Dos anys de l'inici de la legislatura: en quin punt es troben els partits polítics de Catalunya?

El 10 de juny de 2024 es va produir l'acte de constitució de l'actual legislatura catalana al Parlament de Catalunya. L'inici de la XVa legislatura va acabar amb una hegemonia parlamentària independentista, de gairebé 9 anys, i dos mesos més tard, el 8 d'agost de 2024, Salvador Illa seria investit amb els suports d'ERC i de Comuns. 

La XVa legislatura catalana ha estat marcada des del primer dia per mirar de reüll el que passa al Congrés dels Diputats. Amb els primers pressupostos aprovats recentment, els socis d'investidura han donat una bombona d'oxigen al PSC, que intenta minimitzar l'impacte dels casos Leire o Ábalos. Per la seva banda, Junts continua a l'expectativa de l'aplicació de l'amnistia i intenta frenar l'auge d'Aliança Catalana amb un gir cap a posicions menys centristes i més cap a la dreta. En canvi, VOX i PP estan rentabilitzant la desaparició de Ciutadans al Parlament. A l'equador de la legislatura, analitzem en quin punt es troben els partits polítics catalans i els temes que definiran el que queda de quadrienni.

PSC, entre l'estabilitat i el repte d'emancipar-se de Sànchez

El tauler polític fa dos anys va ser benevolent amb el PSC. Va donar-los l'opció a governar amb una majoria progressista per la mínima, i sent la força més votada, amb 42 escons. La veu pròpia que ha imprès Illa en aquests dos anys ha estat la de la gestió i l'assossec, en contraposició a la agitada època del procés. 

Dos anys després, el partit es manté estable, però no està capitalitzant el fet de governar. Segons l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), del novembre de 2025, el PSC continuaria guanyant les eleccions però perdria tres diputats.

"El Govern d'Illa és poc conegut i les enquestes diuen que la gent no sap ben bé quines polítiques fan", considera el professor de l'UPF, Toni Rodón. Al Baròmetre del CEO, Salvador Illa hi figura com el líder més ben valorat, amb un 62% d'aprovació. No obstant això, baixa al tercer esglaó quant al grau de coneixement social, i és menys conegut que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

"Com bona part del seu electorat valora positivament la feina de Sànchez, fins ara, defensar-lo a ell ha estat una manera de defensar el Govern d'Illa", continua el politòleg. "Arrel dels possibles casos de corrupció, el PSC haurà de decidir quin marge de suport hi dóna, perquè les coses que afecten al PSOE afecten al PSC". Un dels reptes del partit, per tant, és reforçar una agenda pròpia per intentar no dependre del que passi a Madrid, i més tenint en compte que al 2027 Sánchez ha de convocar eleccions.

L'aprovació dels pressupostos, a finals de maig, no només permet als socialistes catalans reflotar la legislatura sinó que pot permetre'ls treure pit de la forta inversió social, i en especial en habitatge. Però per a això, necessita solucionar primer el conflicte amb els docents i en menor grau amb els metges, i intentar evitar fer enfadar als seus socis i als votants amb polèmiques com la infiltració dels Mossos a les assemblees d'educació. Perquè més difícil serà resoldre en dos anys la crisi a Rodalies.

ERC, expectativa de remuntada

El partit de Junqueras va patir una forta patacada al 2024, passant de 33 a 20 diputats, que va comportar també perdre el Govern de la Generalitat. Ara, però, s'està recuperant, segons indiquen les enquestes. Els de Junqueras augmentarien 3 escons, segons l'últim CEO.  

Hi ha ajudat haver tancat la crisi interna, i haver assimilat l'opció de pactar amb els socialistes, després d'anys on els pactes venien condicionats per l'eix nacional. A finals de maig no només es va segellar l'acord pels pressupostos. També va fracassar una proposta del sector crític d'ERC que demanava una consulta interna per trencar els pactes amb Illa i deixar d'acordar amb el PSC. Els crítics no van aconseguir els avals interns per dur a terme la votació. 

"Les últimes enquestes diuen que estan recuperant un potencial elector que va votar al PSC. Al partit entenen que donant suport als socialistes, ajuden a aquest electorat", ressalta Rodón. Al CEO de novembre, el partit de Junqueras era la segona opció de vot dels electors del PSC, amb un 39% i molt per sobre del tercer, que són els Comuns amb un 22%. Però, també era el segon partit preferit per a votants de Junts (40%), dels Comuns (35%) i de la CUP (41%). Per tant, l'estratègia electoral d'ERC podria tenir diversos fronts en el que queda de legislatura.

Rodón no s'aventura a opinar sobre si el pacte pels pressupostos beneficiarà o no al partit. "És un misteri. En termes generals els pactes tan lluny de les eleccions tenen un efecte relativament baix, perquè la gent ja no se n'enrecorda", opina el politòleg.

ERC va deixar de banda la línia vermella de la recaptació de l'IRPF -qüestió que va traslladar a la negociació al Congrés- a canvi de la creació d'una línia orbital ferroviària i de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya; va obtenir la governança catalana del Consorci de la Zona Franca; i un augment de partides en català, educació i sanitat. Mentre que l'IRPF haurà d'esperar a que s'aprovi un nou model de finançament al Congrés, ja durant 2027, que incorpori la cessió. 

"El que realment ha fet mal a ERC és la sensació de garbuix intern", incideix Rodón. "Vivien un moment més tranquil, però ara amb Rufián ha tornat una mica aquesta sensació", anota com a possible repte per al partit. 

