"Una unió de pobles, no d'Estats": les esquerres sobiranistes dibuixen des del País Valencià una altra idea d'Europa

Les esquerres sobiranistes europees tenen plans a Gandia per al cap de setmana. I és que, aquest divendres, arrenca l'assemblea general de l'Aliança Lliure Europea (ALE), l'únic partit, com ells mateixos reivindiquen, que defensa a Brussel·les el dret a l'autodeterminació dels pobles com a "pedra angular" de la democràcia europea. Les 39 formacions (de 19 països diferents) que integren l'aliança es donen cita en el litoral valencià per a, tal com explica la seua presidenta, Lorena López de Lacalle, "repensar" el model d'Europa." Una unió de pobles, no d'Estats". Així dibuixa la dirigent d'Eusko Alkartasuna —una de les peces que componen EH Bildu— la Unió Europea del futur. En qualsevol cas, matisa López, aquest any el lema del conclave mira més enllà de les fronteres europees: Units per la pau.

Un objectiu al qual la presidenta de l'ALE, en conversa amb Público, suma dos més. D'una banda, una economia més redistributiva; de l'altra, superar la "zona de confort" dels partits. Com? A través d'aliances plurals i diverses. Aquesta és, per a López, la recepta per "fer avançar" la UE. "La unió i la diversitat són les que fan d'Europa el que hauria de ser", apunta López. "I no el que és", completa la política basca, preocupada per "la reculada en drets fonamentals" i l'auge de l'extrema dreta. Es digui Meloni, Le Pen o Abascal.

L'assemblea d'enguany té com a amfitriona, com no podria ser d'una altra forma, a l'esquerra valencianista per excel·lència: Compromís. Enmig d'una vaga històrica del professorat valencià, any i mig després de la DANA i amb la vista posada en les municipals i autonòmiques de maig de 2027, els de Baldoví acullen "amb els braços oberts" a les que consideren les seues "forces germanes". A Europa i a Espanya. "Hem aconseguit ajuntar a tots els que, des del seu propi territori, fan front a la dreta. I ho fan, a més, liderant els seus espais”, explica a Público la veu de Compromís a Europa, Vicent Marzà. Un lideratge, apunta l'eurodiputat, "més necessari que mai" davant una Europa que "renuncia" als seus valors." Al País Valencià", acota la conversa a l'àmbit nacional, "serem nosaltres els que, d'ací a un any, liderarem el nostre territori", aprenent de les experiències dels "companys" de tot el continent. Amb un objectiu al final del camí: “Sortir a guanyar”.

Per a la secretària general de Compromís, Amparo Piquer, el viatge de l'ALE a terres valencianes és un "reconeixement" a la trajectòria del valencianisme polític i, sobretot, a la capacitat del País Valencià d'aportar propostes als grans debats europeus. "Es parla molt d'Europa des de Brussel·les", posa sobre la taula Piquer, "però el futur d'Europa també es decideix ací". Als pobles i ciutats del Llevant espanyol. "Les nostres realitats —els reptes vinculats al canvi climàtic, a l'aigua, a l'habitatge, a la migració o a la mobilitat— han d'estar sempre presents en la construcció del projecte europeu”, reivindica, en conversa amb Público, la dirigent de Compromís, per a la qual la diversitat "és una fortalesa". "Si Europa vol ser més forta, més democràtica i estar més cohesionada", raona Piquer, "necessita escoltar totes les seues veus". La música que ix de cadascun dels seus pobles.

Per què a Gandia? "És el municipi amb més població en el qual Compromís està en el Govern", respon Alicia Izquierdo, tinent d'alcalde de l'ajuntament gandià. "Durant dos dies", celebra la portaveu valenciana, "ens convertim en punt de trobada de fins a 120 representants polítics de pobles i nacions de tot el continent europeu". Una família que, en clau nacional, integren també ERC, EH Bildu i BNG el pack de les nacions sense Estat”, bromeja Izquierdo. Quines activitats hi ha programades? Fonamentalment taules de debat i grups de treball. Tot per redactar un nou document marc, que defineixi les línies del partit després de l'estiu. Izquierdo ho té clar: enfront de l'antieuropeisme i la violència reaccionària, “pau, drets socials i diversitat lingüística i cultural”.

