La 'nova' CUP: ambició i prioritats clares amb la voluntat de condicionar el rumb polític

La CUP ha culminat una de les reformes organitzatives més profundes de la seva història recent. Sense fer soroll i en ple desert electoral, l'anomenat Procés de Garbí ha servit per redefinir el projecte: actualitzar el model assembleari, consolidar lideratges, establir prioritats estratègiques i reconnectar les seves bases. Sense renegar del que ha estat, la CUP vol ser més que una suma de militàncies compromeses: una eina política útil i preparada per disputar el futur en un cicle de replegament general.

El canvi no és menor. Si el cicle obert el 2012 va ser el de la CUP que irrompia a les institucions, i el del 2017 el de la CUP que empenyia el xoc amb l'Estat, el que s'obre ara és el d'una CUP que es proposa recuperar capacitat d'incidència política en un moment de replegament i de crisis dels valors democràtics.  No en termes quantitatius –no es tracta d'entrar a governs ni de fer créixer l'espai electoral a qualsevol preu–, sinó qualitatius: disposar de les eines, les idees i els lideratges per condicionar el rumb del país quan torni a obrir-se una escletxa.

Aquest és el diagnòstic que ha guiat el Procés de Garbí, una discussió estratègica àmplia que va posar-se en marxa després dels mals resultats en el darrer cicle electoral i ha implicat el conjunt de l'organització. El resultat és una aposta per una nova etapa que fuig tant del maximalisme com del pur resistencialisme. "La CUP d'ara? Una CUP madura", resumeix Bernat Lavaquiol, secretari d'Acció Política del partit. Una maduresa crítica, arrelada i ambiciosa, sempre segons els seus responsables.

 Lideratges més visibles  

Una de les primeres decisions visibles d'aquest gir és el reforç de l'estructura interna. Sense abandonar l'essència assembleària, la CUP ha fet autocrítica dels límits de l'horitzontalitat absoluta. "Teníem la idea que podíem renovar lideratges cada quatre anys perquè hi ha molta gent preparada, però els referents públics es construeixen amb temps", apunta Lavaquiol. "Si els rellevem massa ràpid, es perd capacitat d'incidència". Per això s'ha decidit consolidar estructures, establir rols clars i projectar veus estables, comptant per primer cop amb la figura d'un secretari general, Non Casadevall, i d'una coordinadora, Berta Ramis. El model, defineixen, no és vertical, sinó "diagonal".

Bernat Lavaquiol:  "Si rellevem els lideratges massa ràpid, es perd capacitat d'incidència"

Però aquest gir no és només instrumental. És una aposta per augmentar la capacitat d'intervenció política en un moment de desmobilització i institucionalització. "Ara tot sembla quiet, però vindran moments de crisi. El nostre repte és tenir un pla de futur preparat quan arribi un nou daltabaix", avisa Lavaquiol, exregidor a la Seu d'Urgell. La CUP no busca accelerar el calendari, però sí estar a punt quan es mogui el tauler, com el que ha passat al País Valncià amb la DANA, que ha obert finestres d'oportunitat.

El punt clau per assentar un escenari polític "sostenible" ha girat al voltant del model econòmic. Els anticapitalistes han decidit entomar aquesta batalla amb una aposta clara per la "planificació democràtica de l'economia". No com a consigna, sinó com a projecte de país alternatiu al capitalisme dependent i extractiu. "No té sentit que siguem la quarta potència mundial en producció de porcs i, alhora, només produïm un 30% del nostre aliment", diu Lavaquiol. "No té sentit importar turistes o convertir-nos en un hub logístic que només reparteix el que es fabrica a l'altra punta del món. Això ens fa fràgils i dependents", afegeix.

 "Hem de produir per satisfer les necessitats de la gent, no per fer créixer el PIB"  

Per a Lavaquiol, es tracta d'una crítica estructural però també pràctica: "Hem de produir per satisfer les necessitats de la gent, no per fer créixer el PIB. No podem parlar d'independència sense sobirania alimentària, energètica i productiva. I això només s'aconsegueix amb planificació democràtica i control popular".

 Voluntat de condicionar el rumb polític  

La mateixa lògica s'aplica al sobiranisme. La CUP entén que el Procés que va culminar amb l'1-O del 2017 no va fracassar per manca de voluntat popular, sinó per absència de les condicions materials i organitzatives per sostenir-lo. "No tornarem a fer un embat nacional si no hem fet abans un embat democràtic, econòmic i social", defensa. La unilateralitat no desapareix del mapa, però es reubica en un projecte més ampli de construcció de poder popular.

Aquí és on la CUP reforça la seva aposta per un moviment de base arrelat. "No som un partit tradicional, som una eina política dins d'un moviment més gran. La CUP no és una illa", insisteix Lavaquiol. El seu valor no rau només en el que pot fer al Parlament, sinó en el que pot mobilitzar al carrer. "Un canvi de rumb no es fa només des del Parlament, ni tan sols amb una majoria absoluta. Cal organització social i política".

Aquesta visió explica també la manera que té la CUP d'entendre la seva relació amb les institucions. A diferència d'altres forces de l'esquerra, no promet canvis des del despatx, sinó des de la mobilització. "Nosaltres no us donarem res. Sortiu a lluitar amb nosaltres", comenten des de l'organització. És una aposta per construir poder popular, no només per gestionar-lo, i per ser clars davant la frustració que pot generar l'esquerra quan intenta incidir des de les infraestructures polítiques liberals. Per a la formació, és un conjunt de lluites que poden portar al canvi i han accentuat la claredat en aquest missatge, per no cometre els errors que les forces sorgides del 15-M han pogut patir.

 "Ens menjarem totes les contradiccions que calgui, però no renunciarem a construir un país nou, des de baix i per a tothom"  

Tot plegat dibuixa una CUP madura però ambiciosa. Fugen de la denominació de "partit de masses" però volen condicionar el rumb polític del país. Una CUP que no renuncia a canviar-ho tot, però que ha après que no es pot canviar tot a la vegada, ni sense una estratègia sòlida. "Ens menjarem totes les contradiccions que calgui, però no renunciarem a construir un país nou, des de baix i per a tothom", conclou Lavaquiol.

Aquest procés de renovació ha vingut acompanyat també d'un canvi d'imatge. La CUP ha deixat enrere la seva iconografia clàssica per passar a un estil modern i més suau, canviant el groc i adaptant l'estelada vermella unificant els criteris de colors. No és només una qüestió formal: el canvi visual expressa també una voluntat d'ampliar la base  i d'interpel·lar sectors més amplis de la societat catalana sense diluir el missatge.

La primera i gran prova de foc de tots aquests canvis es viurà amb les eleccions municipals del 2027, repte estratègic per a una formació que es marca com a objectius mantenir alcaldies com les de Girona i Berga i recuperar presència en grans ciutats com Barcelona, Lleida, Tarragona o Terrassa on ara no en té.