Badalona suma dues dècades sense construir habitatge públic

La situació de l'habitatge a Badalona s'agreuja cada vegada més. El darrer expedient de l'edifici del carrer Calderón de la Barca, al barri de La Salut, que va acabar amb el desallotjament de vuit famílies per l'estat ruïnós de l'immoble, ha retornat el debat sobre la necessitat d'habitatge públic a la ciutat, així com un exhaustiu control dels blocs vells que presenten risc de col·lapse.

A banda dels problemes estructurals dels edificis, Badalona no disposa d'un parc d'habitatge públic que li permeti reallotjar famílies en situació d'emergència. Les formacions polítiques s'ho retreuen les unes a les altres però la tercera ciutat més poblada de Catalunya segueix sense veure aixecar pisos socials.

Mentre el socialista i ara exalcalde Rubén Guijarro anunciava en campanya electoral que construiria 700 habitatges públics a preus assequibles si revalidava l'alcaldia, el líder del PP li retreia que "és impossible perquè en els set solars que Badalona té disponibles, només n'hi caben 250".

Els partits es culpen els uns als altres, però la ciutat segueix sense veure com s'aixequen pisos socials

Xavier García Albiol, ara amb majoria absoluta, ha anunciat que "després de 20 anys, es construirà habitatge públic a Badalona". No ha concretat quants pisos seran però "tenim solars per oferir i si la Generalitat no ho lidera, ho entomarem nosaltres", assegura Albiol, que afegeix que "estem treballant diferents fórmules des del primer dia".

Una altra de les propostes del nou govern d'Albiol és adquirir habitatges buits de grans tenidors o signar un conveni que els permeti oferir-los en lloguer social. A García Albiol se li retreu que, durant el primer mandat, va anunciar l'adquisició de més de 200 pisos provinents de la Sareb i que la majoria mai es van materialitzar. "Estem en converses amb grans tenidors per aconseguir lloguers socials per a famílies que no poden pagar el lloguer o la hipoteca", explica Garcia Albiol, "no té sentit que hi hagi tants pisos buits que no podran vendre, s'ha de trobar una resposta social".

L'alberg no es farà

Un dels projectes socials del govern municipal liderat pel socialista Rubén Guijarro (novembre 2021 – maig 2023) i impulsat per l'exregidor de serveis socials David Torrents (Junts), era l'adquisició d'un alberg de 180 places per reallotjar famílies desnonades, veïns afectats per l'estat ruïnós del seu edifici o incendis.

García Albiol ho té clar: "A Pep Ventura no hi haurà un alberg perquè podria perjudicar la convivència al barri". Tot i així, l'alcalde no descarta que aquest equipament pugui acollir habitacions de lloguer per a emergències habitacionals. La falta d'habitatge públic fa que, quan es produeix una situació d'emergència, l'Ajuntament de Badalona no disposa d'habitacions o pisos on reallotjar les famílies afectades.

Albiol descarta un alberg per a famílies desnonades a Pep Ventura amb l'argument que "podria perjudicar la convivència"

Més enllà del servei d'emergències de Barcelona, el CUESB, que ofereix 48 hores d'allotjament, si el consistori decideix oferir ajuda als afectats, ha de fer front al pagament a través d'albergs o pensions. En la majoria de casos, als municipis de l'entorn.

El darrer cas de desnonament es va produir fa uns dies al barri de Llefià, quan va haver de marxar de casa seva una família de quatre membres, un d'ells dependent i connectat a un respirador. L'Ajuntament de Badalona va anunciar que reallotjaria en un sociosanitari l'home amb dependència severa, de la resta d'afectats, dos es van traslladar a Sabadell.

"L'alberg de Pep Ventura era una solució magnífica, un reallotjament gestionat públicament", lamenta Carles Sagués, secretari de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, una de les entitats socials que viu de prop la realitat de famílies que són a punt de perdre casa seva.

Sant Roc som Badalona assegura que cada mes hi ha desenes de desnonaments a la ciutat

Sagués alerta del gran nombre de desnonaments que es produeixen a Badalona: "Al mes de novembre, ens en van arribar 53 i a l'octubre 50, això vol dir que en total n'hi deu haver entre 70 i 80". Des de l'entitat titllen "d'escàndol" que l'administració no disposi de recursos per atendre les famílies vulnerables.

