Illa falca la legislatura catalana mitjançant l'acord pressupostari amb ERC, enmig de la incertesa política a l'Estat

PSC i ERC han necessitat dos mesos d'"intenses negociacions", en paraules de la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, fins aconseguir el que aquest dimarts s'ha fet públic, un acord pressupostari que és tot un tresor polític per a les dues formacions. Per als socialistes perquè li permet a Salvador Illa falcar la legislatura catalana que si no hi ha cap ensurt es podrà allargar fins al final al maig del 2028 amb força estabilitat. De fet, des del PSC asseguren que l'acord pressuposatari és la base d'un projecte polític que va molt més enllà d'aquesta legislatura, segons la portaveu del Govern, Sílvia Paneque: "Illa no només ha mostrat la seva voluntat de finalitzar la legislatura, sinó que està bastint un projecte per als pròxims deu anys a Catalunya i els pressupostos ajuden a assolir objectius que teníem com a país".

I per a Esquerra el valor de l'acord resideix en què aconsegueix rèdits que li serviran per afrontar un nou cicle electoral en què els republicans esperen recuperar-se de la forta davallada de l'anterior. Els republicans volen que les pròximes eleccions municipals siguin el primer pas d'aquesta recuperació, i un acord pressupostari molt pensat pels municipis pot ser una bona palanca.

El punt d'inflexió per arribar a l' acord d'aquest dimarts se situa en el 18 de març quan Salvador Illa va decidir retirar els pressupostos que el seu Consell Executiu havia aprovat setmanes enrere, forçat per la pressió d'Esquerra Republicana. Els republicans havien presentat una esmena a la totalitat que, d'activar-se, hauria provocat la caiguda dels comptes i un terratrèmol polític de conseqüències imprevisibles. Una operació que fonts dels republicans admeten va ser "arriscada" però "efectiva" i que finalment va acabar amb l'acord entre el president de la Generalitat, Salvador Illa i el d'ERC, Oriol Junqueras per retirar els comptes i obrir una nova negociació.

ERC traslladarà al Congrés la pugna per l'IRPF

El primer assumia el desgast de posar el fre de ma i retirar els pressupostos i el líder republicà es comprometia a obrir una negociació "amb voluntat d'arribar a un acord de pressupostos" en què el principal escull, el traspàs de la recaptació de l'IRPF a la Generalitat per part del Govern espanyol, "continua sent una reivindicació" però "deixava de ser una línia vermella", en paraules d'un dels principals negociadors republicans. De fet, ERC preveu ara traslladar la pugna pel traspàs de la recaptació de l'IRPF a la tramitació del nou model de finançament que es votarà aquesta tardor al Congrés, bé sigui negociant el redactat de la llei o per la via d'esmenes.

Han estat dos mesos que les dues parts defineixen d'"intenses negociacions", i en què s'han tractat "una infinitat de temes molt importants per al país, alguns d'ells molt complexos", segons fonts de la negociació. Tant des del PSC com des d'ERC s'admet que durant aquests dos mesos "hi ha hagut la convicció que es treballava amb la voluntat política d'arribar a tenir un acord de pressupostos", però aquestes mateixes fonts asseguren que "això no vol dir que no hi hagi hagut entrebancs, dificultats, moments de tensió i diferències entre les dues parts". Unes diferències que un ampli equip negociador s'ha encarregat d'anar polint i aconseguir fer encaixar totes les peces.

Els equips negociadors al més alt nivell

Des del mateix 18 de març es van establir equips negociadors segons les diverses temàtiques, en què les infraestructures han tingut un paper fonamental, però també altres aspectes com el reforç de l'Agència Tributària, el canvi competencial que permetrà a la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona prendre el control d'un ens estratègic com el Consorci de la Zona Franca, i també un ampli paquet de mesures per a l'impuls de la llengua catalana, entre molts altres. En cada àmbit hi han treballat persones diferents, però hi hagut un equip de coordinació de tots ells, al més alt nivell, que ha anat tancant paulatinament els serrells que s'anaven enquistant.

L'equip de coordinació ha estat encapçalat directament pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i el d'ERC, Oriol Junqueras, que han mantingut nombrosos contactes tant físics com telefònics els darrers dos mesos. Però els dos puntals de la negociació han estat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i l'home fort d'ERC i director general del partit, Lluís Salvadó. La interlocució entre tots dos, i també entre Dalmau i Junqueras, ha estat "intensa" i "constant", segons los fonts de la negociació consultades que asseguren ha estat una relació "fructífera". 

Evidentment per part socialista també ha tingut un paper rellevant la consellera d'Economia i responsable dels pressupostos, Alícia Romero, o la número dos del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. I en el cas dels republicans, Salvadó ha tingut en primera línia de foc de la negociació al secretari general adjunt, Oriol López, o el portaveu del partit, Isaac Albert. A banda de les cúpules dels dos partits al Parlament.

Els únics pressupostos de la legislatura

Més enllà de les partides concretes acordades entre el Govern del PSC i ERC, i a l'espera de la ratificació –previsiblement aquest dijous- de l'acord amb els Comuns, l'acord pressupostari donarà una important estabilitat al Govern de Salvador Illa per transitar fins al final de la legislatura. Tot i que fonts del PSC asseguren que "ens posarem a treballar en els següents pressupostos en quant s'aprovin els actuals", en la majoria de partits catalans, també a ERC, es dona per fet que difícilment es podran aprovar uns altres comptes un cop iniciat el cicle electoral de les municipals el 2027, seguit de les generals, i finalment les eleccions al Parlament del 2028. "Per això aquests pressupostos són tan importants", assegura un dels negociadors d'ERC, idea que avalen també els portaveus dels Comuns.

