Sumar articula un 'front per l'habitatge' per pressionar Junts per la pròrroga de lloguers

Tot just una quinzena. Continua el compte enrere del Govern per blindar la pròrroga de lloguers en el seu pas pel Congrés. Fonts de Sumar, que ha fet seva la defensa de la norma, situen la seva presa en consideració en l'última setmana d'abril. En concret, el proper dimarts dia 28. La seva votació, amplien, se celebraria en els dies posteriors. Dimecres o dijous, en funció de quan se celebri ple. Dia amunt, dia avall, el que està clar és que el temps escasseja.

Amb aquest teló de fons, la setmana passada, la pota minoritària de l'Executiu decidia moure fitxa, anunciant una ronda de contactes amb totes les forces de l'hemicicle, d'esquerra a dreta. Només un partit es quedava sense invitació: Vox. L'objectiu? Tenyir de verd el panell de votació de la cambra, protegint als prop de 2,7 milions de llars a les quals se'ls extingeix el seu contracte de lloguer d'aquí a desembre de 2027.

La ronda es feia realitat aquesta mateixa setmana, entre les parets de la Sala Istúriz i sota les regnes de la portaveu del grup parlamentari, Verónica Martínez Barbero, i del ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Dimarts a la tarda, Sumar s'asseia, una darrere l'altra, amb fins a cinc formacions amb les quals comparteix tribuna al Congrés. El primer seient a l'altre costat oposat de la taula l'ocupava el diputat del BNG, Néstor Rego. Fonts del partit nacionalista gallec confirmen a Público la celebració d'aquesta reunió a petició de Sumar. Una trobada, completen, en què es va produir un "intercanvi d'opinions i posicions" entre les dues parts. Des del partit que dirigeix Ana Pontón confirmen la seva intenció de votar "sí" al decret de lloguers, sense deixar per això de reprotxar al Govern la seva falta d'ambició: "És insuficient".

A dos quarts de sis, li arribava el torn a EH Bildu, de la mà del seu portaveu d'Habitatge, Oskar Matute. En una "reunió cordial", els abertzales garantien el seu suport al decret. Una postura que secunda, en conversa amb Público, el diputat de Barakaldo: "És correcte". A Matute el va seguir, passades les sis, Cristina Valido, la veu de Coalició Canària al Congrés. Des de la formació canària, sembren el primer "potser" al decret. "No ho hem decidit", asseguren a aquest diari des de CC. De moment, insisteixen, s'han limitat a plantejar "alguna proposta", pendents de continuar les converses la setmana que ve.

Els que tampoc tenen encara clar el sentit del seu vot són els jeltzales. Els d'Aitor Esteban no han concretat encara la seva pròpia reunió amb la delegació de Sumar, encara que es comprometen a fer-ho "al llarg de la setmana que ve". Sí que hi ha hagut, aquest dimecres, una primera presa de contacte entre els portaveus de tots dos grups, "però gairebé sense temps per aprofundir en el tema". I, el més important: què votaran? "Escoltarem i decidirem", conclouen veus del PNB, recordant que la decisió final la prendrà l'Euzkadi Buru Batzar (EBB), el comitè executiu del partit.

De tornada a les reunions de dimarts, ERC —a través de la seva portaveu d'Habitatge, Etna Estrems— s'asseia a "parlar" al voltant de dos quarts de set de la tarda. Fonts del partit que dirigeix Oriol Junqueras confirmen a Público la seva intenció de donar suport a la pròrroga de lloguers, així com "qualsevol altra mesura que millori la vida de la gent". En la trobada de dimarts, continuen comptant, van instar Sumar a "no deixar caure" la mesura, negociant "quan i amb qui faci falta". Entre les files del partit independentista ressonen també les crítiques a la "timidesa" del Govern. "No deixa de ser un decret de mínims", aprecien. Aprofitant per recordar algunes de les seves propostes: gravar l'acumulació d'habitatge, eliminar els beneficis fiscals de les socimis o regular el lloguer de temporada i d'habitacions, el “forat negre” de les polítiques d'habitatge.

L'última reunió del dia es va celebrar quan el rellotge marcava dos quarts de vuit, amb Alberto Catalá, diputat d'UPN, com a interlocutor. Des de Sumar asseguren que ja comptaven amb el seu "no", però valoren la seva voluntat de seure a taula. Amb qui no hi ha hagut trobada presencial, fins avui, és amb Podem. Així ho suggereixen des de l'ala minoritària del Govern, recordant que els morats ja han expressat públicament la seva intenció de donar suport a la pròrroga de lloguers. "Si hi hagués alguna cosa més a parlar, es parlaria", atallen les mateixes veus. Des de Podem, per la seva banda, eviten fer comentaris al respecte, recuperant les crítiques del seu secretari d'Organització, Pablo Fernández: "Si el Govern de veritat estigués compromès amb mesures en matèria d'habitatge, i volgués tirar-les endavant, hauria d'haver-les inclòs en un únic reial decret".

Objectiu: Junts

Els números segueixen sense donar. "Negociarem fins a l'últim minut per blindar la pròrroga", es comprometen des de Sumar. Amb l'espiell posat en el que torna a ser la clau de la votació: Junts. Diferents veus de l'espai asseguren que els postconvergents estan "oberts" a negociar, que les converses amb ells són "constants i fluides" i que —amb la pressió dels carrers i el suport de la resta de grups— confien a arrossegar el partit independentista cap al "sí". Un propòsit al qual responen amb escepticisme des de les files de Carles Puigdemont.

El seu portaveu d'Habitatge al Congrés, Marta Madrenas, assegura, en conversa amb Público, que no s'ha reunit amb cap representant de Sumar. I que, en qualsevol cas, la seva postura seguiria sent la mateixa: votaran en contra del decret. Les seves raons, explica Madrenas, són fonamentalment dues. La primera, que la norma està plena d'"incorreccions jurídiques". La segona, que el Govern posa el pes de la crisi de l'habitatge en els propietaris, en comptes d'assumir la seva responsabilitat al capdavant de l'Estat.

El "no" de Junts se suma als de Vox, UPN i el Partit Popular, que va rebutjar, des d'un primer moment, participar en la ronda de contactes de Sumar. "No acudirem a la trobada perquè la nostra postura sobre aquest RDL és de sobres coneguda", traslladaven des del PP a Público la setmana passada. Recorrent a un argumentari molt semblant al dels de Puigdemont: "L'escut social l'ha de pagar el Govern, no els ciutadans". "La solució al problema de l'habitatge", desenvolupaven llavors els populars, "no passa per intervenir més el mercat, sinó per construir més cases i donar seguretat jurídica a propietaris i inquilins". El que demostra, concloïen, que les polítiques del Govern "són el problema, no la solució".