L'habitatge marcarà el debat de política general al Parlament, en què Illa intentarà redreçar la imatge del Govern

El Parlament de Catalunya afronta la primera gran cita del nou curs amb el debat de política general (DPG), que arrenca aquest dimarts a la tarda amb el discurs inicial del president del Govern, Salvador Illa, continuarà dimecres amb les rèpliques dels representants de l'oposició i les contrarèpliques del cap de l'executiu i culminarà dijous amb la votació de les propostes de resolució

Tot i que Illa abordarà un ampli ventall de qüestions, des de les infraestructures i la mobilitat a la seguretat, passant pel finançament, la immigració o els reptes globals -com el canvi climàtic- que també té Catalunya, l'educació i, sobretot, l'habitatge acapararan bona part del protagonisme, tant durant la seva intervenció com en les propostes d'alguns dels partits de l'oposició.

Des del final de les vacances parlamentàries, l'educació s'ha situat en primera línia del debat polític català. En part per l'enquistament del conflicte entre el Govern i els docents -que va evidenciar-se amb una nova vaga als centres escolars el 8 de setembre, primer dia lectiu del curs-, i en part per l'impacte de l'error de les proves PISA a Catalunya i que van portar el president Illa a comparèixer la setmana passada al Parlament per donar explicacions. Sense convèncer la resta de grups, que demanden el cessament de la consellera d'Educació, Esther Niubó. A més a més, el Consell d'Educació de Catalunya ha començat a treballar en el "debat de país" sobre la matèria, que ha de concloure a l'abril i, en paral·lel, divendres va celebrar-se una primera cimera de partits a la Generalitat per abordar la crisi en educació.

Ara bé, l'esclat del cas MariCarmen -la dona de 87 anys desnonada per un fons immobiliari del pis de Madrid on vivia des de feia set dècades- ha reactivat les mobilitzacions per l'habitatge al conjunt de l'Estat i ha col·locat la qüestió al capdamunt de l'agenda social, política i mediàtica. Illa ja havia aprofitat els DPG de 2024 i 2025 per fer grans anuncis al voltant de l'habitatge i la cita d'aquest 2026, el tercer debat de política general que viu com a president, no serà una excepció, sinó que des de Presidència s'apunta que es plantejaran vies per intentar facilitar l'accés a un pis a capes àmplies de la població.

En l'actual context, adoptar noves mesures en habitatge és gairebé imperatiu, però a més és un terreny on Illa s'hi sent raonablement còmode. I també li permet reforçar l'aliança parlamentària amb ERC i Comuns, forces encara més partidàries de portar a terme noves mesures reguladores encaminades a resoldre -almenys parcialment- el que des de fa uns anys és el principal problema dels catalans, segons les enquestes.

El DPG arriba tot just dues setmanes després que Illa pronunciés una conferència de balanç de la primera meitat del mandat, una intervenció titllada d'"autocomplaent" i "allunyada de la realitat" per l'oposició, que va criticar el to triomfalista tenint en compte les creixents crítiques que arrossega l'executiu autonòmic en qüestions com la mobilitat -amb el crònic desgavell de Rodalies-, l'educació o interior, arran de diverses actuacions dels Mossos.

Amb tot, el president pretén seguir una línia similar a la de fa 15 dies per intentar situar el relat que el seu és un Govern que governa, que està en moviment i que pren decisions en múltiples àmbits que han acabat amb la paràlisi que, a parer seu, va significar la dècada del Procés. En aquest sentit, com ja va fer a la conferència de mig mandat, es mostrarà partidari d'afrontar amb decisió qüestions globals com el repte demogràfic, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial o l'emergència de nous autoritarismes. 

Amb relació al darrer punt, des del seu equip apunten que plantejarà una Catalunya "cohesionada" amb un projecte de país "on hi càpiga tothom", amb la voluntat de confrontar l'extrema dreta que representen tant Vox com Aliança Catalana. Un marc, el de confrontar la ultradreta, que casa amb l'estratègia política de Pedro Sánchez i el PSOE per sobreviure a l'Estat. De fet, Illa ja va advertir en el seus discurs per la Diada de l'11 de setembre dels riscos per a la convivència que suposen aquests partits.

A les portes del nou cicle electoral

Més enllà d'intentar erigir-se en un mur per frenar l'extrema dreta, Illa també buscarà enlairar les expectatives de la seva formació posant l'habitatge al centre i amb picades d'ullet a sectors econòmics amb la defensa ferma del projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. Un projecte, que tot just comença a fer els primers passos endavant a nivell d'inversió, i que genera un fort rebuig social d'entitats ambientals, ecologistes i veïnals i també topa amb el rebuig de l'esquerra del Parlament, tant per part dels seus socis d'ERC i Comuns, com des de l'anticapitalisme de la CUP.

