segueix latent l'amenaça del rescat públic en cas de fallida del projecte».