Relacionat amb aquest tema

L'acord de pressupostos no convenç l'oposició, amb dures crítiques de Junts i la CUP cap a ERC pel pacte

Judit Castaño

Amb l'aprovació definitiva dels pressupostos prevista per a finals de juny o principis de juliol, Salvador Illa disposarà de l'estabilitat financera necessària, i de suports al Parlament per desenvolupar les seves polítiques en plenitud. Tot i que el Govern del PSC haurà d'afrontar els nombrosos conflictes en els serveis públics, que van des del món de l'educació en peu de guerra, als sanitaris, passant pel mal funcionament de Rodalies o d'altres col·lectius en lluita. Des de l'Executiu asseguren que "cal ser realistes en les demandes", en referència al professorat, però admeten que el nou pressupost "donarà eines per arribar una mica més enllà del que fins ara es podia a l'hora de negociar les reivindicacions".

Catalunya s'aïlla de la incertesa de la política estatal

L'escenari que genera a Catalunya aprovar uns pressupostos de 49.000 milions d'euros també és rellevant per al PSC per tal d'afrontar la incertesa que genera la política estatal, després d'un cicle electoral en què el PP ha quedat en mans de Vox en múltiples comunitats, inclosa Andalusia, i en què els socialistes han rebut múltiples patacades i s'ho jugaran tot en la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, en unes eleccions generals que es preveuen força complicades per al PSOE.

Per la seva banda, l'acord serveix a Esquerra per treure pit dels acords assolits, en especial de la nova empresa amb què Generalitat i Govern espanyol gestionaran conjuntament les inversions de l'Estat a Catalunya, el projecte de línia orbital ferroviària, el control de l'estratègic Consorci de la Zona Franca, el reforç de l'Agència Tributària o l'impuls de la llengua catalana. Alguns d'aquests acords depenen del Govern espanyol, per la qual cosa dimecres hauran de ser ratificats en una Bilateral Generalitat-Estat. La qual cosa indica que no és casualitat que l'acord hagi arribat just passades les eleccions a Andalusia, per por a l'impacte que això podia haver tingut en la campanya electoral de la candidata socialista Maria Jesús Montero, ja atacada per la dreta per l'acord amb ERC sobre el nou model de finançament.

Però els republicans també expliquen que arribar a un acord "era un imperatiu de país", assegura a Públic el president d'ERC, Oriol Junqueras. "Els partits tenim responsabilitats i no només interessos, i en aquests pressupostos hi ha multitud de partides que poden millorar els serveis públics de Catalunya", assegura Junqueras, mentre afirma que "sempre hem volgut pressupostos però volíem els millors possibles".

A Esquerra Republicana són conscients de les crítiques de la resta de partits de l'oposició, però un dels principals negociadors asseguren que "hi ha moltes coses que ens separen del PSC, ells són partidaris del Quart Cinturó d'asfalt i nosaltres del ferroviari, però no ens podem permetre actuar com aquells que estan instal·lat en el no a tot, perquè el país no s'ho mereix. Hem negociat i hem arribat a acords beneficiosos per Catalunya i la seva gent". Una afirmació realitzada en clara al·lusió a Junts, que va votar en contra del Consorci d'Inversions que van pactar socialistes i republicans. Pels socialistes, "amb la política d’acords hi guanyem tots" perquè "amb la col·laboració és com s’avança i es tira endavant", en paraules de Salvador Illa.

Relacionat amb aquest tema

Junqueras reivindica l'acord de pressupostos perquè Catalunya avanci i defensa l'IRPF com a "compromís inqüestionable"

Ona Falcó

D'altra banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, també defensa que un acord pressupostari serveix també perquè Catalunya "guanyi sobirania" amb majors competències per a la Generalitat mitjançant els acords extrapressupostaris que s'han pactat: “Esquerra intenta donar al país totes les eines possibles, de fet aspirem a aconseguir-les totes, com a partit independentista que som”, assegura.

Un primer pas cap a un Govern tripartit?

Catalunya puja al tren -orbital o no- de l'estabilitat amb aquest acord pressupostari, per encarar la segona meitat de la legislatura catalana. Un reforç per al PSC de Salvador Illa, però també un dic de contenció a l'onada d'incertesa que arriba de la resta de l'Estat i en què els socialistes catalans són cada cop més el puntal on Pedro Sánchez es pot recolzar. I veurem si aquests pressupostos són la primera pedra d'alguna cosa més, com ara l'articulació d'un futur Govern de la Generalitat tripartit amb socialistes, republicans i Comuns.

Des d'ERC posen el fre de ma i asseguren que "estem davant d'un simple acord de pressupostos, que és molt important però res més que això". Tot i que fonts de la negociació dels dos partits no amaguen que les intenses reunions dels últims dos mesos han generat "un clima de confiança mútua". En qualsevol cas, aquest escenari el marcaran els resultats de les eleccions del 2028. Després que les possibilitats d'un avançament electoral a Catalunya, que fa dos mesos estava en l'aire, ara s'hagi esvaït per complert.