"Si a les properes eleccions els resultats no són molt diferents [a les de 2024], m'estranyaria que ERC es mantingués a l'oposició i potser podríem veure un tripartit o Govern de dos amb suport de Comuns per fora", s'aventura Rodón. "Tampoc m'estranyaria que el proper Govern fos PSC amb Junts", si fos l'única alternativa a l'hora de sumar escons. 

Junts, pendent de la tornada de Puigdemont i d'Aliança Catalana

El partit de Puigdemont va ser la segona força al Parlament, però les enquestes pronostiquen una davallada important. El partit passaria dels 35 diputats als 19-20, segons l'últim CEO. "L'aplicació de l'amnistia i el retorn de Puigdemont ajudaria a activar el seu l'electorat", valora Rodón. 

El politòleg no considera que el partit tingui disputes internes que puguin agreujar la crisi electoral, tot i l'inesperat procés de primàries a Barcelona per escollir candidat. On dirigeix els problemes de Junts és cap a Aliança Catalana. "A Junts li passa el mateix que li passa al PP i a la família conservadora europea, que tenen un competidor per la dreta", destaca el politòleg. "Pel que tenim de recerca en ciència política feta, no sempre funciona girar cap a posicions de dretes, però a vegades sí", exposa.

El partit de Puigdemont té un problema amb la retenció del vot. Només un 60% del seu electorat tornaria a votar a Junts, i un 21% votaria el partit d'Orriols, que aspira a empatar a 19-20 diputats amb Junts segons l'enquesta del CEO de novembre, o a fer el sorpasso, segons una més recent de l'Ara.

"No només Junts ha girat cap a dreta, també ho han fet altres partits. Per exemple, molts alcaldes del PSC estaven a favor d'incrementar multes i penes per a la multireincidència", afegeix Rodón. Paradoxalment, l'autoubicació ideològica de la societat catalana ha variat molt poc en els darrers deu anys, i continua situant-se majoritàriament a l'esquerra.

Al baròmetre d'opinió de novembre de 2015, la gent va respondre que en un eix del 0 al 10, on el 0 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, la mitja es situava en un 3,8, per tant, majoritàriament a l'esquerra. Deu anys més tard, la mitja de respostes s'ubica al 4,2, també majoritàriament a l'esquerra. Tot i aquestes dades, l'aparició d'una extrema dreta catalana obliga a Junts repensar-se.

VOX i PP, disputant-se posició

Els dos partits es troben frec a frec en intenció de vot i en el que queda de legislatura intentaran disputar-se el cinquè i sisè lloc al Parlament. Segons l'últim CEO, el PP perdria dos escons, de 15 a 12, mentre que VOX en guanyaria 2 o 3, fins a 13-14. Els dos partits s'han beneficiat de la desaparició de Ciutadans, i Rodón apunta que "no és descartable el sorpasso de VOX al PP", ja que "l'electorat espanyolista a Catalunya és més espanyolista que a Espanya, perquè està més polaritzat i actua com una minoria malgrat no ser-ho", afirma. 

El politòleg també anota un segon motiu al possible sorpasso, que és que si PP i VOX arribessin al Govern estatal, que és el que indiquen les enquestes ara, podria haver-hi "gent que tingui l'incentiu de no fer un vot útil a Catalunya i donar suport a VOX en comptes de fer-ho al PP".

El politòleg ressalta que en unes futures eleccions la suma de la dreta i l'extrema dreta, amb Aliança Catalana, VOX i PP podria tenir un terç de la cambra, "i això pot fer canviar moltes coses".

Comuns, en hores baixes però decisius per al Govern d'Illa

Els Comuns viuen una paradoxa. Les enquestes pronostiquen revalidar els pitjors resultats a nivell històric, amb sis escons, com al 2024, però a la vegada els seus vots són decisius per a les polítiques del país, i són capaços de marcar l'agenda d'Illa en matèria d'habitatge.  

Aquest és doncs, el seu gran cavall de batalla per afrontar els dos anys que queden, i ja es va demostrar amb l'acord de pressupostos. El partit d'Albiach va arrencar un acord que injecta 2.500 milions d'euros als comptes catalans per polítiques en matèria de vivenda.

"A Catalunya podrien pujar una mica, pel desgast del PSC, ja que l'espai natural del seu electorat és anar cap a Comuns", pronostica Rodón.

La CUP, entre el pragmatisme i la radicalitat

L'esquerra independentista va iniciar la legislatura amb disputes internes al grup parlamentari, per si mantenir l'oposició radical al PSC o obrir el partit al pactisme en certs àmbits. Les disputes van acabar amb Laia Estrada deixant l'escó fa menys d'un any. El partit ha estat el més perjudicat pel resultat de 2024 perquè el deixa en una posició "sense visibilitat i amb pocs diputats". 

Amb el Govern d'Illa, la CUP no té marge per ser decisiva en pactes amb l'executiu, que busca els escons d'ERC i Comuns. Sense massa marge per incidir en les polítiques, els espais d'aparició han quedat reduïts a la fiscalització de l'acció de Govern, com en el cas dels Mossos infiltrats, on va demanar la dimissió de Josep Lluís Trapero, o bé en pactes concrets per l'habitatge. 

Va ser precisament l'acord al que va arribar el partit amb el PSC sobre els lloguers de temporada el que va produir el xoc entre Laia Estrada, que donava suport a una "estratègia rupturista", i Laure Vega i la direcció, que s'obrien a defensar una estratègia més pactista en temes clau per al seu electorat.

Rodón conclou amb una alerta, que posa en qüestió tots els pronòstics electorals anteriors. "A les propers eleccions catalanes hi ha un interrogant, que és la participació. A les darreres va ser baixíssima, i si torna a la participació habitual, els resultats poden canviar molt", conclou.