L'estabilitat que s'ha garantit el Govern després de l'aprovació dels pressupostos -els primers des del 2023- és un altre dels elements que Illa vol posar en valor, amb l'objectiu de desplegar a tota màquina la seva agenda política durant els propers mesos. Tot plegat amb la voluntat de desmuntar el relat de mala gestió que plana sobre l'executiu, arran de la crisi a educació i els problemes amb la mobilitat, entre d'altres, i que torpedina la imatge que vol transmetre el Govern del PSC.

Al cap i la fi, tot i mantenir-se com a primera força a Catalunya a totes les enquestes, els socialistes comencen a patir un desgast important i els sondejos els pronostiquen retrocessos a les urnes. Un fet que pot preocupar als estrategs de Palau, tenint en compte que estem a les portes d'un nou cicle electoral, amb la celebració de les municipals el maig de l'any vinent i unes generals amb data per confirmar.

Un nou cicle que, a nivell català, ha d'estar marcat per l'aplicació total de la Llei d'amnistia i, per tant, el retorn els propers mesos a Catalunya de Carles Puigdemont, qui haurà de decidir el paper polític que vol jugar a partir d'ara i que pot ser decisiu per revertir la caiguda de Junts. A més, l'amnistia també ha de suposar el final de la inhabilitació al líder d'ERC, Oriol Junqueras, de manera que hauria de poder encapçalar la candidatura dels republicans a les següents eleccions al Parlament, previstes pel 2028.

Els grans anuncis en habitatge

L'octubre del 2024, en el seu primer DPG com a president, Illa va anunciar la posada en marxa del pla 50.000, amb l'objectiu de construir aquest nombre de pisos públics fins el 2030 per tal d'augmentar el migrat parc d'habitatge de la Generalitat. Un any després, l'habitatge va tornar a concentrar el principal anunci del DPG, en aquest cas amb la proposta d'acord de país per mobilitzar sòl per fer-hi 214.000 pisos.

En aquesta ocasió, i enmig de les negociacions pel nou decret estatal d'habitatge arran del cas Maricarmen, la previsió és que els anuncis girin al voltant de noves mesures per facilitar el pagament del lloguer a col·lectius amplis de població i no únicament a joves; la futura llei per elevar la densificació de pisos, pactada amb els Comuns; i, probablement, sobre la llei per limitar les compres especulatives, que està pendent que s'acordi un nou text després que el Consell de Garanties Estatutàries en qüestionés la constitucionalitat en diversos punts clau.

La centralitat de l'habitatge en el DPG no la marcaran únicament Illa i el Govern, sinó també alguns dels grups de l'oposició, que hi aportaran propostes pròpies. Així, per exemple, ERC ha avançat aquest dilluns que plantejarà modificar la fiscalitat per facilitar l'accés a l'habitatge. En concret, els republicans proposaran rebaixar l'impost de transmissions patrimonials (ITP) per a la compra del primer habitatge i apujar-la per a les següents compres. En aquest sentit, el seu portaveu, Isaac Albert, ha detallat que la idea és ampliar l'actual tipus reduït del 5%, del qual se'n beneficien alguns col·lectius, a més població i plantejar el pagament fraccionat de l’impost, que avui no és possible. En paral·lel, també busquen que el Congrés rebaixi l'IVA del 10% a la compra del primer habitatge.

La CUP, al seu torn, defensarà expulsar els fons d'inversió estrangers, impedir la compra especulativa i prohibir tots els desnonaments, i fer-ho "de manera urgent i immediata" sense esperar decrets estatals, en paraules de la seva portaveu, Su Moreno.

Tot i que l'educació tindrà un pes fonamental en el DPG, no se n'esperen grans anuncis, atès que aquests ja han arribat les últimes setmanes, amb la posada en marxa del debat de país i el compromís d'intentar arribar els propers anys a una inversió del 6% del PIB, el que suposa aproximadament el doble que la que hi destinen els actuals pressupostos de la Generalitat. En aquest sentit, la cimera de partits de divendres va servir per acordar la creació d'un grup de treball per calendaritzar un compromís que, en qualsevol cas, no es materialitzarà durant l'actual legislatura. Sí que es dona per fet, però, que l'oposició aprofitarà la carpeta d'educació per atacar la consellera Niubó, que ara mateix és una de les baules més dèbils de l'executiu i simbolitza, segurament com ningú, els problemes de gestió que arrossega el Govern d'Illa.