Així busca Vox fer forat al cinturó roig el 29-N
El partit d'extrema dreta fa temps que intenta fer-se veure en determinats barris obrers de les ciutats metropolitanes, on centra els seus discursos en la seguretat i, sobretot, les crítiques a la immigració
Les enquestes li donen opcions clares de convertir-se en la tercera força més votada a la circumscripció de Barcelona

Barcelona-
No és casualitat que el diumenge passat, Vox escollís Cornellà de Llobregat per celebrar el seu míting central de campanya a Catalunya per a les eleccions generals del 29-N. Haurà estat l'únic amb la presència del seu líder estatal, Santiago Abascal, principal protagonista d'un acte en què la formació d'extrema dreta va omplir l'auditori de la major ciutat del Baix Llobregat, que supera els 92.000 habitants. Fa temps que Vox intenta fer forat a l'àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada del país i, tradicionalment, un graner de vots del PSC.
L'aposta per créixer se centra, sobretot, en barris i nuclis d'origen obrer i de rendes baixes, d'aclaparadora majoria castellanoparlant i amb un electorat identificat amb l'espanyolisme i on l'independentisme hi obté poc suport. La recepta? La de sempre, tirar de demagògia i de discurs xenòfob a l'hora de parlar d'àmbits com la seguretat i vincular la immigració amb quasi tots els problemes, sigui l'accés a l'habitatge o la situació d'uns serveis públics cada cop més tensionats. Un discurs amb el qual també aspira a captar els actuals simpatitzants d'Aliança Catalana, que va decidir no participar als comicis i amb qui comparteix ideari xenòfob.
Les seves carpes informatives s'han convertit en tònica habitual als carrers i places de gran part de les ciutats metropolitanes, amb independència de si hi ha mercat setmanal, una convocatòria electoral o una festa major, però la presència i l'activitat del partit s'han multiplicat les últimes setmanes, amb l'objectiu de maximitzar el fort creixement a les urnes que li pronostiquen totes les enquestes.
Vox aspira a convertir-se en la tercera força més votada a Catalunya el 29-N, només per darrere de PSC i ERC i fent el sorpasso al PP. El CIS, per exemple, li dona entre cinc i vuit diputats, una xifra que multiplica els dos actuals. Més de la meitat -entre quatre i cinc- es concentrarien a la circumscripció de Barcelona.
El 5 de novembre passat la formació ja va celebrar un acte a Cornellà, en concret al barri de Sant Ildefons, protagonitzat pel seu secretari general i líder a Catalunya, Ignacio Garriga, i la campanya oficial de cara als comicis a les Corts estatals la va encetar a l'Hospitalet, amb el seu cap de llista a Barcelona, Juanjo Aizcorbe. Durant la campanya el partit xenòfob preveu passar per una trentena de municipis, en gran part metropolitans, on s'hi concentra el target d'electors on creu que pot créixer.
I on, de fet, ja hi ha tingut xifres destacables de suport en comicis recents. Així, per exemple, a les eleccions al Parlament del maig del 2024, Vox va obtenir el 8% dels vots a la província de Barcelona, un percentatge gairebé idèntic al del conjunt de Catalunya, però el va superar amb certa claredat a l'Hospitalet (10%), Cornellà (9,7%), Sant Boi (9,7%), el Prat (9,8%), Viladecans (11,3%), Gavà (10,7%), Sant Adrià de Besòs (13,5%), Sant Vicenç dels Horts (13,7%), Santa Coloma de Gramenet (10,1%) o Sant Andreu de la Barca (13,6%), entre d'altres. Guarismes, en tots els casos, que aspira a incrementar en les generals del proper dia 29, amb la voluntat de transformar un cinturó roig vinculat al PSC i, en menor mesura, a Comuns i les seves marques precedents -PSUC i ICV- en un "cinturó verd", en paraules d'Aizcorbe o el seu portaveu a la cambra catalana, Joan Garriga.
Estratègia de llarg abast
En l'acte de Cornellà, Abascal va fer una crida als votants d'altres formacions a optar ara per l'extrema dreta espanyolista, amb una menció explícita "als qui van votar el Partit Socialista" i "als qui van votar aquí partits separatistes i avui s'han adonat que el problema no és entre catalans i castellans", sinó "dels catalans en el seu conjunt amb el califat islàmic al qual ens han condemnat des de [Jordi] Pujol fins al PSC d'Illa".
Abascal va arribar a proclamar que "els espanyols són minoria a Cornellà". "No tenim res en contra de la població estrangera, però sí de la invasió migratòria, dels delinqüents i dels immigrants il·legals", va afegir. La realitat, però, és que més enllà de l'evident xenofòbia de les seves paraules, la dada no és ni de bon tros certa. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la població estrangera a Cornellà tot just representa el 18,5% del total.
A banda del poc rigor amb les xifres d'Abascal, la idea d'apel·lar a l'antic votant socialista del cinturó roig és una constant en els discursos de Vox a Catalunya, amb l'objectiu de fer forat en els barris obrers amb població marcadament partidària de la unitat d'Espanya. I no és un fet que s'hagi improvisat de cara al 29-N, sinó que els estrategs dels ultres hi han posat el focus des de fa temps. Així, per exemple, el setembre del 2025 el partit va arrencar el curs polític a Catalunya amb una gira pel cinturó roig, que va tenir l'Hospitalet com a primera parada i en què es buscava greixar el partit de cara a les municipals del 2027 i, de passada, preparar les seves bases per un aleshores hipotètic avançament de les generals.
Conscient dels malestars acumulats als barris populars per qüestions com l'encariment de la cistella de la compra o el cost de l'habitatge, en els seus actes metropolitans Vox busca instaurar la idea que les classes populars han estat "abandonades" pels socialistes. I, com sempre, planteja solucions aparentment senzilles i, per tant, no reals a problemes complexes, basant-se sobretot en la criminalització de les persones migrades -sobretot si han arribat de països de majoria musulmana-, en establir una "prioritat nacional" a l'hora de rebre ajudes públiques, en un discurs punitivista a nivell de seguretat i prometent rebaixes d'impostos, que sobretot beneficien les rendes altes i que, en canvi, retallarien la recaptació tributària en un moment de serveis públics essencials infrafinançats.
La resposta del PSC
Segons les enquestes, el PSC no només hauria de ser la força més votada a Catalunya el 29-N, sinó que també hauria de la primera opció de l'electorat a la demarcació de Barcelona, amb un cert avantatge respecte l'ERC de Gabriel Rufián i amb Vox completant el podi. Amb aquest diagnòstic, més enllà d'algunes crítiques i retrets al candidat republicà, els missatges del PSC contra el partit d'ultradreta van a més, tant per part del seu cap de llista, el ministre Jordi Hereu, com del seu primer secretari i president del Govern, Salvador Illa.
Dilluns, en un acte a Santa Coloma de Gramenet, Hereu va preguntar directament això al públic: "Creieu que Vox ve [al cinturó roig] a construir més dignitat, més qualitat de vida, més futur? No. Vox ve a utilitzar els barris, per dividir-los, per preguntar a la gent d'on ve i no, com fem nosaltres, que sempre preguntem: 'On vols anar amb nosaltres a construir un futur?'". L'agenda de campanya del PSC està atapeïda d'actes a les ciutats metropolitanes, amb la voluntat de conservar-hi una hegemonia que és fonamental per alimentar les opcions de Pedro Sánchez de continuar a la Moncloa.




Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.