Qualsevol hi pot participar. I és que, la vesprada del divendres, l'ALE organitza un acte obert al públic. Una taula redona en la qual participen la presidenta del partit i els eurodiputats Diana Riba (ERC), Ana Miranda (BNG) i Mario Zubiaga (Bildu), sota la moderació del propi Marzà i després dels discursos de Carmen Ria Smith, del partit nacionalista galés (Plaid Cymru); Lynn Boylan, del partit republicà irlandès (Sinn Féin) i el síndic de Compromís en Les Corts Valencianes, Joan Baldoví. "Esperem que vinga molta gent", anima als possibles curiosos Izquierdo, recordant que la taula començarà a les 19h sobre l'escenari de la Plaça dels Escoles Pies i que l'aforament és de fins a 400 persones.

Si hi ha una paraula que es repetirà fins a la sacietat a la taula, recupera el lema de l'assemblea Izquierdo, és "pau". Així ho corrobora a Público Ana Miranda, eurodiputada del BNG i una de les debatents. "Tothom ha de tenir una cosa clara", adverteix la política gallega: "Ens trobem en un moment que és: militarisme o drets". Una altra de les discussions és la fórmula —o, millor dit, fórmules— per a frenar l'ascens de l'extrema dreta. Enmig d'un context geopolític en què el multilateralisme i l'ordre internacional han saltat pels aires. No faltaran, completa la política gallega, la defensa del dret d'autodeterminació i de la llengua i la cultura de tots els pobles europeus. Una Europe for all en la qual tampoc poden deixar-se de costat la salvaguarda de les llibertats i drets —socials, econòmics i ambientals— que donen sentit a la Unió Europea.

Una ALE a l'espanyola?

L'hora del poble. És el lema de precampanya que els de Baldoví han triat per a preparar la carrera cap al Palau de la Generalitat. Té el seu significat. Compromís és un partit d'origen municipalista, que brolla des dels pobles i amb prop de 700 regidors repartits pel mapa valencià. Per això, des de la formació valencianista eviten, en general, entrar al jardí de l'esquerra estatal. En qualsevol cas, recorden, sempre s'han mostrat disposats a teixir aliances amb altres forces de l'esquerra alternativa. Als ajuntaments, a les diputacions, a les Corts i fins i tot al Congrés dels Diputats. Això sí, sense oblidar que la seua força resideix en les cases, places i pobles valencians.

Així ho verbalitza Izquierdo, per a la qual, si en alguna cosa han fallat els projectes estatals la darrera dècada —es diguin Unides Podem o Sumar— és en no acabar d'entendre la Espanya plurinacional. "Han caigut en l'error de centralitzar-ho tot des de Madrid", diagnostica la política valenciana. Quan haurien d'haver apostat pel contrari: “Deixar que, a cada territori, siguin les forces que històricament han defensat la tradició i la cultura política de la regió les que marquin el full de ruta”. Un cert estira-i-arronsa: "Si recolzem un candidat per al Govern d'Espanya, després aquest candidat ha de reconèixer la nostra feina i recolzar-nos aquí".

Menys oberts a pactes estatals estan partits com Bildu, ERC o BNG. Una posició que posa en paraules Miranda. Preguntada per si és aplicable el model de d'ALE —un bloc polític conformat per totes les esquerres sobiranistes— a l'arena espanyola, l'eurodiputada dóna dues respostes complementàries. "El BNG no estarà en cap confluència estatal", conclou des del primer moment. No obstant això, sí que creu que "existeix una agenda comuna " i que és "sa i útil" que hi hagi una certa coordinació "en l'acció política". Es veu, moltes vegades, tant al Congrés com al Parlament Europeu. Tot, és clar, partint de la base que cada nació segueix tenint "una agenda i uns interessos propis".

Això no treu —insisteix Miranda— que les relacions entre els pobles depenguin, en gran mesura, de "la generositat i la responsabilitat" dels seus representants. Dit d'una altra manera: "La defensa de la teva nació no t'ha d'impedir ser sensible amb els problemes de la resta de l'Estat, a mi em toca i em preocupa", diu l'eurodiputada, "quan algú perd la casa a Vallecas o quan hi ha un accident de tren a Adamuz". Ella mateixa, posa a tall d'exemple, es va prestar a donar veu a Adelante Andalucía a la cambra europea després de l'accident ferroviari que va commocionar Espanya a principis d'any.