La llei de la compra especulativa penja d'un fil: el Parlament posposa el debat fins després del 29-N sense garanties d'un acord 

"Era una llei que s'havia de tramitar per via d'urgència i acabarà sent una de les més lentes". La frase d'una font parlamentària il·lustra els entrebancs que ha encadenat la llei de la compra especulativa d'habitatge, un acord entre el Govern del PSC i els Comuns del febrer passat que mai ha comptat amb el suport incondicional d'ERC i que va quedar encallada a l'estiu al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) després d'un dictamen demolidor. Aquest divendres finalitza el termini per presentar esmenes a la plantofada jurídica que va patir la norma i el desacord entre els dos actors que van gestar la llei per com s'ha de modificar poden fer naufragar la regulació.

Per evitar un xoc entre les forces d'esquerres a les portes de la campanya del 29-N, PSC, Comuns i ERC han acceptat un primer pas: posposar el debat parlamentari fins després de les eleccions generals mentre el Govern negocia un acord in extremis que no deixi la llei en via morta. La junta de portaveus d'aquest dimarts ha evitat incloure el debat a l'ordre del dia del ple del Parlament del 4 i 5 de novembre i, en paral·lel, l'executiu de Salvador Illa escruta amb els Comuns el marge per a una entesa abans de divendres que s'intueix complicada.

El Govern té un text preparat per atendre els requeriments del CGE i, si no hi ha pacte amb la formació de Jéssica Albiach, el PSC el registrarà com a esmenes pel seu compte. "Som aquí, tenim fins divendres", ha deixat clar la consellera de Territori i portaveu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa a Palau després de la reunió de l'executiu. En canvi, si les parts implicades s'entenen en aquest compte enrere, s'ampliaria el termini de presentació d'esmenes. "Una pròrroga [de les esmenes] seria perquè podem avançar en la negociació", ha afegit Paneque. Tanmateix, fonts parlamentàries consultades per Públic admeten la dificultat d'un pacte. "La llei, tal com està plantejada, no acaba d'agradar a ningú. Ara mateix, mala peça al teler", afirmen veus coneixedores de les negociacions.

L'acord tàcit d'aquest dimarts al Parlament entre tots els actors implicats per evitar que la llei de la compra especulativa es debati al pròxim ple -ja no hi haurà més sessions plenàries fins després de les eleccions generals- permet esquivar almenys una votació incòmoda en plena cursa electoral. "En aquest tipus de períodes, amb eleccions a la vista, el millor és refredar comissions i plens", detallen fonts parlamentàries. Després del pacte entre el PSC i Comuns per concórrer conjuntament al Senat a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, la formació de l'esquerra alternativa pot rebaixar decibels en la discussió parlamentària abans del 29-N, malgrat la intenció de fer bandera amb una proposta pròpia sobre la compra especulativa.

La via del Govern: que la regulació sigui sobre l'ús dels pisos

Què defensa ara el Govern per adaptar-se al dictamen del CGE? Els canvis plantejats per la conselleria de Territori preveuen forçar que qualsevol pis que es compri en zones declarades tenses -la majoria del territori del país- s'hagi de destinar a residència habitual i no se'n pugui fer un altre ús, com el lloguer de temporada o l'habitatge turístic.

A diferència de l'acord del Govern i els Comuns de fa vuit mesos que frenava les operacions de grans tenidors o dels fons voltor -ERC i la CUP van donar suport perquè la llei es tramités per via d'urgència-, ara l'executiu no planteja prohibir la compra acumulativa de pisos sinó regular-ne l'ús que es farà dels immobles adquirits. Els Comuns han apuntat que, si s'apliquen aquestes modificacions, la proposició de llei queda completament desvirtuada. El marge de negociació, doncs, és estret per assolir un acord abans de divendres.

El Govern d'Illa ja es va comprometre a fer canvis a la norma quan es va conèixer el dictamen sever del CGE. La resolució de l'estiu, celebrada per Junts i PP, detallava que la llei de la compra especulativa d'habitatge inicialment aprovada sotmetia els propietaris a condicions "excessives" i "desproporcionades". En concret, establia que vulnerava el dret a la propietat i a l'herència, així com el dret a la llibertat d'empresa, a banda d'envair competències estatals en matèria d'obligacions contractuals i incomplir l'Estatut en matèria de dret civil.