La taula d'emergència de l'Ajuntament de Badalona fa anys que té veïns de la ciutat en llista d'espera. "Hi ha centenars de persones que esperen i, quan els toca un pis, fa dos anys que estan en aquesta mesa d'emergència", detalla Sagués, "se'ls concedeix perquè en el moment disposen d'una alternativa però, i els que no en tenen?". "Aquí Badalona no t'atenen, et fan fora", afegeix.

Desnonament polèmic

El cas del desnonament de Calderón de la Barca, al barri de La Salut, va enfrontar el govern d'Albiol amb els afectats, les entitats que li donen suport i els grups de l'oposició. Fins a cinc unitats ARRO dels Mossos i agents de la Guàrdia Urbana van intervenir en l'execució del desnonament de l'edifici, declarat en estat ruïnós, envoltats de fins a un centenar de persones.

García Albiol ja havia anunciat que no donaria més ajuda de la "que m'obliga la llei" perquè considera els membres de les vuit famílies que hi viuen "ocupes que provoquen problemes de convivència". Els veïns del bloc afectat han mostrat els contractes del lloguer que els han permès viure en aquest edifici durant anys i lamenten les declaracions de l'alcalde.

"La gent no viu allà perquè vol, és perquè no té alternativa", diu Reda Charkaoui. Ell va viure uns anys al bloc afectat i, quan es va independitzar, hi seguia vivint la seva mare amb els seus germans. "Vaig néixer a Badalona i treballo, m'esforço per tirar endavant, no soc un lladre i que ara vingui l'alcalde a dir que som conflictius...", lamenta el Reda.

Els desnonats del carrer Calderón de la Barcelona han presentat una denúncia contra García Albiol

Els afectats han presentat una denúncia contra García Albiol per intromissió il·legítima contra el dret de l'honor. "Tot el bloc tenia la llum punxada i els problemes existien, que els preguntin als veïns del costat", insisteix Albiol, "les ajudes són per aquells veïns que es comporten i que si tenen problemes se'ls ha d'ajudar, però amb aquells que creen conflictes farem el que marca la llei i no tindran un dia més d'ajuda".

Edificis a punt de caure

Les dificultats per atendre emergències socials a Badalona se sumen a un parc d'habitatges cada vegada més envellit. Els immobles amb més de 45 anys d'antiguitat estan obligats a passar la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) però hi ha zones on els problemes econòmics fan que aquestes revisions no es facin o que no es duguin a terme els arranjaments necessaris que dicta l'informe.

Barris com La Salut, Llefià o La Pau acumulen edificis en mal estat

A Badalona, barris com La Salut, Llefià o La Pau acumulen edificis en mal estat per una manca de manteniment. Molts d'aquests immobles són d'autoconstrucció que es van aixecar entre els anys 50 i 60. "Ens hem de posar d'acord per avançar-nos en el temps i que no tornin a passar casos com el del Passatge de la Torre, Granada o Calderón de la Barca", alerta el president de la Federació d'Associacions Veïnals de Badalona (FAVB), Julio Molina.

Molina és el president de la CEAV, la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals i assegura que el 80% d'edificis de l'Estat no han passat la ITE. "És un problema de pobresa perquè quan es passa la ITE els propietaris han d'assumir una sèrie de reformes que no poden pagar", afegeix el president de la FAVB.

La CEAV ha arribat a un acord amb el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'España (CSCAE) per promoure la rehabilitació d'edificis quan els propietaris no saben on han d'anar o a qui demanar ajuda. A través d'una guia, volen donar eines als veïns perquè sàpiguen com actuar, com detectar deficiències als immobles i els beneficis de la rehabilitació.

"Només al barri de La Salut de Badalona hi ha detectats més d'un centenar d'infrahabitatges des de fa més de 15 anys", recorda Molina que insisteix en la necessitat de posar en marxa tots els òrgans de participació a Badalona (com el Consell Municipal de l'Habitatge) per treballar de la mà de l'administració i evitar futures tragèdies.