200 hores i 5.000 euros a l'any, el cost d'anar a la feina que paguen els treballadors catalans

Els treballadors catalans destinen més de 200 hores -una mitjana de 4,3 h setmanals- i uns 5.000 euros a l'any de mitjana per anar a la feina, si es tenen en compte tant costos directes com indirectes. Així ho ha calculat la UGT de Catalunya, que ha analitzat els costos en temps i diners dels desplaçaments per anar a treballar, coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat. El sindicat ha presentat aquest dimarts l’informe El cost d'anar a la feina, de la mà de Jordi Muñoz, secretari de mobilitat de l'organització. 

L'estudi que posa xifres al cost humà i econòmic de la mobilitat laboral, alertant que en zones com el Berguedà, Osona o el Garraf, hi ha treballadors que hi dediquen fins a 13 h setmanals, cosa que suposa 500 anuals. El sindicat denuncia que es tracta d'una "càrrega invisible" per als empleats, que suposa que en alguns casos la jornada laboral s'allargui en més de 12 hores setmanals. "No podem continuar pagant amb la nostra salut, el nostre temps i la nostra butxaca", ha afirmat Muñoz.

El treball s'ha elaborat a partir de l'anàlisi de les dades de l'Enquesta de Mobilitat en dia Feiner corresponents al 2023, les darreres disponibles. Les xifres posen el focus sobretot en la demarcació de Barcelona i els autors també han admès que hi pot haver variabilitat en funció del lloc de residència. "Hi ha un extrem molt gran entre qui ha de desplaçar-se en vehicle privat distàncies molt llargues des del Berguedà, que li surten 12 o 13 hores de desplaçament a la setmana, i qui té la sort que camina dins el mateix municipi", ha comparat el tècnic de mobilitat del sindicat, José Rodríguez.

La UGT a Catalunya destaca que la mobilitat laboral és "imprescindible" per a l’economia, però al mateix temps té un "cost altíssim per a les persones treballadores". A més de la despesa econòmica i el temps que hi destinen els treballadors catalans, asseguren que també suposa més risc d'accidents. En aquest sentit, l'informe presentat aquest dimarts també assenyala que un de cada tres accidents laborals greus o mortals està relacionat amb la mobilitat. El 2024 a Catalunya hi ha hagut 33 persones mortes i 226 ferits greus, segons detalla l'organització sindical catalana. 

El document indica que els costos directes -combustible o abonaments del transport públic- i indirectes -contaminació, accidents o inversió en infraestructures, per exemple- que paguen el conjunt de treballadors catalans cada any s'enfilen fins als 20.000 milions d'euros. Ara bé, el repartiment és "desigual" perquè, novament, no és el mateix qui treballa al costat de casa i va caminant, que calculen que té un cost setmanal de 20 euros, mentre que pel que viu lluny i amb mala connexió de transport públic es pot arribar a enfilar fins als 300 euros.

Millorar la fiabilitat de Rodalies

El sindicat ha assegurat que la mobilitat laboral serà una qüestió "central" en la seva estratègia i ha reclamat "voluntat política i compromís ferm" per part de les empreses i l'administració per minimitzar els costos. Entre les mesures proposades, la UGT demana millorar la "fiabilitat" de Rodalies. "El servei ha empitjorat i el que està fent és col·lapsar més les autopistes amb el cotxe privat", ha afirmat Muñoz. Consideren "imprescindible" millorar la capacitat dels serveis ferroviaris entre grans nuclis de mobilitat laboral.

Les peticions de la UGT

Davant d’aquest "cost humà i econòmic", que suposa anar a la feina pels catalans, de la UGT Catalunya ha afegit diverses propostes, sense anar més lluny, la reducció de jornada a 37,5 hores setmanals, després que el Congrés dels Diputats hagi frenat el debat de la mesura. També reclamen més teletreball i compactació horària, plans de desplaçament d’empresa, millora de transport públic, bici i VMP, i un pla ferroviari "més ambiciós".