Aragonès i Sánchez escenifiquen l'arrencada de la negociació per culminar la resolució del conflicte

La tercera reunió mantinguda entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez des que ocupen les presidències de la Generalitat i del Govern espanyol, respectivament, ha estat marcada per la cordialitat entre les dues parts i per l'entesa en diverses matèries, ja que s'hi han tancat cinc acords. I, alhora, es pot considerar com l'inici de la segona fase de negociació per resoldre el conflicte polític de Catalunya amb l'Estat, que tant el també secretari general del PSOE com el dirigent republicà aspiren a què sigui la definitiva.

Alhora, Sánchez i Aragonès assumeixen que no serà una negociació fàcil ni curta -ambdós es donen la recent estrenada legislatura estatal com a horitzó temporal per arribar a un acord-, en què els punts de partida es mantenen molt allunyats. De fet, mentre que Aragonès reitera l'aposta del Govern per un referèndum d'autodeterminació acordat com la millor via de resolució final del conflicte -i la que té més suports a Catalunya-, Sánchez el refusa i no va més enllà d'un reforç de l'autogovern català.

Els acords per a la Llei d'amnistia o el traspàs de Rodalies semblaven quimèrics fa només uns mesos

Amb tot, el clima polític juga a favor de mantenir viva la negociació entre els dos governs. Les relacions entre el PSOE i ERC s'han anat greixant els darrers anys i és innegable que ara mateix el clima de confiança és molt superior a l'existent el setembre del 2021 o al juliol de l'any passat, quan Aragonès i Sánchez van mantenir les seves primeres dues cimeres com a presidents. De fet, no és casualitat que aquesta sigui la primera trobada amb un president autonòmic que ha tingut el líder del PSOE des que va tornar a ser investit cap de l'executiu, ara fa poc més d'un mes.

Els acords per a l'aprovació de la Llei d'amnistia o pel traspàs de Rodalies a la Generalitat, que semblaven quimèrics fa només alguns mesos, han suposat un inqüestionable salt endavant i alimenten la predisposició de les dues parts a asseure's per buscar l'entesa sobre com resoldre el conflicte de fons.

Paral·lelament, el PSOE i ERC són les dues grans forces polítiques que han fet bandera de la negociació, juntament amb Sumar-En Comú Podem, i entenen que la consecució d'acords en qüestions més tangibles, com es traspassos de Rodalies o de l'Ingrés mínim vital (IMV), els pot reforçar també electoralment davant el PP o Junts, respectivament. O, dit amb altres paraules, els ajuda a alimentar el relat sobre la utilitat de la seva aposta. En aquest sentit, a l'espera de la culminació de qüestions ja pactades, com ara l'aprovació de la Llei d'amnistia o el traspàs de Rodalies, en els propers mesos guanyarà pes l'abordatge d'un nou finançament.

Entre el referèndum i el reforç de l'autogovern

L'espai per abordar la resolució de fons del conflicte polític serà la taula de diàleg entre governs, que Sánchez i Aragonès han pactat que es reactivi el primer trimestre de l'any vinent, és a dir, en els propers tres mesos. Si es compleix, serà la quarta trobada de l'espai, després de les celebrades el febrer del 2020 -sota la presidència de Quim Torra-, el setembre del 2021 i el juliol del 2022, les dues darreres ja amb Aragonès al capdavant de la Generalitat.

Per a Aragonès ha arribat el moment d'iniciar una "nova fase" de la negociació entre els dos governs, un cop l'acordada Llei d'amnistia posi punt final a la repressió de l'Estat contra l'independentisme. En aquest sentit, el president li ha tornat a plantejar a Sánchez el referèndum d'autodeterminació com a "millor opció" per a resoldre el fons del que és un "conflicte de sobirania" i ha defensat la necessitat que durant la legislatura "s'abordin les bases, les condicions i les vies" per a fer-lo possible.

Sánchez és partidari de "reforçar l'autogovern i el finançament de Catalunya"

Al seu torn, Sánchez manté el rebuig explícit al referèndum, perquè "no està contemplat a la Constitució" i ha afegit que "hem d'estar més en la línia d'assolir acords transversals per a una societat plural com la catalana i oferir a la ciutadania un acord, i no una disputa". Quina és la via del president espanyol? Doncs intentar assolir un acord que permeti "reforçar l'autogovern i el finançament de Catalunya", encara que no ha concretat com. En qualsevol cas, Sánchez es fixa els "propers quatre anys", és a dir, tota la legislatura, com a termini per tancar algun acord i ha destacat la importància de mantenir la "normalitat institucional" assolida amb la Generalitat.

Coneixedor del plantejament de Sánchez, Aragonès té decidit mantenir la via del referèndum i portar-lo a la taula de diàleg, en què defensarà que els treballs vinculats a la proposta d'Acord de Claredat són una "bona base" per avançar-hi. El dirigent d'ERC considera que la consulta té l'aval majoritari de la societat catalana -segons el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el 73% dels ciutadans hi estan a favor-.

A més a més, subratlla que la negativa de Sánchez és una "posició de màxims" per arrencar la negociació i que pot evolucionar durant les converses, tal com ha passat amb qüestions com l'amnistia o el traspàs de Rodalies.

Amb tot, Aragonès admet que els plantejaments de partida estan molt allunyats, de "manera que és difícil que puguem arribar a un acord a curtíssim termini". És a dir, ambdós dirigents rebaixen la pressió sobre una resolució imminent, una opció que els permet guanyar temps per negociar i, alhora, arribar a enteses sobre d'altres temes, que els serveixi per visualitzar la utilitat del diàleg.

La millora del finançament

Després de l'amnistia, Rodalies i les normatives al voltant del català, la següent gran carpeta que abordaran els dos governs és el finançament, amb la pretensió de tancar un pacte en un termini relativament breu, a diferència del que succeeix amb la resolució de fons del conflicte territorial. En aquest àmbit, Aragonès fa mesos que reclama un "finançament singular" per a Catalunya, que s'assoleixi en una negociació bilateral i que li permeti sortir del règim comú on s'integren totes les autonomies excepte el País Basc i Navarra.

Sánchez ha expressat la seva "voluntat total" d'assolir acords sobre finançament, però de moment el seu executiu no veu amb bons ulls que la Generalitat compti amb un model singular, diferenciat del de la resta d'autonomies. El president català ha assegurat que la qüestió es portarà "a debat" a la propera reunió de la taula de diàleg. Paral·lelament cal recordar que la consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, té l'encàrrec d'elaborar una proposta de finançament singular per a Catalunya que, justament, hauria de servir com a base de negociació amb l'Estat.

ERC i Aragonès necessiten capitalitzar electoralment qüestions com l'amnnistia o el traspàs de Rodalies

La culminació d'un acord sobre finançament en els propers mesos seria un element clau per a Aragonès, que podria vendre un balanç cada cop més exitós de l'estratègia negociadora d'ERC. Uns èxits que el seu partit necessita començar a capitalitzar electoralment si vol tenir opcions de competir amb Junts i, sobretot, el PSC als propers comicis al Parlament, que previsiblement se celebraran a finals de l'any vinent.

Tot plegat a l'espera de comprovar com evolucionen les negociacions paral·leles que també ha de mantenir la formació de Puigdemont amb l'executiu estatal. En resum, que encarem mesos de moltes reunions i alguns acords del Govern espanyol amb els dos grans partits independentistes, mentre que el soroll i la crispació la lidera un PP en peu de guerra contra Sánchez.