El tractament desigual de la corrupció: per què els escàndols passen una factura diferent a la dreta i a l'esquerra

Vox està sumit en una crisi que sembla tenir difícil sortida. Santiago Abascal conviu des de fa setmanes amb les acusacions de "maltractament" als que van fundar el partit i "hiperlideratge" al capdavant de la formació d'extrema dreta. El partit també està en el punt de mira de la corrupció després de la publicació d'informacions sobre traspassos milionaris a la fundació Disenso, multes per finançament irregular o factures a empreses externes vinculades a assessors personals del seu líder. Els suposats pagaments a Lidia Bedman, dona d'Abascal, envolten una formació que presumeix de tenir a les seves files "zero casos de corrupció" i promet acabar amb aquest mal endèmic de la política espanyola.

El PP afronta, per la seva banda, un calendari judicial enrevessat molt a la vora. L'Operació Kitchen farà que desfilin pròximament per la banqueta de l'Audiència Nacional en qualitat d'imputats o testimonis exministres com Jorge Fernández Díaz, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido o María Dolores de Cospedal, a més de l'expresident Mariano Rajoy. El PSOE tampoc aconsegueix escapar de l'ombra de la corrupció. El Tribunal Suprem jutjarà l'exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García pel cas Mascaretes a partir del 7 d'abril. Aquest laberint judicial coincideix a més amb un moment de màxima tensió en les enquestes i amb el compte enrere activat per a les pròximes eleccions generals. Com afecta la corrupció a cada partit polític? Quina factura els pot passar a les urnes aquest còctel d'escàndols a Vox, PP i PSOE? L'electorat d'esquerres castiga més la corrupció que el de dretes?

"El que no existeix és un estímul-resposta. L'efecte dels escàndols depèn de molts factors intermedis que evidentment influiran en el nivell del càstig [dels votants]. El coneixement del cas, l'atribució de responsabilitats, la rellevància pública, la situació de la resta d'alternatives -polítiques- i la consistència en el moment d'acudir a votar poden condicionar en major o menor mesura aquest impacte en els ciutadans", resumeix Fernando Jiménez, catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Múrcia i coautor de l'article La repercusión electoral de los escándalos políticos: abasto y condiciones. El professor considera que "la corrupció afecta per igual a les esquerres que a les dretes", atès que les conseqüències depenen fonamentalment de la naturalesa de les corrupteles. "Les qüestions que tenen més a veure amb igualtat o sanitat pesen més en el bàndol progressista i les que tenen a veure amb llibertats comercials, passaran més factura a PP o Vox", insisteix.

Inma Ranera, responsable d'Ètica Política a Més Democràcia, rebutja aquesta tesi i creu en canvi que l'impacte dels casos de corrupció sí que entén de colors polítics. "Les esquerres pateixen més aquest càstig en forma de desmobilització, mentre que les dretes tenen un electorat molt més fidel. Els efectes dels escàndols de corrupció depenen en qualsevol cas de la moralitat individual de cada votant", insisteix la jurista. La postura intermèdia és la que abandera Jean-Baptiste Harguindéguy, doctor en Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. "El mantra que la corrupció afecta més a les esquerres que a les dretes té part de veritat, però també molts matisos. Les conseqüències depenen molt del context i del sistema de partits. El PP d'Aznar -per exemple- no tenia alternatives i mantenia a la seva clientela captiva malgrat els escàndols. L'arribada de Ciudadanos i més tard, de Vox, va fer que pagués per aquesta corrupció sistèmica el Govern de Mariano Rajoy. Les esquerres però sempre han estat més fragmentades i els seus votants han estat més proclius a sobrereaccionar als casos de corrupció", defensa el també professor.

Vox i uns votants que no castiguen la corrupció

La Fiscalia Anticorrupció va obrir al març de l'any passat una investigació contra l'extrema dreta espanyola per un presumpte delicte de finançament il·legal. Vox hauria obtingut cinc milions d'euros de donatius anònims i mitjançant la venda de marxandatge. El partit també hauria rebut un préstec de més de sis milions d'un banc hongarès per finançar les campanyes electorals de les municipals i generals de 2023. Vox ha tornat a protagonitzar titulars en els últims dies davant l'augment de les crítiques internes i les acusacions de falta de transparència al voltant dels pagaments que van rebre de diferents empreses vinculades a la formació els assessors de Santiago Abascal i la seva dona, Lidia Bedman. Aquesta crisi es produeix en un moment electoral relativament dolç per a l'extrema dreta, que ha firmat màxims a les autonòmiques d'Extremadura, Aragó i Castella i Lleó.

Els experts consultats per Público no creuen que els dubtes sobre el seu finançament li puguin suposar una minva a les urnes a Vox. "El que mou el vot a l'extrema dreta és sobretot el grau de cabreig amb els partits tradicionals. El fet que la formació hagi pogut tocar sostre no té tant a veure amb la corrupció, sinó amb la falta d'utilitat. Això ho vam veure amb Ciudadanos o Podemos. Van créixer dient que eren diferents i que ho anaven a canviar tot, però després van acabar actuant com la resta de partits", insisteix Fernando Jiménez. "Vox tot just ha gestionat carteres en què es mouen molts diners públics i això els dona marge per no haver ficat la pota. El que estem veient és més aviat un problema d'hiperlideratge i purgues internes", afegeix Jean-Baptiste Harguindéguy. "El que li pot passar factura a l'extrema dreta no té tant a veure amb la corrupció, perquè no és una prioritat per als seus votants, sinó amb les successives mentides i els seus lligams amb el trumpisme", continua Inma Ranera.

La 'Kitchen' i un record als pitjors anys del PP

El cas Kitchen arriba la setmana que ve a judici, gairebé deu anys després de conèixer-se que el Ministeri de l'Interior del Govern de Mariano Rajoy hauria utilitzat fons reservats per espiar i sostreure informació a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. L'expresident declararà com a testimoni a finals d'abril a l'Audiència Nacional. Ho faran també bona part dels seus exministres i la plana major de la cúpula policial durant la seva primera legislatura a la Moncloa. "La trama afecta els anteriors líders del partit, no crec que els votants conservadors castiguin l'actual equip a les urnes", vaticina Fernando Jiménez. El fet que els populars tampoc estiguin ara en el poder ajuda a marcar distàncies amb les corrupteles per les quals seran jutjats els membres del seu últim Govern. El limitat vot de càstig podria beneficiar en tot cas Vox, però els experts consultats per aquest diari tenen clar que la sentència es farà pregar.

"El judici comença el proper mes, però pot allargar-se durant anys. I la sentència segurament no la coneguem fins després de les pròximes eleccions generals. Això esmorteirà qualsevol tipus d'impacte a les urnes", deixa anar la jurista Inma Ranera. El context mediàtic també jugarà un paper determinant, com va passar en altres casos que van esquitxar la formació. El Govern de Mariano Rajoy va caure precisament després d'una moció de censura pels successius escàndols de corrupció que voltaven fa vuit anys Génova 13. Pablo Casado va signar dotze mesos després el pitjor resultat històric dels populars en unes generals. L'altra cara de la moneda la representa el PP d'Isabel Díaz Ayuso. La presidenta autonòmica va tenir investigat al seu germà per la venda de màscares durant el pitjor temps de la pandèmia. I encara tenen causes obertes el seu nòvio i, fins fa uns dies, el seu número tres. "Ayuso ha aconseguit neutralitzar l'ombra de la corrupció amb un discurs aspre que li agrada a l'electorat madrileny, un electorat al qual sembla que no el preocupen aquests escàndols", precisa Jean-Baptiste Harguindéguy.

Ábalos, Koldo i el 'cas Mascaretes' esquitxen el PSOE

José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García s'asseuran a la banqueta el 7 d'abril pel cas Mascaretes, acusats de delictes de pertinença a organització criminal, suborn, tràfic d'influències i malversació. La Fiscalia demana per a ells 24 anys de presó. El PSOE va expulsar l'exministre del partit gairebé un any després que esclatés el cas que el manté a la presó, de forma provisional. Els sondejos i les últimes convocatòries electorals ―excepte la de Castella i Lleó― apunten a una caiguda dels socialistes a les urnes des que van sortir a la llum aquest i altres escàndols de corrupció, durant l'estiu de 2025. "El cas Mascaretes és un cas molt més ampli que servirà per recordar tot el que va venir després. Els efectes els hem anat veient en les enquestes, encara que ara sembla que el partit resisteix a costa de la fragmentació de l'esquerra alternativa”, matisa Fernando Jiménez.

Relacionat amb aquest tema

Ábalos, Koldo i Aldama: quan els mitjans donen ales a presumptes corruptes a canvi d'un titular

Víctor López

"La situació geopolítica juga a favor del Govern i aparca en certa manera tot el que té a veure amb Ábalos i Koldo. El PSOE ha tornat a parlar del vot útil i crec que ara mateix pot mobilitzar més la por al trumpisme del que poden restar el cas Mascaretes i els escàndols de corrupció", afegeix Inma Ranera. "Això tindrà igualment un cost per al PSOE. El que passa és que hem de saber que la traducció en vots es fa en un context de pujada de les dretes i per això dubto que es descalabri un paquet de votants significatiu. El cas Mascaretes no sembla que sigui un cas de corrupció sistèmic dins del partit, com sí que va passar amb l'últim Govern de Felipe González", sosté Jean-Baptiste Harguindéguy. L'expresident socialista va liderar, possiblement, l'etapa en què més factura li van passar els escàndols de corrupció a Ferraz. Les investigacions, això sí, van avançar majoritàriament després de la derrota a les urnes del 1996.

La recepta: funcionaris de carrera i més prevenció

Els experts consultats coincideixen en reiterar que "són moltes les variables que influeixen en el sentit del vot", no només la corrupció. I distingeixen entre els "casos sistèmics o estructurals" i els escàndols "aïllats o autònoms". L'origen del problema està en qualsevol cas en "la politització de l'administració pública" i la fórmula màgica per acabar amb aquest llast en la política espanyola passa fonamentalment per reforçar els mecanismes de vigilància. "La prevenció de la corrupció està molt més avançada en altres països europeus [com els escandinaus], on diferencien clarament entre el que és l'administració pública i el que són la política i els partits. Els directors generals o de serveis no procedeixen de cap formació, sinó que són funcionaris de carrera que res tenen a veure amb el president o la presidenta de torn", sentencia Jean-Baptiste Harguindéguy.

“Els partits no haurien de tenir capacitat per nomenar els seus fidels com a assessors i alts càrrecs. Les denúncies d'aquest tipus de dinàmiques serien així molt més ràpides i senzilles", acaba el professor.